CaDena de RefRanys, Dites, gOigs i Altres forMes BlocAires

 

Una cadena que va  començar amb  la  Rateta  i que na  Carme  m'ha passat. 

 

Vos animeu?

 

 

 
- Vol de mosquit, post tot seguit.
 - Post al capvespre, l'endemà festa.
 - Qui comentaris envia, comentaris espera.               
 - Qui no té seny, no té bloc.
 - Mai es blogueja a gust de tots.
 - Qui te bloc, què més vol?
 - Tal faràs, tal bloguejaràs.
 - Clara és la lluna d'Agost, però la del Bloc ho és més.
 - Trons a Mallorca, post a la porta.

 - Any de blocs, any de C@ts (déus)



I aquí enganxo els que m'heu deixat als comentaris:

- Text acabat, blog engreixat. ESBORRALL

- Qui a bon bloc s'atraca, bona lletra atrapa. NANIS KRU

-  Qui té bloc levita. MIQUEL ÀNGEL

- Qui blogs remena de comentaris s'omple. JORDI DORCA

- Any de tretze llunes, dos blogs bons i tres dolents. RAFEL 

- Escribir en un blog es uno de los pocos placeres que no engordan... ILDEFONSO ROBLEDO

Gràcies!!

 

 

LLuMs I OmBrEs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La darrera foto la va triar l' Helena Bonals per comentar al seu bloc i jo estic molt contenta per aquest gest.

Contenta i agraïda, com també dels poemes que ha inspirat ...

 

Tots els colors,
l'arc de la teva llum
guarda ma casa.

(de na Carme)

 

Malgrat el gris,
un arc de Sant Martí
és bona vista.

(de n'Helena)

 

 



 

...i UN més

26 Santa Paula. Patrona de les Vídues.

Pertanyia a una noble família senatorial, però la mort del seu espòs, ocorreguda quan ella tenia 33 anys, li va obrir els ulls. A partir de llavors, Paula va viure en la major austeritat. El seu menjar era molt senzill, no bevia vi, dormia a terra, sobre un sac, va renunciar per complet a les diversions i a la vida social, i va repartir entre els pobres tot allò que li pertanyia, evitant tot el que pogués distreure-la de les seves bones obres.

Santa Paula va morir el 26 de gener de l'any 404, als 56 anys d'edat.

27  A les 00:15 minuts d´un 27 de gener, va néixer l'autora d'aquest bloc. Per casualitats o causalitats de la vida no ho va fer el dia anterior, que era el desig dels seus pares i, sobretot, de la seva àvia Paula (com tampoc va passar anys abans amb la seva germana gran que va néixer el 25). Degut a tanta celebració en tants dies seguits, es va declarar "setmana gran" i des de llavors s'engalana de paperins de colors tot el carrer.  Vull aprofitar per felicitar a uns estimats amics que també compleixen anys avui ...

CARME,  PAULA,  JOTA,  molts d'anys!!

I a tots vosaltres, si us voleu afegir a la festa, encara queda pastís i cava!

LA LLUNETA enamorada

George Méliès, El viatge a la lluna, 1902

Avui estic disgustada, amb lo contenta que estava quan m'he despertat i he trobat un regal del meu enamorat. Una capsa embolicada amb raigs de colors i una gran llaçada on penjava una targeta que deia ...

 

"A la meva Lluna -la més bonica i desitjada de l'Univers- perquè em puguis veure més a prop cada nit quan no hi sóc. T'estim".

 

Quan l'he obert, molt emocionada, he trobat un telescopi, mai n'havia vist un de tan gran!. He volgut provar mirant cap a la Terra, i ... així com anava veient el que estava succeint, em semblava tan i tan terrible, que m'he posat tan nerviosa que me encastat l'aparell a l'ull  i ara no sé com  treure-me'l,  han dit que vénen de visita els terrícoles!! ...

 

"Estimat Solet meu, m'has fet molt feliç amb el teu regal ... que et sabria greu enviar-me el full d'instruccions, que no sé ben bé com fer-ho anar. La teva Lluneta que t'estima".

 

 

 

PAPALLONES

Avui...parlo de sentiment, 
de sensacions, d'emocions, 
de papallones al sentir-te.

 
Tant de bo que volin i volin, 
no tan sols a l'estómac, 
que s'apugin al meu cap, 
llisquin pel meu cos i 
es posin suaument al meu cor. 

Tant de bo mai deixin de                     voletejar! 
               (a Jota/Gener-2011)

HELP ME!



Hola, tot bé?
Doncs a mi no gaire, us explico.

