La foto es estupenda, me gusta ese efecto, en tiempos del analógico llamábamos solarizado y consistía en encender la luz unos segundos en mitad del revelado. A esta foto le viene de lujo, que es lo más difícil, no a todas les va igual de bien. Lo que representa con el texto es tremendo, es muy duro pensar que en estos tiempos una chica sola no pueda ir a cualquier hora tranquila. Un abrazo Paula
Ens fas imaginar tota una tràgica història amb quatre preguntes de les quals desconeixem la resposta. Molt ben pensat el relat i genial la fotografia que l'acompanya. Excel·lent!!
Poques paraules, les justes i precises per construir un relat que posa els pèls de punta. Un relat que malauradament és molt real. La fotografia que l'acompanya, amb aquest efecte, és molt bona també.
La foto queda incrustada, clavada, cosida a la mirada de manera dolorosa cuando se lee el texto. Inadmisible una sociedad en la que aún se dan tantas y tantas situaciones como esta de las que a veces todavía se hacen gracias y chistes. INADMISIBLE. Abrazo
Tant de bo no hi hagués necessitat plantejar-se aquestes preguntes. Aleshores la noia de la teva fotografia no apareixeria en negatiu. Malauradament encara no és així. Fins quan?? Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
On es queda l'home sapiens com espècie?, en teoria racional i a la pràctica més animal que els propis animals. Aquests instints són el que fan que la humanitat no avanci, dissortadament.
Els passos cap la cantonada, la duent cap un altre món, un món desconegut, un espai estrany, un lloc sense paraules, ple només de silencis i sobre tot records, ja solament quedaven, records.
M'agrada molt la foto en blanc i negre amb la noia il·luminada...No cal pensar gaire per arribar a trobar el missatge que ens vol donar, per desgràcia encara sovinteja massa!!! Petonets, Lluneta.
Demolidor!!!
ResponEliminaAferradetas, sa lluna!!!
Una gran paraula per a descriure-ho.
EliminaAferradetes, Alfred.
Una brevíssima història dolorosa... La foto ben treballada pel relat.
ResponEliminaAferradetes.
Moltes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Al grano, totalmente.
ResponEliminaBesos
Más impossible.
EliminaBesos, Toni.
Preguntes que esperen tenir una resposta, encara que sigui tard per ella.
ResponEliminaContundent !. Salut ;)
Mentre hi hagi preguntes, segurament arribaran respostes.
EliminaAferradetes, Artur.
Preguntes massa repetides i sense trobar solucions... breu i potent relat, Paula.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
La solució era trobar-la viva, ara les respostes són el que menys importa.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
La foto es estupenda, me gusta ese efecto, en tiempos del analógico llamábamos solarizado y consistía en encender la luz unos segundos en mitad del revelado. A esta foto le viene de lujo, que es lo más difícil, no a todas les va igual de bien.
ResponEliminaLo que representa con el texto es tremendo, es muy duro pensar que en estos tiempos una chica sola no pueda ir a cualquier hora tranquila.
Un abrazo Paula
Ahora es mucho más fácil aunque, como apuntas tú, no a todas les va bien.
EliminaEs vergonzoso que aún sigamos viviendo situaciones como ésta.
¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Ostres!!!, aquest glaça la sang.
ResponEliminaPetons.
Totes les morts ens glacen la sang.
EliminaPetonets, Xavi.
Molt negatiu.
ResponEliminaCert, però segueixen passant...
EliminaAferradetes, Xavier.
Muy buena imagen.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes.
Dificil de entender
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Estas situaciones no son entendibles en ningún caso.
EliminaAferradetes, Ricardo.
I ara què? preguntà algú, que no era cap altre que l'existència.
ResponEliminaPODI-.
Ara res es pot fer.
EliminaAferradetes, Carles.
Muy terrible!
ResponEliminaUn abrazo.
... y siguen sucediendo cada día.
EliminaBesos, Sara.
Ens fas imaginar tota una tràgica història amb quatre preguntes de les quals desconeixem la resposta. Molt ben pensat el relat i genial la fotografia que l'acompanya. Excel·lent!!
ResponEliminaÉs molt bo imaginar.😉
EliminaMoltes gràcies, Mac!.
Aferradetes.
Poques paraules, les justes i precises per construir un relat que posa els pèls de punta. Un relat que malauradament és molt real.
ResponEliminaLa fotografia que l'acompanya, amb aquest efecte, és molt bona també.
Aferradetes, nina.
De vegades no calen més paraules. És molt trist el que està passant. Tant de bo que s'acabi ja!.
EliminaMoltes gràcies!.😘
Aferradetes, bonica.
No es pot explicar millor amb tant poques paraules. Lamentablement, la violència no cessa,
ResponEliminaAferradetes
No podem viure amb por, però ens ho posen molt difícil.
EliminaGràcies, Josep!:
Aferradetes.
La foto queda incrustada, clavada, cosida a la mirada de manera dolorosa cuando se lee el texto. Inadmisible una sociedad en la que aún se dan tantas y tantas situaciones como esta de las que a veces todavía se hacen gracias y chistes. INADMISIBLE. Abrazo
ResponEliminaMuy acertada tu reflexión... ¿Hasta cuándo?, es mi pregunta.
EliminaMuchas gracias, Luis.
Aferradetes.
Dramàtic però ben cert. La Lluna s'ho mirava i Sa Lluna ho escrivia. Molta salut i una abraçada.
ResponEliminaLa Lluna sap totes les respostes.
EliminaAferradetes dolcetes. Olga.
Realistic.
ResponEliminaNo unnecessary words, but enough to reveal what happened.
Greeting
De vegades les paraules entorpeixen la imaginació.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes.
No hay nada que decir, la imagen habla por sí sola.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Besos.
Nada que objetar.🤐
Elimina¡Gracias, Antonia!
Aferradetes.
Realment és contundent, aquest text. Ho diu tot en poques paraules.
ResponEliminaPoques i, si pot ser, clares.
EliminaGràcies, Helena!
Aferradetes.
Tant de bo no hi hagués necessitat plantejar-se aquestes preguntes. Aleshores la noia de la teva fotografia no apareixeria en negatiu. Malauradament encara no és així. Fins quan?? Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaOn es queda l'home sapiens com espècie?, en teoria racional i a la pràctica més animal que els propis animals. Aquests instints són el que fan que la humanitat no avanci, dissortadament.
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Els passos cap la cantonada,
ResponEliminala duent cap un altre món,
un món desconegut,
un espai estrany,
un lloc sense paraules,
ple només de silencis
i sobre tot records,
ja solament quedaven,
records.
Per a ella, ni tan sols això.
EliminaGràcies!.
Aferradetes.
M'agrada molt la foto en blanc i negre amb la noia il·luminada...No cal pensar gaire per arribar a trobar el missatge que ens vol donar, per desgràcia encara sovinteja massa!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Malauradament això no acaba.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, nina.