LA VEU

Una veu que es marceix, 

feta de trossos aliens,

cerca en l'aire nou

un to desconegut,

gairebé un xiuxiueig,

que arrabassi els sentits.

[Maig ~ 2022]

LA DONA DEL CAPELL

Menuda, de cara rodona, ulls blaus i recollits els cabells en una trunyella que descansa damunt l'esquena. Asseguda mirant cap al carrer, tot i que els seus pensaments són lluny d'allà. Recorda aquell mateix espai anys enrere, quan era jove i el somriure encara sortia gairebé sense voler. La colla d'amics es reunia com cada dissabte a les cinc de la tarda i passaven les hores xerrant... aquells amics que van desaparèixer amb el temps... Ara viu sola d'una manera molt senzilla i gairebé sense canvis importants. Ja no hi ha dies de feina ni festius, ja no hi ha reunions, ja no té grans somnis, ni se n'adona de les mirades indiscretes... Només és una dona sota un capell.

ESFORÇ

No perdis la il·lusió 

del nen que portes dins,

no perdis la confiança 

en el teu esforç, 

no deixis el camí 

que endevina la mirada,

no perdis l'equilibri.

[Maig ~ 2022]

TOT ES DESFÀ

A fora 

odis i vanitats desfilen 

sense cap pudor.

Tot es desfà.

A dins

somnis que fugen,

mentre un cos 

crema sota l'oblit.

[Maig ~ 2022]

QUINZE ANYS . . .

 

Quinze anys són molts i, en aquests darrers quinze, han passat i han canviat moltes coses, com podeu veure en aquesta cala. Encara que mai hi vaig ser, comparant les dues imatges em puc fer una idea més o menys bona dels canvis. En la primera es nota la pau de la zona, com si la vida passes molt a poc a poc. Hi havia pocs veïns i es coneixien tots molt bé. En la segona ja es veu més moviment, hi ha més edificis, més veïns i possiblement menys interacció entre ells. Es podria dir que la pau, de maig a octubre, agafa vacances.🤭

I direu, — què fa na Paula xerrant d'una cala que no coneix?. 

Doncs és un senzill homenatge que vull fer al blog d'una amiga, que fa quinze anys que col·lecciona moments. Na Carme, que així es diu la col·leccionista, és poetessa, pintora, fotògrafa, jardinera, cuinera, lectora, observadora i una gran àvia!... i si tot això vos sembla poc, té temps per anar a voltar per a tots els pobles de Catalunya. 

— Vols dir que el teus dies tenen 24 hores?. Quina enveja que em fas, noia!.😉

I no, no m'oblido de la gran persona que és. Sempre la tens ben a prop. I tot això ho podeu refermar en el seu  blog:  Col·lecció de Moments

MOLTES FELiCiTATS, NiNA!.

FUTUR

Mirades cap a l'infinit, 

potser sigui l'únic espai 

on poder veure un horitzó obert i sense fi, 

on poder somiar en un futur tangible. 

Cau la tarda i, en aixecar-se, 

tot torna a ser gris i confús. 

[Maig ~ 2022]

MALEïDA NiT

 

Lletres i fils/ Maig 2022

Va mirar per darrer cop el cos del seu marit, estirat a terra immòbil. Només traspassar la porta per demanar ajuda, caigué inconscient. Es despertà envoltada de metges i policies, sense saber què hi feia allà. Tothom la miraba esperant les seves primeres paraules. Tres paraules dites amb un fil de veu,  -què ha passat?... i tornà perdre la consciència.

La violència havia entrat a casa seva aquella nit, amputant dues vides, trencant tota la pau existent que mai més podria recuperar.

ESPURNES

Petites espurnes 

passegen amunt i avall,

mentre voltes i voltes

sense to ni so,

camí als teus somnis.

[Maig ~ 2022]

SOM - Hi !

Tan recargolat com quan 

un vol dir una cosa sense dir-la.

Donem-li una ullada!. 😅