Fins fa dues setmanes no tenia cap problema a l'hora de pujar les fotos a un nou post, s'obria la pestanya d'inserir imatges i em portava a les fotos que tinc al meu ordinador, triava les que volia i s'inserien divinament. Ara no puc fer-ho directament, he d'utilitzar Picasa, si o si! (fent cas al nostre amic Mac, que em va orientar generosament sobre això i al qual agraeixo de tot cor la seva ajuda). M'he barallat amb Picasa aquests dies per poder pujar les poques fotos dels meus últims posts. Curiosament si obro una nova entrada al pc de l'oficina, SI surt la maleïda finestreta d'inserir imatges i quan ho faig des del meu portàtil, ara NO surt.

No sé si he tocat quelcom que no hagués de tocar perquè passi això, també és estrany que quan utilitzo el pc de l'oficina i vull visualitzar el bloc se m'obre normalment, en canvi si ho faig a casa, és com si visités un altre bloc i he de tornar a posar la contrasenya.

Com es veu des de l' ordinador de casa

 



I així des de l'oficina



Sabeu si té solució i si és així, què fer?
Gràcies !

 



XaFarDeRa

 

- Ei ninona, feia dies que no et veia!  

Què ha passat?

- Hola... no, no res. És que han parat les classes a la facultat... i he quedat a casa.

- Oh si, deu ser pel boig aquell, no? El que volia posar bombes... he sentit que ja l'han agafat. És que la joventut d'avui en dia ha perdut tots els valors, no sé on anirem a parar amb tant boig a lloure. I és clar, com no volen estudiar, es passen tot el dia davant la tele i dels ordinadors... quines bestieses veuen, vaja exemples de bona conducta amb tots aquests terroristes... tan fàcil tot, com que poden tenir armes com si fossin xiclets, després passa el que passa... Jo si fos la mare d'aquest boig,  deixaria que el tanquessin de per vida!!... I no et fa por tornar a classe?

- Una mica si, però no tots som iguals, n'hi ha que estudiem i altres treballen, aquest noi tindria problemes...

- Que va nina, mira que ets innocent! La joventut està podrida... com aquest, cada dia es queda adormit, ves a saber que fa a la nit que de dia es queda ferrat, dia rera dia... segur que res bo. Saps que penso? que hi ha dies que ni s'adona que està a la seva parada i segueix dormint fins a final de trajecte...jajjaja!.  Bé, jo ja baixo aquí. Compte amb aquest!  Ens veurem demà, sí? 

- Si poso una bomba sota del seu seient senyora?, si més no ens deixarà una estoneta tranquils als que volem treballar, encara que sigui de nit, per poder pagar-nos la carrera.
- Serà descarat!  Adéu, adéu nina ...


              Aquesta és la meva aportació als dibuixos
                         fets per na  CARME  al seu mòbil 

MEMÒRIA "FOTOGRÀFICA"

 

 

El delicte dels que ens enganyen no està en l'engany, sinó en que ja no ens deixen somiar que no ens enganyaran mai.

Víctor Ruiz Iriarte

 

             

  NO = SI

IL·LUSIÓ

- Au nens, al llit ràpid i sense aixecar-se ni obrir els ulls fins demà al matí, ja sabeu que si els Reis senten soroll no deixen regals.
- Papà explica'ns  un altre cop que fas quan arriben, vaaa!
- Quan arriben, tinc preparades ensaïmades amb la xocolata desfeta que ha fet la mare per als Reis i garroves per als camells, i després de deixar els regals, mengen ràpidament i se'n van, perquè han d'anar a moltes cases ... i el pare té feina al forn.
- I parlen amb tu?
- Si, clar que si ... i ara, al llit! Bona nit, que descanseu bé.

                           - Bona nit, papà ... els hi donaràs bessets de part meva?
                           - Si, ho prometo,  ara a dormir!

 

 

Han passat molts anys, he passat de filla a mare, però sempre he viscut aquesta nit amb la mateixa il · lusió de quan era petita, imagino que quan sigui àvia continuarà en mi amb la mateixa intensitat.

 

 

Us deixo aquí, a la imatge de la dreta, regals i records que encara conservo sota la finestra de la meva habitació.

Aaaah ... aquest any  -quan he obert els ulls-  la meva sabata estava plena de bessets i aferradetes, i la llum d'un nou dia.

StOp!

 

 

 

Avui m´ha arribat aquest vídeo,

les paraules hi sobren.

Només us diré que m'ha esgarrifat tant
que m'ha deixat muda.