LA DONA DEL CAPELL

Menuda, de cara rodona, ulls blaus i recollits els cabells en una trunyella que descansa damunt l'esquena. Asseguda mirant cap al carrer, tot i que els seus pensaments són lluny d'allà. Recorda aquell mateix espai anys enrere, quan era jove i el somriure encara sortia gairebé sense voler. La colla d'amics es reunia com cada dissabte a les cinc de la tarda i passaven les hores xerrant... aquells amics que van desaparèixer amb el temps... Ara viu sola d'una manera molt senzilla i gairebé sense canvis importants. Ja no hi ha dies de feina ni festius, ja no hi ha reunions, ja no té grans somnis, ni se n'adona de les mirades indiscretes... Només és una dona sota un capell.