Va mirar per darrer cop el cos del seu marit, estirat a terra immòbil. Només traspassar la porta per demanar ajuda, caigué inconscient. Es despertà envoltada de metges i policies, sense saber què hi feia allà. Tothom la miraba esperant les seves primeres paraules. Tres paraules dites amb un fil de veu, -què ha passat?... i tornà perdre la consciència.
La violència havia entrat a casa seva aquella nit, amputant dues vides, trencant tota la pau existent que mai més podria recuperar.
Per desgràcia dubto molt que l'agressivitat i la violència s'aturi. Ni amb càstigs severs. Sembla que Nietzsche tenia raó, i estem condemnats a repetir sempre els mateixos errors. Sèneca ja ho va dir: "L'existència no és perfecte, i ho hem d'acceptar".
ResponEliminaPotser caldría menys marginació, més possibilitats d'estudis, més oportunitats per a tothom, més amor, més empatia, tot i això..., la maldat hi és...
Aferradetes!
Ben cert que la maldat hi és i no és que estigui a fora, hi és a cadascun de nosaltres. Crec que la manera de combatre-la és mitjançant l'educació i l'amor, que són la base de tot el que dius tu.
EliminaAferradetes, Joan.
Tranquilidad
ResponEliminaNo creo que pudiera llegar a ella después de lo sucedido.
EliminaAferradetes, Toni.
Trista cosa la violència que sempre ens envolta, per guerres o pel que sigui, està a la naturalesa del home.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna
Ens cal aturar-nos i pensar què fem tan malament que no l'hem poguda erradicar desprès de tants anys.
EliminaAferradetes, Alfred.
Infelizmente cada vez existe mais violência. Pessoas que vão para discotecas, campos de futebol, cinemas, entre outros, com armas de fogo e/ou facas no bolso, são TUDO menos pessoas de bom caráter.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
No sé si dir-los "persones". Les armes no porten res més que morts.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Somos fruto de una sociedad tremendamente individualista, quizás el inicio de ese mal esté ahí precisamente. Saludos
ResponEliminaEstamos perdiendo unos valores esenciales para convivir de forma civilizada. La educación y el amor al prójimo (en todas sus acepciones) podrían salvarnos.
EliminaAferradetes, Ángel.
Ostres!!!
ResponEliminaM'ha impressionat.
Cada vegada hi ha més violència... de tota mena.
Som una espècie realment perillosa.
Petons.
Per a l'home, no hi ha res més perillós que l'home.
EliminaPetonets, Xavi.
Lamentable, però sembla que fins i tot hi ha hagut un augment d'aquest tipus d'agressions amb la Covid, o es només una justificació?
ResponEliminaAferradetes
Potser que sigui així... la paciència es perd per qualsevol cosa, tristament.
EliminaAferradetes, Josep.
Una visitant que millor no hagués vingut mai....la guerra.
ResponEliminaAbraçadetes :)
La gent bona, no volem mai cap tipus de violència, sigui verbal o física.
EliminaAferradetes, Artur.
Colpidor, sobretot perquè podria ser una notícia a qualsevol diari un dia qualsevol... Com amb tantes altres coses, no sabem valorar la pau --l'autèntica, no aquella que de vegades, com cantava Raimon, "no és més que por"-- fins que la perdem. I retrobar-la, després d'això, mai és fàcil... Abraçada, Paula.
ResponEliminaN'hi ha tantes de notícies com aquesta tots els dies, que de vegades sembla com si portéssim una cuirassa, que no deixa que ens arribi al cor.
EliminaDesprés d'això, res torna a ser com abans.
Aferradetes, Pep.
Algo que no debería de suceder y sin embargo se está presentando con frecuencia.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Tristemente es así, demasiada frecuencia diría yo.
EliminaBesos, Sara.
Terrible, una violència inesperada, incomprensibe i brutal. Real com la vida mateixa. Quina pena que les persones siguin així, i que no es pugui viure en pau.
ResponEliminaAferradetes de pau, bonica!
Totes les maneres de violència ho són, inesperades, incomprensibles i brutals. La pau l'hem de fer cada dia al nostre voltant, amb fets i/o ensenyances. L'única premissa és no fer el que no voldries que et fessin.
EliminaAferradetes pacífiques, nina.
Societats que viuran en dolorós silenci durant dècades.
ResponEliminaEl teu relat, però... n'he llegit dos, En una primera lectura, violència domèstica, interpretada per mi com d'un maltractador que ha matat el fill i que ella en resposta ha tret la vida en ell.
