"Fundar la recompensa de les accions virtuoses en l'aprovació dels altres és acceptar un fonament massa incert i confús. Especialment en un segle corrumput i ignorant com aquest, la bona estima del poble és injuriosa; en qui confieu per a veure que és lloable? Déu em guardi de ser home de bé segons la descripció que veig fer cada dia quan un parla de si mateix honorablement" ... Aquestes paraules no són meves, les va escriure el pensador Michel de Montaigne (segle XVI). La tecnologia ha pogut canviar molt, el caràcter humà no ho ha fet gens.... Aferradetes Paula!
El que es veu no sol anar de la mà del que és, però el cert és que les instantànies tenen el seu propi missatge. M'agraden força les fotografies de carrer poden ser molt expressives, i el blanc i negre els dóna més misteri. Ben fet sa Lluna... aferradetes :)
Normalment faig venir bé allò que veig amb allò que escric. La relació que tenen imatge i paraula, només la conec jo, tot i les interpretacions que es puguin fer.😉 M'encanta el blanc i negre i el seu misteri. Moltes gràcies!.
Paraules punyents i ben certes. Alguns només aparenten de cara a la galeria, d'altres, silenciosament i de forma invisible, lluiten com poden per sobreviure...
Jo sempre tinc present la cita de Schopenhauer que diu que la felicitat és "difícil" trobar-la a l'interior de nosaltres mateixos, però és "impossible" trobar-la en un altre lloc. Segons els casos i les situacions, també sol dir-se que sovint la hipocresia i la bona educació van de la mà. A vegades cal fingir uns certs sentiments per a no molestar o ofendre a una altra persona. Diferent és quan es fingeix per a aparentar el que no s'és. Mai sabrem si els protagonistes de la teva foto són hipòcrites o simplement ben educats!!😂 En fi, que en aquesta fira de vanitats en la qual ens movem diàriament, a vegades és bo ser bon actor!!🤦♂️Aferradetes sinceres, Paula!!😉🤗😘
No sempre el què veiem és real, de vegades ens imaginem una situació que hem observat, com si fos un somni i els somnis empre cal tenir-los a l'abast de la mà!!! Petonets, bonica.
No creo que esos ojos sean en absoluto indiscretos, simplemente pasaban por ahí y dieron fé.
ResponEliminaBesos
A los que nos gusta la fotografía de calle, es el eterno dilema... aunque para nada el motivo sea atentar contra su intimidad.
EliminaBesos
Actes socials per fer-se veure.
ResponEliminaPer fora vanitat, per dins ganes de fugir.
Aferradetes, sa lluna!!!
Socialment correctes?.😉
EliminaCada cop em sento menys correcta i més real.
Aferradetes, Alfred.
"Fundar la recompensa de les accions virtuoses en l'aprovació dels altres és acceptar un fonament massa incert i confús. Especialment en un segle corrumput i ignorant com aquest, la bona estima del poble és injuriosa; en qui confieu per a veure que és lloable? Déu em guardi de ser home de bé segons la descripció que veig fer cada dia quan un parla de si mateix honorablement" ... Aquestes paraules no són meves, les va escriure el pensador Michel de Montaigne (segle XVI). La tecnologia ha pogut canviar molt, el caràcter humà no ho ha fet gens....
ResponEliminaAferradetes Paula!
Molt bona cita pels temps presents.
EliminaMolt poc ha canviat la humanitat des d'aleshores.
Aferradetes, Joan.
Una vegada més em rendeixo als teus "poemets".
ResponEliminaAferradetes
M'has fet pujar els colors.😊
EliminaMoltes gràcies, Josep!
Aferradetes.
A fora no vull estar.
ResponEliminaNo m'agrada res del que veig.
A dins estic millor.
Lluny de tot i de tots.
Petons.
Pintes les sensacions com a ningú.
EliminaPetonets, Xavi.
