jejej... recordo als 80 la campanya institucional a Catalunya de "El Català és cosa de tots. Sóc la Norma" (jo segueixo fent servir els diacrítics) i també que hi havia el Joaquim Maria Puyal, que al mig d'una conversa amb un convidat - la tele - feia un triangle amb els dits de la mà i deia "parany ligüístic. No és diu tenir que sino haver de".
D'altra banda, amb un amic, i anant d'excursió, és a dir, pujant o baixant muntanyes jugaven a això, a dir frases fent servir el màxim possible de pronoms febles.
Encara que hagi après a escriure en català de gran (tinc tota la meva educació en castellà), els diacrítics no se'm donen malament, ni en català ni en altres idiomes. Vaig començar amb un curset d'uns mesos per ajudar el meu fill als seus estudis i, molt més tard, em vaig treure fins al B2. Tot el que sé, ho he anat aprenent de manera totalment autodidacta, encara que he de dir que els pronoms febles se'm resisteixen una mica.
La veritat és que ho fa molt bé. I, com bé dius tu, no hi ha res més sa que riure-se'n d'un mateix. Em va semblar molt divertit, per això ho he compartit.😉
Molt divertit el vídeo, m'ha fet riure. Els pronoms febles costen tant perquè estan desfasats, penso jo. Hi ha unes poquetes combinacions que ja no les diu ningú, enlloc. Jo si manés en aquestes coses, ho hauria simplificat i adaptat al català més actual, molt abans que els diacrítics, però què sabré jo! I en canvi miraria de protegir més els més bàsics que s'estan perden tots. Quan sento dir "Jo vaig" en lloc de "Jo hi vaig" o "jo tinc" en lloc de "Jo en tinc", se m'emporten els dimonis. I cada dia se sent més entre la canalla i el jovent. Però posar-hi humor sempre està bé.
El significat d'una paraula moltes vegades depèn de l'accent, no hi estic gens d'acord en treure-los. Com tampoc en simplificar les frases, traient els pronoms d'una patacada. Però dit tot això, n'hi ha alguns que són ben complicats.
Si has rigut, n'estic contenta.😉 Aferradetes, nina.
No parlava pas de suprimir pronoms, jo no en suprimiria cap, ni un. Fan falta i són necessaria a les frases. Sinó que volia dir d'acceptar les maneres més tradicionals i habituals de dir-los, que en alguns casos (ni que no siguin molts) no coincideixen amb la normativa..
Crec que amb el primer comentari va quedar molt clar el teu pensament. Tampoc suprimiria res, ni ho simplificaria d'així com ens ha vingut. I parlo en passat, perquè entre la normativa, els anglicismes i altres, la llengua deu estar molt marejada.
Un vídeo ben divertit i que alhora ens fa adonar de lo malament que parlem i escrivim en català , per sort no tothom tampoc !! Però està bé prendre-ho amb alegria i això si, intentar millorar-ho cada dia . Felicitats per fer-nos pensar i riure al mateix temps , una abraçada !
Precisament ahir vaig veure aquest video i a banda de que es molt divertit ens adonem de com maltractem les llengües (en aquest cas la nostra). Aferradetes
Sóc un negat per als pronoms febles. Igual que tu, tot el meu ensenyament el vaig fer,per obligació (o el que és el mateix, perquè el català estava prohibit) en castellà. Ja de gran em vaig treure el nivell C i el que pitjor portava eren els pronoms febles, i el poc que sabia se m'ha oblidat. De ben segur que si ara m'examinessin de nou no aprovaria. Aquesta actriu ha fet una bona paròdia de tot plegat.
Doncs mira com ho faig jo, que encara vaig pel B2!🙄 Tot i així, he de dir que aquests tan complicats, em sembla que em costaran un bon temps per poder-los aplicar com toca.
Las palabras cambian según los tiempos y ahora más. La juventud es la viene trayendo otro lenguaje, que a veces nos cuesta entender. Buen fin de semana Paula. Un abrazo.
Más o menos es lo que se está parodiando en este vídeo. Los pronombres son importantes para nuestra lengua, al igual que los acentos diacríticos y, tanto unos como los otros, van desapareciendo con las nuevas generaciones. Hay que avanzar, pero no pasar ciertos límites, creo yo.
La forma de expresarse cambia con el tiempo.Hay palabras del castellano antiguo, que ya no se utilizan y pongo por ejemplo,el español, que es mi idioma.
No hablamos de palabras que ya no se utilizan, que por otra parte suele ocurrir en todas las lenguas. Es una parodia sobre la utilización de los "pronoms febles", muy necesarios en las frases y de cómo hacerlo de forma correcta. Igualmente, ¡gracias!.
