Avui...parlo de sentiment,
de sensacions, d'emocions,
de papallones al sentir-te.
Tant de bo que volin i volin,
no tan sols a l'estómac,
que s'apugin al meu cap,
llisquin pel meu cos i
es posin suaument al meu cor.
Tant de bo mai deixin de voletejar!
(a Jota/Gener-2011)
de sensacions, d'emocions,
de papallones al sentir-te.
Tant de bo que volin i volin,
no tan sols a l'estómac,
que s'apugin al meu cap,
llisquin pel meu cos i
es posin suaument al meu cor.
Tant de bo mai deixin de voletejar!
(a Jota/Gener-2011)
Saps què passa? Hi ha qui va amb un caçapapallones a la mà, o encara pitjor, amb un insecticida.
ResponEliminaEspero no trobar-me mai a ningú així, ni tampoc que et passi a tu!! :(
EliminaAferradetes.
Jo m'hi apunto, que volin les papallones de nou, que volin!
ResponEliminaBona nit... noieta!
És una forma de sentir especial, oi?
EliminaBona tarda, guapa!
Bessets.
mai han de deixar de fer-ho, mai. Bona sort en la voleiada
ResponEliminaMentre es belluguin va tot bé.
EliminaSort per a tu també, sempre!
Aferradetes.
L'altre dia llegia que les papallones són un bioindicador. És a dir, són una espècie molt sensible als canvis climàtics i d'ecosistemes i que, en recents estudis, s'està veient que la seva població està disminuint. Ens ho estem carregant tot. Així que, Lluneta, lluita per a fer-les sobreviure, a la natura, a dins teu, a dins nostre. Si aconseguim salvar-les, almenys, una part de nosaltres s'haurà salvat amb elles.
ResponElimina...i lo maques que són, eeeh! Paga la pena fer-ho, per elles i per nosaltres.
EliminaBessets.
Que no deixin de papallonejar mai dins el teu cap, i que t'inspirin poemes com aquest tan preciós. Bon dia, bonica!!
ResponEliminaI al cor, si no voletegen pel cor, no sé jo...
EliminaAferradetes, nina.
Bategaré amb força les meves ales perquè t’arribi el meu aleteig, Lluna.
ResponEliminaAbraçades blaves.
Has vingut a un bon moment papallona blava, estic segura que et sentiràs bé aquí i jo amb tu.
EliminaGràcies pel teus batecs!
Aferrades argentades.
Espere que no siga una papallona de la llum, perquè una d'aquestes per dins del cos...
ResponEliminajejje...original seria, ja t'avisaré si n'hi ha cap!
EliminaBessets.
ets tu qui els hi posa ales...
ResponEliminano ho oblidis !!
paso a fer-te molts petons
i a dir-te lo molt que t'estimo... t'estimem
;-)
Ha vingut l'ànima d'aquest bloc!!
EliminaNo sabeu lo feliç que em feu! Gràcies, ninona!
Ens estimem i mooooooooolt!!
Bessets dolcets i aferradetes, per al dos.:)
No oblidis allò de "l'efecte papallona"...
ResponEliminaSi, un sol batec pot canviar el món.
EliminaAferradetes, nina.
Pendent el cafetó. ;)
I així, sens dubte, no deixen de batre les ales, provocant un efecte amb nom propi
ResponEliminabona nit, miss butterfly
Un efecte papallona necessitem perquè tot canviï!
EliminaBona tarda, mister Samsa.
Ei guapa.....sento no haver.te ajudat amb els teus problemes tecnics pero en bague es un complet inutil
ResponEliminaPero soc un bon metge del cor i voste,pacient lluna, el te perfecte de salut
Si els altres no ho veuen es el seu problema
Continues siguent una gran lluna per fer mes delicioses les papallones
En Bagué en sap molt del cor i de com regalar felicitat a qui l'envolta. :)
EliminaGràcies, amic!
Bessets.
Jo sempre he sentit que quan t'enamores, és com si tinguessis papallones a l'estomac...
ResponEliminaPerò a mi, m'agradaria més sentir-les al cor o que voleiessin al meu entorn i que fossin de molts colors...
Petonets.
Quan jo estic enamorada(no necessàriament d'un home)tinc les papallones que voletegen per tot el meu cos, si no arriben al cor és que no m'he enamorat.
EliminaBessets, nina.
Hola, nina.
ResponEliminaJa voldria jo ser una papallona, ni que fos petita, ni que fos per viure en el teu cor un instant i prou, una eternitat i més.
Que omplis fins a dalt el teu univers de sentiments i de les petites coses que ens donen felicitat.
un petó.
Hoooooooola Pep!
Eliminamira que et deixes veure poquet, i ja saps que jo enyoro molt a les persones que estim.
És molt maco el teu desig, moltíssimes gràcies!
Bessets, nin.
http://safolliacorcant.blogspot.com.es/2011/05/haikus-del-dester.html
ResponEliminaPapallones o per cas " mariposas " , paraula preferida de sa meva neboda holandesa . ;)
abraçades , salut i ales.!!!
