— En aquest racó s'hi amaga un secret entre dos cambrers.
Explicava un noi, als seus companys de taula, que havia escoltat en una conversa entre els dos.
— A les cinc, quan hagi replegat la taula tretze.
— D'acord, estaré vigilant.
Tots els de la taula es miraren el rellotge i digueren alhora, falten cinc minuts!. S'anaven mirant uns als altres una mica angoixats.
— I si ens anem?, va dir un d'ells.
— No, que encara ens queden els cafès, digué un altre.
El cambrer estava recollint la taula tretze, quan de sobte s'apagaren els llums. Un crit col·lectiu sortí de la taula onze. S'aixecaren tots i anaren cap a la porta que estava tancada i sense clau. S'ajupiren tots abraçats i amb els ulls mirant cap a la cuina, d'on semblava sortir una llum...
— Molts d'anys, Arnau!, que tinguis una bona vida.
Va cridar el cambrer, mentre els llums s'anaven encenent i els nois recobraven les maneres, més blancs que la paret i amb un cert tremolor de cames.
Estaban sugestionado por la historia y el pánico se apoderó de ellos.
ResponEliminaBesos.
La sugestión es muy puñetera.😅
EliminaAferradetes, Antonia.
Podia ter corrido muito mal. Nunca se sabe qual é a reação, perante o perigo, de um adulto, quanto mais de uma criança. Deu-se os parabéns mas...
ResponElimina.
Abraço poético
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Tens raó, mai podem preveure què pot passar davant una situació de perill.🤔
EliminaAferradetes, Ricardo.
Wonderful a monochrome Noir!
ResponEliminaMoltes gràcies!. Celebro que t'agradi.
EliminaAferradetes, roentare.
En el fons som uns nens porucs oi?
ResponElimina:)
Petons.
De vegades ens deixem suggestionar.🤷♀️
EliminaPetonets, Xavi.
Hi ha sorpreses que et deixen amb l'ai al cor. Sort que al final tot ha acabat bé. :-)
ResponEliminaMassa misteri mai pot ser bo.🤭
EliminaAferradetes. Mac.
El mes emocionant de les sorpreses és que pot passar el pitjor
ResponEliminaLa sorpresa en aquest cas va sortir bé, malgrat de com va començar.😉
EliminaAferradetes, Manel.
Un ensurt amb un bon final feliç !! :)
ResponEliminaMolt bó, salluna !!
El que pot dur escoltar una conversa a mitges.😅
EliminaGràcies, Artur!.
Aferradetes.
Al menys no els van cantar el tonteaños feliiiiiz"
ResponEliminaNo, no, aquest era un restaurant mallorquí!.😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Bonito rincón, la luz y las diferentes texturas son estupendas.
ResponEliminaEl relato es muy bueno, hay veces que creamos historias donde no las hay...
Un abrazo
Nos basta muy poco para crearlas.🤭
Elimina¡Muchas gracias, Fernando!.
Aferradetes.
El número 13 se omite en los establecimientos. Algo habrá, que se despliegan situaciones inexplicables.
ResponEliminaBesos.
¡Fíjate que es uno de mis números favoritos!.😉
EliminaCurioso, el día que me dejas dos comentarios, uno viene como spam y el otro no. ¡Blogger y sus misterios!.😞
Besitos, Sara.
Una sorpresa com cal, inesperada i xocant!
ResponEliminaAferradetes
No s'ho esperava ningú.😅
EliminaAferradetes, Josep.
Una història divertida, van passar por, però al final ens ha fet somriure...
ResponEliminaSaber les coses a mitges dispara la nostra imaginació.
Una foto preciosa, Paula!
Aferradetes sense ensurts.
De vegades ens deixem dur per les circumstàncies i ens atrapen les pors. És millor saber-ho tot i encara així, millor no parlar.😉
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes gens porugues.
Per sort la sorpresa va ser agradable i tot va acabar bé. Però quin patiment, van estar amb l'ai al cor tots...
ResponEliminaM'agrada molt aquest raconet, el trobo molt acollidor.
Aferradetes, bonica.
Se'ls van treure les ganes de brindar.🤭
EliminaAntigament era una bodega, ara és un restaurant però l'han conservat tal com era abans. Moltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
La foto molt intimista (m'agrada aquest color sèpia) i el text t'ha sortit rodó.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Celebro que t'agradi. Moltes gràcies!.😉
EliminaAferradetes, Joan.
Molt bé, m'ensumava un final ple de morts i... "que t'ho passis molt bé, que t'ho passis molt bé,..."
ResponEliminapodi-.
Molt bé no sé si s'ho passaren, però morts cap ni un.😅
EliminaAferradetes, Carles.
Claro que estaba en spam tu comentario. Ya lo rescaté.
ResponEliminaY ésto que me dices, tal vez al hacer más de un comentario, intuye el sistema que somos robots, pero hasta donde sé, somos humanos todavía, ¿Verdad que sí?jajaja.
Besitos.
No sé que está pasando. Tampoco sé si es lo que apuntas, porque a veces me pasa sólo haciendo un comentario. Gente que me comenta a diario, a veces aparecen como spam y otras no, con sólo uno... Debe ser que a días somos robots y otros humanos.🤦♀️😂
EliminaBesitos, Sara.
Que malo es el pánico amiga😉
ResponEliminaBuen miércoles Paula.
Un abrazo.
Los miedos son muy malos.😉
Elimina¡Feliz día, Laura!.
Aferradetes.
Que s'apaguin tots els llums de cop no fa mai gràcia, encara que sigui a fi de bé!
ResponEliminaÉs per sortir corrent, ja tens raó!.😅
EliminaAferradetes, Sergi.
A tots ens solen agradar les històries d'intriga i misteri, suposo que perquè al fons sabem que aquestes històries solen acabar bé (a la vida real no sempre és així), i l'efecte alliberador del final compensa l'angoixa inicial. Potser és una festa sorpresa d'aniversari!!😅 La foto és molt bonica, sobretot per la composició i la llum tènue repartida per tot el conjunt. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaA mi m'agraden moltíssim, no sé si això de tenir el cor en un ai és molt recomanable, però em distreu força. Segurament hi havia algú que feia anys, no deus saber qui?🤭
EliminaMoltíssimes gràcies, Alfons!.🥂😉🤗
Sorpresa per a l'Arnau i per als lectors!
ResponEliminaAixò sembla!.😊
EliminaAferradetes, nina.
Caram quina sorpresa més agradable, però els de la taula 11 eren uns covardiques, he, he...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Sembla que tots van entrar en una por ridícula.😅
EliminaAferradetes, nina.