Del dia a dia
ResponEliminatambé es fa poesia.
(i no volia fer el rodolí)
Doncs per no voler fer-ho, t'ha quedat rodó.😉
EliminaDe tot i a totes hores es pot fer poesia i, a vegades, sense voler.
Aferradetes, Xavier.
Que sentit aquest poema! La composició que poses és deliciosa, creia que era de Sting.
ResponEliminaGràcies, nina!.
EliminaTot i ser d'un altre compositor, qualsevol la pot interpretar a la seva manera.
Per cert, com puc cercar aquesta música a internet?
ResponEliminaNo sé si ho dius pels músics, si és així són "2Cellos" i posant-ho al YouTube ja et surt, també si els cerques per Google hi pots arribar.
EliminaDels set comentaris que m'has deixat avui, tres d'ells venien com a contingut brossa. Suposo que és cosa de Blogger.🤷♂️
Aferradetes, Helena.
El que es veu no sol anar de la mà del que és, però el cert és que les instantànies tenen el seu propi missatge. M'agraden força les fotografies de carrer poden ser molt expressives, i el blanc i negre els dóna més misteri.
ResponEliminaBen fet sa Lluna... aferradetes :)
Normalment faig venir bé allò que veig amb allò que escric. La relació que tenen imatge i paraula, només la conec jo, tot i les interpretacions que es puguin fer.😉
EliminaM'encanta el blanc i negre i el seu misteri.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Maria.
Els somnis cal perseguir-los quan fugen, fins atrapar-los. Només es perden si s'abandonen.
ResponEliminaNo sempre... no sempre.
EliminaAferradetes, Risto.
La vida misma Paula. Fuera muchos pura comedia, dentro otros muchos intentan seguir persiguiendo los sueños. Estupendo b/n
ResponEliminaBuen domingo.
Un abrazo
Pura existencia... para unos y para otros.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Paraules punyents i ben certes. Alguns només aparenten de cara a la galeria, d'altres, silenciosament i de forma invisible, lluiten com poden per sobreviure...
ResponEliminaAferradetes, nina
Molt encertada la teva visió... Gràcies!.
EliminaAferradetes, bonica.
Miro fora meu
ResponEliminaper veure
que m’agrada
i que vull canviar,
però recordo
que fora meu estàs tu
i tot el que em pots oferir.
Dins meu veig
el que em fa mal
i vull deixar enrere,
el que callo per no ferir
i el que em fereix per callar.
Em sento molt identificada amb el teu poema.
EliminaGràcies!.
Aferradetes.
La vida es muy compleja... Y yo no estoy hoy para mucho... No se que decir...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Pues... una aferradeta, amic.
EliminaJo sempre tinc present la cita de Schopenhauer que diu que la felicitat és "difícil" trobar-la a l'interior de nosaltres mateixos, però és "impossible" trobar-la en un altre lloc. Segons els casos i les situacions, també sol dir-se que sovint la hipocresia i la bona educació van de la mà. A vegades cal fingir uns certs sentiments per a no molestar o ofendre a una altra persona. Diferent és quan es fingeix per a aparentar el que no s'és. Mai sabrem si els protagonistes de la teva foto són hipòcrites o simplement ben educats!!😂 En fi, que en aquesta fira de vanitats en la qual ens movem diàriament, a vegades és bo ser bon actor!!🤦♂️Aferradetes sinceres, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaUna cosa és ser ben educat i l'altra fingir ser-ho.
EliminaNo, no ho sabreu mai perquè jo (que si els conec) no diré ni una cosa ni l'altra.🤐
Aferradetes reals, Alfons.😘🤗
No sempre el què veiem és real, de vegades ens imaginem una situació que hem observat, com si fos un somni i els somnis empre cal tenir-los a l'abast de la mà!!!
ResponEliminaPetonets, bonica.
Altres, voldríem que només fossin somnis.
EliminaAferradetes, Roser.