Un vídeo ben divertit sobre un tema ben enrevessat, perquè mira que n'hi ha que costen de pronoms febles... precisament tinc una amiga del Marroc que aprèn català i aquestes setmanes està amb el tema dels pronoms febles, em va demanar ajuda i a més d'aprendre ella també repasso i aprenc jo. Va bé posar-hi una mica d'humor, hehe.
Assegut a la terrassa d’un bar, pensant i bevent, bevent i pensant. Calla mirant endavant i saluda amb un ges estrany, la presència d’un conegut, no vol dir res. Beu un refresc que li alleugereixi la sequedat que té a la boca, a la gola. No sap com encetar la conversa quan hi sigui present. Li vol dir pensant que no la vol ferir, recargolant les idees, per fer-ne paraules, paraules que després seran silencis. Tant de treball per poder-se explicar, i li veu a la cara que ja no li cal parlar. Li veu en l’expressió que ja ha entès una cosa sense dir-la.
Nem tudo o que pare o é...ou será que o é mesmo?! rsrssrsr
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Molt complicat per explicar-ho en un moment, però es tracta de com fem servir la llengua.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Els pronoms febles sempre se m'han quedat encallats al mig de les frases... Aquestes noies tampoc els dominen massa!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Aquestes tres noies, realment només és una, ho expliquen d'una manera molt divertida... A mi també em bloquegen una mica.😉
EliminaAferradetes, Roser.
Aquest vídeo ho està petant.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Cert, a mi em va arribar fa dos dies i em va fer molta gràcia.
EliminaAferradetes, Alfred.
Mi trabajo me esta costando, no creas.
ResponEliminaPero al final...
Beso
Y aunque no lo creas, a mí también.🤭
EliminaBesos, Toni.
jejej... recordo als 80 la campanya institucional a Catalunya de "El Català és cosa de tots. Sóc la Norma" (jo segueixo fent servir els diacrítics) i també que hi havia el Joaquim Maria Puyal, que al mig d'una conversa amb un convidat - la tele - feia un triangle amb els dits de la mà i deia "parany ligüístic. No és diu tenir que sino haver de".
ResponEliminaD'altra banda, amb un amic, i anant d'excursió, és a dir, pujant o baixant muntanyes jugaven a això, a dir frases fent servir el màxim possible de pronoms febles.
podi-.
Encara que hagi après a escriure en català de gran (tinc tota la meva educació en castellà), els diacrítics no se'm donen malament, ni en català ni en altres idiomes. Vaig començar amb un curset d'uns mesos per ajudar el meu fill als seus estudis i, molt més tard, em vaig treure fins al B2. Tot el que sé, ho he anat aprenent de manera totalment autodidacta, encara que he de dir que els pronoms febles se'm resisteixen una mica.
EliminaAferradetes, Carles.
Hola, Paula! L'actriu és bona i enriure-se'n d'un mateix, en aquest cas del propi col·lectiu, és el més sa que hi ha. He rigut força.
ResponEliminaAferradetes!
La veritat és que ho fa molt bé. I, com bé dius tu, no hi ha res més sa que riure-se'n d'un mateix.
EliminaEm va semblar molt divertit, per això ho he compartit.😉
Aferradetes, nina.
Molt divertit el vídeo, m'ha fet riure. Els pronoms febles costen tant perquè estan desfasats, penso jo. Hi ha unes poquetes combinacions que ja no les diu ningú, enlloc. Jo si manés en aquestes coses, ho hauria simplificat i adaptat al català més actual, molt abans que els diacrítics, però què sabré jo! I en canvi miraria de protegir més els més bàsics que s'estan perden tots. Quan sento dir "Jo vaig" en lloc de "Jo hi vaig" o "jo tinc" en lloc de "Jo en tinc", se m'emporten els dimonis. I cada dia se sent més entre la canalla i el jovent. Però posar-hi humor sempre està bé.
ResponEliminaEl significat d'una paraula moltes vegades depèn de l'accent, no hi estic gens d'acord en treure-los. Com tampoc en simplificar les frases, traient els pronoms d'una patacada. Però dit tot això, n'hi ha alguns que són ben complicats.
EliminaSi has rigut, n'estic contenta.😉
Aferradetes, nina.
No parlava pas de suprimir pronoms, jo no en suprimiria cap, ni un. Fan falta i són necessaria a les frases. Sinó que volia dir d'acceptar les maneres més tradicionals i habituals de dir-los, que en alguns casos (ni que no siguin molts) no coincideixen amb la normativa..
EliminaCrec que amb el primer comentari va quedar molt clar el teu pensament. Tampoc suprimiria res, ni ho simplificaria d'així com ens ha vingut. I parlo en passat, perquè entre la normativa, els anglicismes i altres, la llengua deu estar molt marejada.
EliminaPetonets de dissabte, nina.
Diré una frase de fa 2400 anys: "Sols sé que no sé res..."
