George Méliès, El viatge a la lluna, 1902 |
Avui estic disgustada, amb lo contenta que estava quan m'he despertat i he trobat un regal del meu enamorat. Una capsa embolicada amb raigs de colors i una gran llaçada on penjava una targeta que deia ...
Quan l'he obert, molt emocionada, he trobat un telescopi, mai n'havia vist un de tan gran!. He volgut provar mirant cap a la Terra, i ... així com anava veient el que estava succeint, em semblava tan i tan terrible, que m'he posat tan nerviosa que me encastat l'aparell a l'ull i ara no sé com treure-me'l, han dit que vénen de visita els terrícoles!! ...
dius: mai n'havia vist un de tant gran. He volgut provar...
ResponEliminaReconec que no se què he pensat....però no m'ha fet distreure de trobar un bon relat, amb la tendresa característica de la Lluna.
jejje...la lluneta és molt innocent ...què em vols dir que has pensat?
EliminaAferradetes!!
No......deixem volar l'imaginació.... :-)
EliminaNo, si la meva ja vola des de que m'has deixat el comentari!! ;)
Eliminael sol et portara el full d'instruccions personalment, et tapara suaument i et besara. Els terricoles canviaran el nom de peto per eclipsi
ResponEliminaMai s' enteren de res aquests homes.....
Tens raó, mai s'enteren i així els hi va!!
EliminaEsperaré pacient al meu solet estimat, que em faci bessets i m'acaroni suament. :)
Nanit, guapo!
Bessets.
Quina història més dolceta... lluneta enamorada, lluneta plena de tendresa...
ResponEliminaBona nit lluneta!
:) Gràcies, nina!
EliminaMolt bon dia...aferradetes!!
deliciosa lluna....
ResponEliminaDolça sargantana...
EliminaTapa't que fa fred!
Besssssssssets.
Amb aquest regal,ara et podràs apropar més a tu mateixa! ;-)
ResponEliminabesset!
Tant ... que gairebé em trec un ull!! ;)
EliminaBessets, Joan.
Pobra lluna. No és per menys, si es mira des de fora el que passa per aquí, segur que és per posar-se nerviós. Però no seria més recomanable que truqués al metge? Això té pinta d'haver-li fet mal, eh?
ResponEliminaEl meu solet m'ho curarà tot!! :)
EliminaAferradetes!
No et preocupis lluneta mirar d'aprop les coses sempre fa una miqueta de por i si no proba de mirar un mosquit amb un microscòpi i veuras quin monstre !!! No et preocupis val que la terra sempre ha estat una orgue de gats!!! petons a milions
ResponEliminaUiiii...vols dir que un mosquit fa més por que els terrícoles? doncs, no ho miraré, no!
EliminaBessets nin, ben dolcets!
M'agrada això de la "capsa embolicada amb raigs de colors".
ResponEliminaÉs que el meu solet fa màgia!
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
El sol li ha fet un bon regal, amb el telescopi hi veurà coses que no li agraden però descobrirà altres mons. M'agrada que la lluna estigui enamorada, segur que a les nits brilla amb molt més força :)
ResponEliminaL'has mirada aquesta nit? Està preciosa!
EliminaBessets!
que bonic és l'amor!!! però el final no m'agrada tant.... els terrícoles sempre ho han d'espatllar tot!
ResponEliminaÉs una gran història d'amor la de sa lluneta i el seu solet, una mica tristona perquè no poden estar juntets, però s'estimen molt!! :)
EliminaAferradetes!
Jo crec que la foto del meu nick t'aniria molt molt bé per aquesta declaració d'amor. Lluneta + solet, quina combinació maca!
ResponEliminaSi és una foto de l'any passat, una nit que varem sortir a sopar plegats!!
EliminaI com és que la tens tu??
Nanit, nina!
Bessets.
Ho dius de debó? és que no ho recordo...:) la tinc penjada de la nevera, la vaig retallar d'alguna banda. Besades!
EliminaJo de tú miraría cap a un altre lloc.
