La gent que viu a prop dels aeroports n'està prou farta d'escoltar el soroll dels avions. Ara bé, veure'ls a la llunyania al cel, té quelcom d'hipnòtic.
La veu del violoncel, tan semblant a la humana, té la capacitat de commoure com la paraula més ben escrita. I Bach la va saber expressar millor que ningú. Una abraçada, Sa Lluna
Vivim sempre immersos a la rutina del dia a dia, sovint tediosa i avorrida. Tots anhelem experiències noves que ens renovin la il·lusió perduda. Qui de vegades pogués desaparèixer en aquest avió de la teva fotografia i aparèixer en una realitat nova, encara que, de vegades, quan això passa podem arribar a enyorar l'antiga rutina!!🤦♂️😅Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
Una pot arribar a perdre la veu davant tot el soroll que l'envolta. No parlo del sorolls dels avions o dels cotxes o d'altres màquines (què déu n'hi do!), sinó davant d'altres veus que et fan sentir que no se t'escolta. De vegades per prudent, per educació o per no posar-te a l'altura i així et vas quedant muda de mica en mica, fins a perdre la veu... Et compro la idea de desaparèixer o de seguir buscant la teva pròpia veu.
Volia trencar el silenci, i només es va trencar la veu. El crit no va sortir de la gola i aquella a qui volia parlar deixà enrere l'espai que els separava. era encara el desconegut que volia deixar de ser. L'ànima que volia conquerir, no en sabia res d'ell. El seu racó a la foscor, li va semblar un taüt. Però encara li quedava un futur ple de moments, de nits per intentar que el crit trencat fos una bella salutació, Un bona nit, llavor d'aquell instant anhelat. Principi del millor jorn esperat
"Per un avió en el cel blau,/ ceptre daria", que diria Carner en una paràfrasi. La teva foto m'hi fa pensar. A mi em costa de xiuxiuejar a la biblioteca on treballo, és molt defecte!
Tots els vídeos que he vist i escoltat de Hauser són una meravella, aquesta amb la música de Bach, com el teu poema, són un xiuxiueig que arrabassa els sentits. La fotografia és genial, d'aquelles difícils d'aconseguir. I com ja hem comentat en altres ocasions, millor xiuxiueigs i silencis que no crits estridents i soroll que no diuen res.
El duo 2Cellos va saltar a la fama després de la seva versió de "Smooth Criminal". El seu estil trenca les fronteres entre els diferents gèneres musicals, des de la clàssica i les composicions cinematogràfiques fins al pop i el hard rock. Tots dos han actuat junts en nombrosos concerts i també ho fan per separat. A mi m'agraden els dos, han fet créixer el meu interés pels violoncels. Sempre millor un xiuxiueig que un crit.
·. Una foto sencilla y a la vez hermosa, un cielo partido mientras suena las cuerdas de una música deliciosa. Y un poema bien maridado a esa música. Aferradetes Paula .· LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
La gent que viu a prop dels aeroports n'està prou farta d'escoltar el soroll dels avions. Ara bé, veure'ls a la llunyania al cel, té quelcom d'hipnòtic.
ResponEliminaEls avions, els cotxes, les motos, les bombes... hi ha massa soroll.
EliminaAferradetes, Risto.
Imagem deslumbrante. Musica fascinante de ouvir, Belo poema
ResponEliminaA harmonia poética perfeita. O meu elogio
.
Saudações cordiais… semana feliz
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies per les teves amables paraules!.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Els xiuixiueigs arriben més que els crits.
ResponEliminaEls crits demostren manca d'arguments intel·ligents.
EliminaAferradetes, Xavier.
Arrabassar els sentits...
ResponEliminaTots cerquem quelcom així, no?
La vida és molt avorrida si tot és pla.
Petons.
És qüestió de trobar veus que no et callin i que t'enamorin.
EliminaPetonets, Xavi.
una veu que es marceix,... un no retorn.
ResponEliminapodi-.
Potser estigui cansada de tantes paraules buides.
EliminaAferradetes, Carles.
Unes lletres ben escrites,
ResponEliminainspirades en mil escoltes,
ens inspiren mil sentiments,
amb un simple xiuxiueg.
Aferradetes, sa lluna!!!
No calen massa paraules, ni un to molt fort, me basta un alè que m'arrabassi el cor.
EliminaAferradetes, Alfred.
Inspirada poesia.
ResponEliminaAferradetes Paula!
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Joan.
La veu del violoncel, tan semblant a la humana, té la capacitat de commoure com la paraula més ben escrita. I Bach la va saber expressar millor que ningú. Una abraçada, Sa Lluna
ResponEliminaAixí és, els grans mestres tenen el do de commoure'ns.
