Benvinguda sigui la calma, vingui d'on vingui. És molt necessària per al nostre benestar emocional, una tasca veritablement heroica enmig del tràfec en què ens desenvolupem cada dia, cosa impossible d'assolir de forma permanent. Potser els lamel·les del Tibet ho aconsegueixin, però em temo que els altres mortals estem condemnats a alternar moments de calma i alegria amb altres d'ansietat, por, inquietud o tristesa. Tots són ingredients de la vida!! 🤦♂️ Què estaria buscant l'home de la teva foto? Tot i això sembla mantenir la calma!! Aferradetes ben fortes, Paula!!😉🤗😘
La calma, tan preuada i tan necessària i tan difícil d'aconseguir a vegades. Tal i com va tot avui en dia, es pot gaudir de moments puntuals de calma i serenor, però costa mantenir-los, sempre hi ha quelcom que perturba. Tot molt ben conjuntat com sempre, nina, la cançó molt adient també i molt dolça la veu de la Meritxell.
Qui t’omple de calma, amb el silenci d’embolcall? Qui desfà els meus fets, amb la impunitat del vent? Qui tapa el meu so perquè no el sentis? Qui deixa que solqui amb un balanceig el nostre destí i lentament ens allunyi? I, perquè deixem que això passi?
Que la teva anima estigui ben plena.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Tant de bo!.
EliminaAferradetes, Alfred.
Conciso y lindo, que mas...
ResponEliminaBeso
Algo más... ¡salud!
EliminaBesos
No és poca cosa tenir calma...
ResponEliminaPetons.
Jo la voldria sempre.
EliminaPetonets, Xavi.
Com sempre, es molt dificil dir tant amb tant poc espai.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
La foto tiene ese toque de sueño o de un recuerdo difuso.
ResponEliminaMuy bonito el poema, me uno a esos dos últimos versos.
Un abrazo Paula
Aparte de eso, mucha salud.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Perfecto ese desenfoque selectivo que nos lleva la mirada al punto de interés sin equívoco posible. El byn es genial. Abrazo
ResponEliminaEsa era la intención. ¡Muchas gracias!.
EliminaAferradetes, Luis.
Imagen, poema y canción, un combinado magistral. Enhorabuena amiga mía, me ha encantado. Un fuerte abrazo desde el mar Cantábrico.
ResponEliminaAgradecida por tus palabras, German.
EliminaDes del Mediterrani, aferradetes.
Calma i silenci no sempre van de la mà?
ResponEliminaNo sempre... sobretot si esperes una resposta.
EliminaAferradetes, Sergi.
Com dia Pau Riba: es fa llarg, es fa llarg esperar.
ResponEliminaSempre condicionat pel que esperes, diria jo.
EliminaAferradetes, Xavier.
Un gran assemblatge foto, poema i música!!!
ResponEliminaAferradetes i bon cap de setmana!
Moltes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Muy bien poema, siempre acompañado por la foto perfecta.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Besos.
Agradecida con tus palabras.
EliminaAferradetes, Antonia.
Sí, calma i poc més també necessitaria jo...
ResponEliminapodi-.
Crec que és una de les coses més importants.
EliminaAferradetes, Carles.
Oh, que tiempos aquellos en que la quietud, dicen, acompañaba a los sabios...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Cierto, cuánta sabiduría rezumaba su calma!.
EliminaAferradetes, amic.
Great blog
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes.
Son grandiosas las personas que ayudan a recuperar la calma a alguien.
ResponEliminaUn abrazo muy grande.
En mi caso, son las personas mayores.
EliminaBesos, Sara.
Calma, sí, però també animació en les nostres vides!
ResponEliminaPodem seguir sent actives sense perdre la calma, oi?.
EliminaAferradetes, nina.
La calma no sempre depèn d'un mateix (o sí). De vegades costa trobar-la.
ResponEliminaNo sempre, però crec que va per aquí la cosa.
EliminaAferradetes, Risto.
Hauríem d'inventar un filtre per l'ànima que només deixès passar la calma.
ResponEliminaÉs un poema profund i preciós, nina.
Aferradetes de pau.
Doncs no seria mala idea la del filtre, però em temo que ara per ara és impossible.
EliminaMoltes gràcies!,
Aferradetes dolcetes, nina.
El vent escampa el silenci però també ens porta la calma que ens omplirà l'ànima encara que hi tinguem un lloc petitó!
ResponEliminaBona nit Lluneta.
Tant de bo fos així!.
EliminaBon diumenge, Roser.
Benvinguda sigui la calma, vingui d'on vingui. És molt necessària per al nostre benestar emocional, una tasca veritablement heroica enmig del tràfec en què ens desenvolupem cada dia, cosa impossible d'assolir de forma permanent. Potser els lamel·les del Tibet ho aconsegueixin, però em temo que els altres mortals estem condemnats a alternar moments de calma i alegria amb altres d'ansietat, por, inquietud o tristesa. Tots són ingredients de la vida!! 🤦♂️
ResponEliminaQuè estaria buscant l'home de la teva foto? Tot i això sembla mantenir la calma!! Aferradetes ben fortes, Paula!!😉🤗😘
Aconseguir tenir calma enmig de tots aquest ingredients no és tasca fàcil i gairebé quan creus que la tens, desapareix com ha vingut.
EliminaL'home de la foto s'estava cercant la calma.🤭
Aferradetes i petonets, Alfons.😘🤗
La calma, tan preuada i tan necessària i tan difícil d'aconseguir a vegades. Tal i com va tot avui en dia, es pot gaudir de moments puntuals de calma i serenor, però costa mantenir-los, sempre hi ha quelcom que perturba.
ResponEliminaTot molt ben conjuntat com sempre, nina, la cançó molt adient també i molt dolça la veu de la Meritxell.
Aferradetes, nina.
I quan tens aquests moments no els gaudeixes com cal, potser pensant quant temps durarà.🤷♀️
EliminaMoltes gràcies, bonica!.
Aferradetes.
Mucho dices con tan poco. Gran enfoque.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias, Laura!.
EliminaAferradetes.
Qui t’omple de calma,
ResponEliminaamb el silenci d’embolcall?
Qui desfà els meus fets,
amb la impunitat del vent?
Qui tapa el meu so
perquè no el sentis?
Qui deixa que solqui
amb un balanceig
el nostre destí
i lentament ens allunyi?
I, perquè deixem
que això passi?
Moltes preguntes i poques respostes.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, qui sap si...