ResponEliminaLa Terra l'ha estant deixant molt lletja.
Petons.
Ja veus qeu m'ha passat per voler mirar-hi...no sé si ho tornaré fer!
EliminaBessets!
Tens sort de ser la lluna, lluna! A més de l'amor del sol, tens mig univers fascinat... em sembla que ja ve una expedició cap aquí, però no són terrícoles, són marcians, que són molt més civilitzats....
ResponEliminaSón més divertits el marcians!! aaaahh i no hi ha cap lladre!!
EliminaAferradetes ben fortes!
Una proposta de relats conjunts com anell al dit. Bon regal també t'ha fet el sol, però compte que pot enlluernar i empetitir la teva llum pròpia.
ResponEliminaAbraçades mediterrànies.
No sé si dir-li al meu solet que vagi a canviar aquest aparell ... pobret, ell que estava tan il.lusionat!!
EliminaAferradetes d'aquí aprop!
Aquest sol i aquesta lluna semblen una parelleta ben feliç...
ResponEliminaMecatxis! La lluna no està gaire al dia d'aparells astronòmics(aparells de risc)...Espero que aquest incident ens la deixi veure igual de bonica. Si vol li envio el meu oculista...A veure, aquest sol despistat, que fa regals sense llibres d'instrucció!
Petonets lluneta.
La lluna s'hagués quedat amb els raigs de colors, el llaç i la targeta ... i amb l'amor del seu solet!!
EliminaAferradetes, nina!
Pobre LLUNETA!! No m'estranya que se li hagi quedat incrustat el "catalejo" aquest... (com es deia? ull de llarga mirada? hehehe) segons on hagi enfocat, si s'ha trobat de ple en xanxullos, trampes, estafes...
ResponEliminaNo pateixis LLUNETA maca, també hi ha moltes coses maques!! ;-))
Em sembla que ja ho sap que hi ha coses maques, tot i que són més difícils de trobar.:)
EliminaBessets!!
menys mal no podia entrar el comentari.....pobre lluneta, hauria d'haver llegit les instruccions....tendre, divertit i entretingut! ja deia jo que ahir en irar la lluna li vaig veure una ombra a l'ull!
ResponEliminaaferradetes
Pobreta, encara té l'ull de vellut!!
EliminaGràcies, nina!
Bessets.
Si, si, que enviï les instruccions. Hi haurà moltes coses lletges, xò per sort tb hi ha molta bellesa per veure-la de ben aprop.
ResponEliminaAprendrà a utilitzar el maleït aparell i segur que en trobarà moltes.
EliminaAferradetes!!
:0) La lluna, la pruna... Aquest telescopi li farà servei.
ResponEliminaPetons.
De moment té una bona nafra!!
EliminaBessets.
Sempre és útil mirar les instruccions abans d'utilitzar un nou aparell. Però de vegades, fa tanta il·lusió estrenar-los que ens pensem que no hi ha temps per perdre.
ResponEliminaI si no tens les intruccions, imagina!!:)
EliminaAferradetes.
Hehehe! Ai aquesta Lluna impacient, que utilitza les coses abans de llegir les instruccions!!! tot i que jo també la liaria si veiés com certs terrícoles se m'apropen...
ResponEliminaM'ha agradat molt el relat. A mi, la lluna bòrnia poc em va inspirar...
Uns besets!!!
Gràcies Rachel, això passa, de tant en tant hi ha imatges que no inpiren res.
ResponEliminaBessets ben dolços!
És que per veure la Terra hi hauria d'haver un parell de rombes.
ResponEliminaUn parell em semblen pooooocs!!
EliminaAferradetes i bon dia!
pobreta meva... que no es deixi entabanar que tots els homes són iguals, encara que siguin un sol, i sempre et volen fer veure les coses a la seva manera... tu res dona, treu-te això de l'ull i llença-ho, i continua mirant a la terra amb bons ulls, que necessitem la teva mirada tendra i romàntica!!
ResponElimina