Quinze anys són molts i, en aquests darrers quinze, han passat i han canviat moltes coses, com podeu veure en aquesta cala. Encara que mai hi vaig ser, comparant les dues imatges em puc fer una idea més o menys bona dels canvis. En la primera es nota la pau de la zona, com si la vida passes molt a poc a poc. Hi havia pocs veïns i es coneixien tots molt bé. En la segona ja es veu més moviment, hi ha més edificis, més veïns i possiblement menys interacció entre ells. Es podria dir que la pau, de maig a octubre, agafa vacances.🤭
I direu, — què fa na Paula xerrant d'una cala que no coneix?.
Doncs és un senzill homenatge que vull fer al blog d'una amiga, que fa quinze anys que col·lecciona moments. Na Carme, que així es diu la col·leccionista, és poetessa, pintora, fotògrafa, jardinera, cuinera, lectora, observadora i una gran àvia!... i si tot això vos sembla poc, té temps per anar a voltar per a tots els pobles de Catalunya.
— Vols dir que el teus dies tenen 24 hores?. Quina enveja que em fas, noia!.😉
I no, no m'oblido de la gran persona que és. Sempre la tens ben a prop. I tot això ho podeu refermar en el seu blog: Col·lecció de Moments
MOLTES FELiCiTATS, NiNA!.
El tiempo vuela!!! Son preciosas las acuarelas de Carmen, como me gustan esos rincones mediterráneos. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
ResponEliminaTodo lo que hace Carmen, lo hace muy bien y con gusto; imprescindibles para mantener un buen blog tantos años.
EliminaAferradetes, Germán.
Ara m'has emocionat, Paula! Per tot el què dius i per com ho dius, tant! que ja no sé gaire què dir.
ResponEliminaBé sí, moltíssimes gràcies per tot, per participar, per cadascuna de les teves paruales i per continuar aquí compartint coses boniques. Que per molts anys ens hi puguem continuar trobant i acompanyant. Gracis, gracis, gracis ....
I també una aferradeta immensa, plena de records d'aquests 15 anys de blog.
Mira, doncs també m'he emocionat!. Són molts anys que hem compartit moments, fins i tot dues trobades que per a mí van ser molt importants i que tinc guardades com a tresors.
EliminaGràcies a tu per ser-hi sempre!.
Aferradetes dolcetes, nina.
Quin gran homenatge i que merescut que és. Una gran abraçada per a tu i una altra per la Carme!
ResponEliminaNa Carme se mereix tot el que diem d'ella i, segurament, hi haurà més coses bones per dir.
EliminaAferradetes, Mac.
Enhorabona a Na Carme i a tu per donar-nos-la a conèixer.
ResponEliminaAferradetes
T'agradarà, Josep!. Gràcies!.
EliminaAferradetes.
Ostres... després de com l'has descrit donen ganes de conèixer-la.
ResponEliminaPetons.
Doncs tens l'enllaç al post.
EliminaPetonets, Xavi.
Me encantan esos momentos. Voy a visitarla.
ResponEliminaBesos
Estoy segura de ello.😉
EliminaBesos.
Creo que un poco somo eso que damos...y hacer este pequeño homenaje a otra bloguera habla muy bien de ti..y siiiii claro que los tiempos han cambiado y hay que adecuarse a todos.. Muchas gracias por cada visita a mis espacios y por tus palabras. Besos Pau y felicidades tambien para Carmen. Ya visitare su espacio
ResponEliminaCompartir es lo que hacemos y, además, nos gusta.😉
EliminaGracias a ti!.
Besos, Eli.
Quinze anys de sembra constant poden donar una bona collita.
ResponEliminaM'aproparé a conèixer-la, segur que és valuosa.
;)
Petonets, sa lluna!!!
A més del seu art amb els pinzells, té molt per explicar.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Poetes meves, amigues meves.
ResponEliminaQuina sort que us tingueu, quina sort tenir-vos.
Ens tenim tots, tots els que compartim aquest espai com una llar.
EliminaAferradetes, amic.🤗
ResponElimina·.
Quince años son un suspiro. Cuatro periodos así y ¡ya veremos que pasa!
Bien está ese homenaje. La amistad se puede y debe manifestar en cualquier medio.
Y yo, contigo, el pueblo se habrá deteriorado, no en lo material sino en lo intangible.
Un abrazo Paula
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
No sé si es pecar de ingenua, pero creo que esa magnífica frase tendría que producirse al revés...
EliminaCarmen es amiga, sin más.😉
Aferradetes, Alfonso.
Preciós homanatge... Aferradetes!
ResponEliminaElla s'ho mereix.
EliminaAferradetes, Joan.
Precioso todo, amiga... Todo destila un bello sentimiento de amistad...
ResponEliminaUn abrazo
Ese sentimiento que no deberíamos perder nunca.
EliminaAferradetes, amic.
Que bonic ho has fet, amb aquesta descripció tan acurada. Tu també ets una bona observadora.
ResponEliminaUn bon homenatge per a la Carme, molt sincer i amb paraules escrites des del cor.
Aferradetes, nina
Sembla que explicar la admiració per a una persona està mal vist, en aquest món tan competitiu i fingit. A mi m'agrada molt la Carme, pràcticament des del primer dibuix que vaig veure d'ella i abans de conèixer-la. Sí, potser que sigui perquè sóc observadora...
EliminaAferradetes, bonica.
Un bonic i sentit homenatge a la Carme i a la seva caleta "salada" , ja teniu una cosa més per compartir !! ;)
ResponEliminaAbraçades !!
Sortosament, en tenim moltes per compartir!.😉
EliminaAferradetes, Artur.
Un gran i segur que merescut homenatge a na Carme, de part de la seva excel·lent, generosa i sensible amiga Paula!!😉Aferradetes ben fortes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaElla s'ho mereix i, per a mi, és un gran honor ser amiga seva.😉
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Tot el que dius de la Carme és molt maco!
ResponEliminaÉs maco perquè ella ho és.😉
EliminaAferradetes, nina.
El temps passa per a tothom i també per els blocs...El meu ja quasi la atrapat !!!
ResponEliminaPetonets per a les dues!
No s'atura mai, tens raó.
EliminaEl meu en farà onze per Nadal.
Aferradetes, Roser.