En una segona lectura, un míssil d'aquesta propera guerra ha tocat l'edifici... No; la polícia després...
Es poden treure moltes lectures d'aquest relat, les dues teves ben vàlides. La idea era que davant un fet violent (guerres, assassinats, violacions, robatoris...), mai tornes a recuperar-te.
EliminaAferradetes, Carles.
Estem cada cop més envoltats de violència, escoltem tan sovint històries com aquesta que sembla que ja ens hi estem acostumant i no ho hauríem de permetre perquè la violència no és mai un tema abstracte. Ni que no ens toqui directament sempre hauríem de tenir en compte això que tu dius molt bé al teu relat, que afecta persones que pateixen i que, moltes vegades, ho faran per sempre i de manera irreversible.
ResponEliminaAquesta era la idea del meu relat, que la violència vingui d'on vingui i afecti a qui afecti, no s'hauria de convertir en una cosa més d'un instant i passar pàgina com si res. Aquesta societat en què vivim s'està deshumanitzant d'una manera que fa molta por, sense pensar que les víctimes mai més es podran recuperar...
EliminaAferradetes, Mac.
Una història colpidora i trista que malauradament podem sentir cada cop més sovint a la televisió. I no, res ja no serà el mateix i serà impossible recuperar la pau.
ResponEliminaTant debò aquests fets només fossin un relat fictici i no ens fessin recordar tanta violència.
Moltes gràcies nina per participar, aferradetes!
La "guerra" la podem tenir més a prop del que creiem. Persones que fan mal, n'hi ha per tot arreu i quan et toca, ja no tornes a tenir pau, almenys de la mateixa manera que creiem tenir-la. Ens fa falta més amor i més empatia, més valors en definitiva.
EliminaGràcies a tu per engrescar-nos!.
Aferradetes, nina.
El teu relat m'ha fet recordar la dramàtica imatge de la reportera d'Al Jazzira al terra, caiguda per un tret al cap d'un soldat israelí. Segur que també tenia una família que la plorarà aquesta dona.
ResponEliminaAquest fet només és un de molts. Tothom té algú que pot plorar en un cas així, però crec que no a tothom el commou de la mateixa manera.
EliminaAferradetes, Risto.
Una història molt trista sense final feliç...A més molt real, tant per la violència domèstica com per les guerres , que amb les bombes es destrueix tot, els morts no tornen, però
ResponEliminaels pobles enderrocats, tot i que es poden reconstruir, mai seran el mateix!
Pau per a tothom.
On hi ha violència, mai pot haver-hi un final feliç. Res torna a ser igual després, ni per les persones, ni per tot el que les envolta.
EliminaAferradetes de pau, Roser.
El bien y el mal están siempre a nuestro lado... Muy juntitos... Cercándonos
ResponEliminaUn abrazo, amiga
La línea que los separa es muy fina, pero la diferencia es abismal.
EliminaAferradetes, amic.
Breu i bon relat obert a diverses interpretacions. Ja que la paraula "pau" és el fil conductor del relat, pot interpretar-se com una anomenada a la no violència, una cosa tan necessària sempre. Però també em suggereix el fet de la fragilitat humana. Estem sempre fent equilibris en un filferro. Sense saber-ho ni esperar-lo, d'un moment a un altre la nostra vida pot convertir-se en un drama. És terrible, però és així!! Aferradetes pacífiques, Paula!!🤗😘☮
ResponEliminaDir pau és dir no a la violència. N'hi ha de tantes maneres que ningú està fora de perill, en qualsevol moment es pot trencar la "pau" que creiem tenir i ja res més torna a ser com era.
EliminaMoltes gràcies, Alfons!
Aferradetes pacífiques.😘🤗
Arribo una mica tard. Per cridar semopre PAU!!
ResponEliminaJa saps que aquí mai s'arriba tard.
EliminaAferradetes de pau, Xavier.
És terrorrífica, la guerra, un sol mort ja és una gran càrrega de consciència, tenir la culpa de tantes morts com la té Putin, com a mínim no l'hauria de deixar dormir.
ResponElimina"Guerres" n'hi ha mirem on mirem. Tampoc és necessari que parlem d'una només, qui és capaç d'atemptar contra un altre, sigui pel que sigui, no té perdó. Estic gairebé segura que són els que dormen millor.
EliminaBona tarda, nina.