ResponEliminaDoncs ja saps una cosa.😉
EliminaAferradetes, Joan.
Un vídeo ben divertit i que alhora ens fa adonar de lo malament que parlem i escrivim en català , per sort no tothom tampoc !! Però està bé prendre-ho amb alegria i això si, intentar millorar-ho cada dia .
ResponEliminaFelicitats per fer-nos pensar i riure al mateix temps , una abraçada !
Les llengües, per entendre-les, s'han de parlar i escriure bé. La veritat és que no tothom ho fa, però s'ha d'intentar fer-ho millor almenys.😉
EliminaGràcies a vosaltres!.
Aferradetes, Artur.
Precisament ahir vaig veure aquest video i a banda de que es molt divertit ens adonem de com maltractem les llengües (en aquest cas la nostra).
ResponEliminaAferradetes
Com ens l'estimem, l'hem de cuidar.
EliminaAferradetes, Josep.
Sóc un negat per als pronoms febles. Igual que tu, tot el meu ensenyament el vaig fer,per obligació (o el que és el mateix, perquè el català estava prohibit) en castellà.
ResponEliminaJa de gran em vaig treure el nivell C i el que pitjor portava eren els pronoms febles, i el poc que sabia se m'ha oblidat. De ben segur que si ara m'examinessin de nou no aprovaria.
Aquesta actriu ha fet una bona paròdia de tot plegat.
Doncs mira com ho faig jo, que encara vaig pel B2!🙄 Tot i així, he de dir que aquests tan complicats, em sembla que em costaran un bon temps per poder-los aplicar com toca.
EliminaAferradetes, Xavier.
Donada-li-la he!! ;-)
ResponEliminaQuè?... ah, doncs bé!.🤭
EliminaAferradetes, Risto.
Las palabras cambian según los tiempos y ahora más. La juventud es la viene trayendo otro lenguaje, que a veces nos cuesta entender.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
Más o menos es lo que se está parodiando en este vídeo. Los pronombres son importantes para nuestra lengua, al igual que los acentos diacríticos y, tanto unos como los otros, van desapareciendo con las nuevas generaciones. Hay que avanzar, pero no pasar ciertos límites, creo yo.
EliminaFeliz viernes, Laura.
Aferradetes.
La forma de expresarse cambia con el tiempo.Hay palabras del castellano antiguo, que ya no se utilizan y pongo por ejemplo,el español, que es mi idioma.
ResponEliminaQue tengas un bonito día.
No hablamos de palabras que ya no se utilizan, que por otra parte suele ocurrir en todas las lenguas. Es una parodia sobre la utilización de los "pronoms febles", muy necesarios en las frases y de cómo hacerlo de forma correcta.
EliminaIgualmente, ¡gracias!.
Aferradetes.
Un vídeo ben divertit sobre un tema ben enrevessat, perquè mira que n'hi ha que costen de pronoms febles... precisament tinc una amiga del Marroc que aprèn català i aquestes setmanes està amb el tema dels pronoms febles, em va demanar ajuda i a més d'aprendre ella també repasso i aprenc jo.
ResponEliminaVa bé posar-hi una mica d'humor, hehe.
Aferradetes, nina
Sí, n'hi ha i alguns ben complicats, almenys per a mi.
EliminaPosant una mica d'humor, tot entra millor.😉
Aferradetes, bonica.
Ens globalitzen en tot.
ResponEliminaFins i tot amb les llengües.
Tot tendeix a menys i menys i menys... i és clar, al final el resultat serà horrorós.
Petons.
Hi anem amb passes de gegant.
EliminaEstic contenta de saber-te bé.🤗
Petonets, Xavi.
Hi estic d'acord amb tu. No puc dir una altra cosa!!🤦♂️😅😘
ResponEliminaEntenc perfectament perquè estàs d'acord amb mi.🤭😂
EliminaAferradetes, Alfons.🤗
Que divertit! Sí que costen, els pronoms febles, és el primer que delata els que no coneixen la llengua.
ResponEliminaQuan em va arribar, ho vaig trobar tan divertit que vaig voler compartir-ho. N'hi ha que a mi em costen un munt.
EliminaAferradetes, nina.
Assegut a la terrassa
ResponEliminad’un bar, pensant i bevent,
bevent i pensant.
Calla mirant endavant
i saluda amb un ges estrany,
la presència d’un conegut,
no vol dir res.
Beu un refresc
que li alleugereixi la sequedat
que té a la boca, a la gola.
No sap com encetar la conversa
quan hi sigui present.
Li vol dir pensant
que no la vol ferir,
recargolant les idees,
per fer-ne paraules,
paraules que després
seran silencis.
Tant de treball
per poder-se explicar,
i li veu a la cara
que ja no li cal parlar.
Li veu en l’expressió
que ja ha entès
una cosa sense dir-la.
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, qui sap si...