EliminaAferradetes dolcetes, Olga.
arrabassa més enllà dels sentits... sense marges, sense límits... només l'oïda i gaudir-ne
ResponEliminaAferradetes Lluna
La música podria ser ben bé la veu que cerco.
EliminaAferradetes, Maria.
La música es capaz de domar hasta a las fieras. Entrada, a la que no le hace falta nada para ser preciosa.
ResponEliminaAbrazos.
Otras veces, esas "fieras", no dejan escuchar tu voz, por mucha música que pongas.
EliminaBesos, Sara.
La sencillez de un minimalismo bien conceptualizado :-)
ResponEliminaLo bueno, si breve, dos veces bueno.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes... anònim.
A vegades un xiuxiueig és més potent que una veu alta... espero que el trobi, que el trobem... tots.
ResponEliminaUna aferradeta, Paula!
Quan la veu se't marceix i trobes altres veus que et deixen sense la teva, cal buscar un altre to perquè almenys t'escoltin.
EliminaAferradetes, nina.
Prefereixo els xiuxiueigs als crits i el so d'un violoncel al d'un avió ....! Bon contrast ;)
ResponEliminaSalut !.
No ho sabria dir millor.😉
EliminaGràcies!.
Aferradetes, Artur.
Imagen, música y poesía. hace una buena combinación.
ResponEliminaQue tengas un buen día.
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Antònia.
Vivim sempre immersos a la rutina del dia a dia, sovint tediosa i avorrida. Tots anhelem experiències noves que ens renovin la il·lusió perduda. Qui de vegades pogués desaparèixer en aquest avió de la teva fotografia i aparèixer en una realitat nova, encara que, de vegades, quan això passa podem arribar a enyorar l'antiga rutina!!🤦♂️😅Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaUna pot arribar a perdre la veu davant tot el soroll que l'envolta. No parlo del sorolls dels avions o dels cotxes o d'altres màquines (què déu n'hi do!), sinó davant d'altres veus que et fan sentir que no se t'escolta. De vegades per prudent, per educació o per no posar-te a l'altura i així et vas quedant muda de mica en mica, fins a perdre la veu...
EliminaEt compro la idea de desaparèixer o de seguir buscant la teva pròpia veu.
Aferradetes, Alfons. 😘🤗
Volia trencar el silenci,
ResponEliminai només es va trencar la veu.
El crit no va sortir de la gola
i aquella a qui volia parlar
deixà enrere
l'espai que els separava.
era encara el desconegut
que volia deixar de ser.
L'ànima que volia conquerir,
no en sabia res d'ell.
El seu racó a la foscor,
li va semblar un taüt.
Però encara li quedava
un futur ple de moments,
de nits per intentar
que el crit trencat
fos una bella salutació,
Un bona nit,
llavor d'aquell instant anhelat.
Principi del millor jorn esperat
Hi ha moments que et canses de voler parlar amb qui només et parla sense escoltar.
EliminaBonic poema el teu.
Aferradetes.
Mejor susurros y buenos acordes aunque sean desconocidos. Que tanto ruido como tenemos alrededor. Gran foto!!
ResponEliminaGracias Paula. Buena noche.
Un abrazo.
Sólo pido lo que doy.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
"Per un avió en el cel blau,/ ceptre daria", que diria Carner en una paràfrasi. La teva foto m'hi fa pensar.
ResponEliminaA mi em costa de xiuxiuejar a la biblioteca on treballo, és molt defecte!
A mi sempre em diuen que no em senten...
EliminaAferradetes, Helena.
Tots els vídeos que he vist i escoltat de Hauser són una meravella, aquesta amb la música de Bach, com el teu poema, són un xiuxiueig que arrabassa els sentits.
ResponEliminaLa fotografia és genial, d'aquelles difícils d'aconseguir.
I com ja hem comentat en altres ocasions, millor xiuxiueigs i silencis que no crits estridents i soroll que no diuen res.
Aferradetes, Paula.
El duo 2Cellos va saltar a la fama després de la seva versió de "Smooth Criminal". El seu estil trenca les fronteres entre els diferents gèneres musicals, des de la clàssica i les composicions cinematogràfiques fins al pop i el hard rock. Tots dos han actuat junts en nombrosos concerts i també ho fan per separat. A mi m'agraden els dos, han fet créixer el meu interés pels violoncels.
EliminaSempre millor un xiuxiueig que un crit.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Dues veus que acaben marcides, malgrat havien començat el viatge ben aparellades...
ResponEliminaBon vespre, bonica.
Tot són maneres de veure-ho.
EliminaPetonets, Roser.
ResponElimina·.
Una foto sencilla y a la vez hermosa, un cielo partido mientras suena las cuerdas de una música deliciosa.
Y un poema bien maridado a esa música.
Aferradetes Paula
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Buscando la voz... buscándome en ese inmenso cielo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Alfonso.