15 d’agost 2022

LES CiNC

 

— En aquest racó s'hi amaga un secret entre dos cambrers. 

Explicava un noi, als seus companys de taula, que havia escoltat en una conversa entre els dos.

— A les cinc, quan hagi replegat la taula tretze.

— D'acord, estaré vigilant.

Tots els de la taula es miraren el rellotge i digueren alhora, falten cinc minuts!. S'anaven mirant uns als altres una mica angoixats. 

— I si ens anem?, va dir un d'ells. 

— No, que encara ens queden els cafès, digué un altre.

El cambrer estava recollint la taula tretze, quan de sobte s'apagaren els llums. Un crit col·lectiu sortí de la taula onze. S'aixecaren tots i anaren cap a la porta que estava tancada i sense clau. S'ajupiren tots abraçats i amb els ulls mirant cap a la cuina, d'on semblava sortir una llum...

— Molts d'anys, Arnau!, que tinguis una bona vida. 

Va cridar el cambrer, mentre els llums s'anaven encenent i els nois recobraven les maneres, més blancs que la paret i amb un cert tremolor de cames.

42 comentaris :

  1. Estaban sugestionado por la historia y el pánico se apoderó de ellos.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sugestión es muy puñetera.😅

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  2. Podia ter corrido muito mal. Nunca se sabe qual é a reação, perante o perigo, de um adulto, quanto mais de uma criança. Deu-se os parabéns mas...
    .
    Abraço poético
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, mai podem preveure què pot passar davant una situació de perill.🤔

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  3. Wonderful a monochrome Noir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!. Celebro que t'agradi.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  4. En el fons som uns nens porucs oi?

    :)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ens deixem suggestionar.🤷‍♀️

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. Hi ha sorpreses que et deixen amb l'ai al cor. Sort que al final tot ha acabat bé. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Massa misteri mai pot ser bo.🤭

      Aferradetes. Mac.

      Elimina
  6. El mes emocionant de les sorpreses és que pot passar el pitjor

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sorpresa en aquest cas va sortir bé, malgrat de com va començar.😉

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  7. Un ensurt amb un bon final feliç !! :)
    Molt bó, salluna !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que pot dur escoltar una conversa a mitges.😅

      Gràcies, Artur!.
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Al menys no els van cantar el tonteaños feliiiiiz"

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, aquest era un restaurant mallorquí!.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  9. Bonito rincón, la luz y las diferentes texturas son estupendas.
    El relato es muy bueno, hay veces que creamos historias donde no las hay...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nos basta muy poco para crearlas.🤭

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  10. El número 13 se omite en los establecimientos. Algo habrá, que se despliegan situaciones inexplicables.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Fíjate que es uno de mis números favoritos!.😉

      Curioso, el día que me dejas dos comentarios, uno viene como spam y el otro no. ¡Blogger y sus misterios!.😞

      Besitos, Sara.

      Elimina
  11. Una sorpresa com cal, inesperada i xocant!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'ho esperava ningú.😅

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  12. Una història divertida, van passar por, però al final ens ha fet somriure...
    Saber les coses a mitges dispara la nostra imaginació.

    Una foto preciosa, Paula!

    Aferradetes sense ensurts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ens deixem dur per les circumstàncies i ens atrapen les pors. És millor saber-ho tot i encara així, millor no parlar.😉

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes gens porugues.

      Elimina
  13. Anònim16.8.22

    Per sort la sorpresa va ser agradable i tot va acabar bé. Però quin patiment, van estar amb l'ai al cor tots...

    M'agrada molt aquest raconet, el trobo molt acollidor.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se'ls van treure les ganes de brindar.🤭
      Antigament era una bodega, ara és un restaurant però l'han conservat tal com era abans. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. La foto molt intimista (m'agrada aquest color sèpia) i el text t'ha sortit rodó.
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi. Moltes gràcies!.😉

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  15. Molt bé, m'ensumava un final ple de morts i... "que t'ho passis molt bé, que t'ho passis molt bé,..."

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé no sé si s'ho passaren, però morts cap ni un.😅

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  16. Claro que estaba en spam tu comentario. Ya lo rescaté.
    Y ésto que me dices, tal vez al hacer más de un comentario, intuye el sistema que somos robots, pero hasta donde sé, somos humanos todavía, ¿Verdad que sí?jajaja.
    Besitos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé que está pasando. Tampoco sé si es lo que apuntas, porque a veces me pasa sólo haciendo un comentario. Gente que me comenta a diario, a veces aparecen como spam y otras no, con sólo uno... Debe ser que a días somos robots y otros humanos.🤦‍♀️😂

      Besitos, Sara.

      Elimina
  17. Que malo es el pánico amiga😉
    Buen miércoles Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los miedos son muy malos.😉

      ¡Feliz día, Laura!.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Que s'apaguin tots els llums de cop no fa mai gràcia, encara que sigui a fi de bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És per sortir corrent, ja tens raó!.😅

      Aferradetes, Sergi.

      Elimina
  19. A tots ens solen agradar les històries d'intriga i misteri, suposo que perquè al fons sabem que aquestes històries solen acabar bé (a la vida real no sempre és així), i l'efecte alliberador del final compensa l'angoixa inicial. Potser és una festa sorpresa d'aniversari!!😅 La foto és molt bonica, sobretot per la composició i la llum tènue repartida per tot el conjunt. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden moltíssim, no sé si això de tenir el cor en un ai és molt recomanable, però em distreu força. Segurament hi havia algú que feia anys, no deus saber qui?🤭

      Moltíssimes gràcies, Alfons!.🥂😉🤗

      Elimina
  20. Sorpresa per a l'Arnau i per als lectors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sembla!.😊

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  21. Caram quina sorpresa més agradable, però els de la taula 11 eren uns covardiques, he, he...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que tots van entrar en una por ridícula.😅

      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!