Ara aniré al teu enllaç, abans dir-te que té bon gust la teva neboda holandesa.:)
EliminaSalut i ales per somiar i...fer!!
Bessets.
molt bonic i suggerent imatge dels sentiments i les emocions que voleien i ens fan pessigolles per tot arrreu i ens fan sentir vius
ResponEliminauna salutació i fins aviat, sa lluna !
joan
Moltes gràcies, Joan!
EliminaQuè faríem sense pessigolles?
Aferradetes.
Eeeeeei, que jo vaig posar un comentari aquí!!! I parlava de la foto, que ningú diu res de la foto i és molt maca!!
ResponEliminaAquests dies hi havia un follet entremaliat entre el teu bloc i el meu. ;)
EliminaGràcies per parlar de la foto, ningú l'ha vista!!
Bessets, nina.
Doncs és una foto molt bonica... tu hi tens força gràcia en això de fer "efectes" i tal... i acompanyar un bonic poema d'una imatge pròpia així, encara té més mèrit!! :-))
EliminaAquests dies he tingut problemes a més blogs. Amb la CARME també ho vàrem comentar... A veure si aquest surt bé :-))
Era una posta de sol magnífica, anava en cotxe (no conduïa jo ... ehhh!) i com la càmera del mòbil no dóna per més, va sortir amb la velocitat del cotxe. :) Així i tot m'agrada molt i amb el retoc ha quedat original.
EliminaGràcies!
Ja veus que si ha sortit el teu comentari ... cosa de bruixes!!
Bessets.
Jo també he pensat en les papallones de l'enamorament, com la M. Roser. És una sensació fantàstica, i el que és fantàstic és que de vegades sembla que estiguin dormint (també ho deuen necessitar, les pobres) i llavors revifen i tornen a voletejar (potser no tant agitadament, que també es fan grans), en fi, com tu dius en el teu poema tan bonic, que no deixin mai de voletejar! I amb aquestes paraules sàvies, lluneta, me'n vaig a dormir, bessets!!!
ResponEliminaLes meves papallones s'agafen vacancens de tant en tant, però no gaire que les necessito molt sovint al meu voltant.
EliminaMolt bona tarda!
Bessets.
Sin emociones, sin sentimientos, somos poca cosa...
ResponEliminaQue no perdamos nunca la capacidad de emocionarnos
Un abrazo fuerte, amiga
Un pedazo de carne, huesos, vísceras, nervios, sangre, agua...poca cosa! :)
EliminaOjalá no la perdamos!
Abrazos, un montón!!
Mmmm ! Papallones, m'encanten!!! (però no quan es tornen cucs...)
ResponEliminaAquestes paraules, però, sempre seran papallones, precioses!
Una aferradeta!
A mi tampoc m'agraden els cucs, tot i que en surten meravelloses papallones...
EliminaAferradetes dolces, nina.
Que no has vist que t'ha tocat el llibre que regalava...?!!
ResponEliminaapa doncs, a veure on te l'he d'enviar.
Ja has vist que no, quin desastre que sóc, per un cop que em toca alguna cosa i jo absent!! :)
EliminaJa tens l'adreça, moltíssimes gràcies per ser tan pacient amb mi!!
Aferradetes.
:)
ResponEliminaQue no parin de volar.
Petons.
Que volin i volin, que no es cansin mai!
EliminaBessets.
Ooooh "butterfies"!!! Que sempre aletegin dins nostre, i que no desaparegui l'espècie!!!
ResponEliminaL'amour!!!!!
L'amour, ma chère amie!! :)
ResponEliminaBisous.
Bones volades d'aquestes papallones, son el acolorit vibrant del aire que portes dins, i com bé dius, si surten una estona a fora i llisquen per la teva pell, deixales que faigin de les seves trapelleries, i et pessigolleixin una estona més.. Sentirás les rialles que el teu cor vol escoltar...
ResponEliminaAferradetes amb un xic de pessigolles avui..però sempre amb l'estil JAC. :))
Aquesta sensació que porten les papallones és la més meravellosa que es pot sentir. No saps com però van i venen sense que hi puguis fer res, tampoc és que hi vulguis fer res. ;)
EliminaSempre hauriem d'estar enamorats...o seria massa?
Aferradetes i bona nit, Jac!
No se qui ho deia..però massa es una paraula que no es pot aplicar, ni al amor, ni a la bellesa, ni a la bondat...
EliminaDe les aferradetes...no deia res..?!.. però entre tu i jo , crec que podriem arribar a una bona conclusió... :))
Doncs crec que tens raó en això de que en l'amor, la bellesa i la bondat mai n'hi ha prou...i crec que en les aferradetes tampoc.
EliminaA qui no li agrada que l'estimin?
Un parell més, per si les has acabades. ;)
moltes i tendres aferradetes... (m'agrada la paraula...)
ResponEliminaMoltes gràcies, Toni. Benvingut!
EliminaAferradetes, que són molt nostres. :)