- Au nens, al llit ràpid i sense aixecar-se ni obrir els ulls fins demà al matí, ja sabeu que si els Reis senten soroll no deixen regals.
- Papà explica'ns un altre cop que fas quan arriben, vaaa!
- Quan arriben, tinc preparades ensaïmades amb la xocolata desfeta que ha fet la mare per als Reis i garroves per als camells, i després de deixar els regals, mengen ràpidament i se'n van, perquè han d'anar a moltes cases ... i el pare té feina al forn.
- I parlen amb tu?
- Si, clar que si ... i ara, al llit! Bona nit, que descanseu bé.
- Papà explica'ns un altre cop que fas quan arriben, vaaa!
- Quan arriben, tinc preparades ensaïmades amb la xocolata desfeta que ha fet la mare per als Reis i garroves per als camells, i després de deixar els regals, mengen ràpidament i se'n van, perquè han d'anar a moltes cases ... i el pare té feina al forn.
- I parlen amb tu?
- Si, clar que si ... i ara, al llit! Bona nit, que descanseu bé.
- Bona nit, papà ... els hi donaràs bessets de part meva?
- Si, ho prometo, ara a dormir!
Han passat molts anys, he passat de filla a mare, però sempre he viscut aquesta nit amb la mateixa il · lusió de quan era petita, imagino que quan sigui àvia continuarà en mi amb la mateixa intensitat.
Us deixo aquí, a la imatge de la dreta, regals i records que encara conservo sota la finestra de la meva habitació.
Aaaah ... aquest any -quan he obert els ulls- la meva sabata estava plena de bessets i aferradetes, i la llum d'un nou dia.
Aaaah ... aquest any -quan he obert els ulls- la meva sabata estava plena de bessets i aferradetes, i la llum d'un nou dia.
Què maco el diàleg amb el pare! M'ha recordat tantes coses!
ResponEliminaFelicitats per viure la màgia i saber compartirla.
Un petonet
Saps? No entenc el món sense aquesta màgia. :)
EliminaBessets, nina.
Quan hi ha nens pel mig la il·lusió és sempre més gran, ja fa uns anys que ho visc de manera molt més calmada. Però els nens ho canvien tot i venen ganes de tornar a la màgia només per veure'ls la cara.
ResponEliminaÉs cert, canvia tot quan veus els seus ullets innocents. A part dels meus records com a filla, tinc els de mare i moltes anècdotes de quan el meu fill era petit, gairebé semblava més petita jo que ell.
EliminaNit freda avui, tapa't bé!
Aferradetes.
La il·lusió es renova a cada generació de nens... inevitablement.
ResponEliminaDe tota manera, mai no es perd del tot.
Gràcies per les històries tendres... aferradetes!
Ara ja no tinc menuts per casa, però quan veig les carones dels nens al carrer quan surten els Mags d'Orient, encara m'emociono.
EliminaGràcies a tu, nina!
Aferradetes tendres!
Són moments màgics, i tant, de nens i de papes (i d'avis!), aquella barreja de nervis i il·lusió, és un miracle que al final s'acabin adormint... ells i nosaltres :)
ResponEliminaMolts bessets, lluna, quina sort tenir un pare que parla amb els Reis!!
Doncs si, el meu pare xerrava amb ells i m'ho vaig creure sempre. :)
EliminaBessets i aferradetes, nines!
il·lusions que no s'han de perdre mai!
ResponEliminaQuins bons regals hi havien dins la teva sabata,potser hi cabria la meva aferradeta?
Ho tinc bo de fer Joan, molt fàcilment i alguna que altre desil·lusió també hi ha ... sinó tot seria massa bo, per tant no real.
EliminaI tant,totes les aferradetes que em vulguis donar, les vull totes!!
Bessets.
Què no ens falti mai aquesta il.lusió!!
ResponEliminaUna abraçada.
Sense il·lusió no hi ha vida, oi?
EliminaAferradetes, nina!
TU es que n'ets una marassa tota tendresa i bon rotllo he Lluneta ?. Aquestos records es queden enganxats per sempre entre pit i esquena com un Tombet!!
ResponEliminaDoncs faig el que sé i puc, de vegades no és tan fàcil, pero sempre ho intento.
EliminaBons records nin, i més que en tendrem!
Varen arribar bé les aferradetes i sense retard, gràcies!
Bessets.
Gràcies pels bessets i les aferradetes que els reis han escampat des de les teves sabates. Que no es perdi la màgia pq si un dia passa això, ja res serà el mateix.
ResponEliminaHi ha tants instants màgics que espero que sempre n´hi hagi un cada dia.
EliminaEncara en queden per si en vols més...
Gracies, nina!
no perdem mai la il·lusió, és la base de la nostra vida. Per si en faltàven....més besadetes i aferradetes
ResponEliminaummm ... que contenta em fas!!
EliminaSaps? mai sobren i sempre són benvingudes.
Bessets, nin!
fa molt de temps que jo he canviat la il·lusió per mitjons i aftershave, que trist xD
ResponEliminaVaaaa que no es digui ... ja has agafat aferradetes i bessets? No esperis més i omple la teva vida de somriures i veuràs que la il·lusió torna, també la pots omplir de xiquets. ;)
EliminaVeus? a mi em fa il·lusió que deixis comentaris.
M'ha recordat algun dels diàlegs que teníem mon germà i jo amb els nostres pares! Ja poden passar els anys que la il·lusió es manté intacta.
ResponEliminaI no tan sols la dels nens, la nostra també.
EliminaAferradetes ben fortes!
la il·lusió de la nit de reis no es pot pedre mai!! Jo també ho recordo amb un somriure als llavis.... Ptonets bonica, que ara feia dies que no passava per aquí!!!!
ResponEliminaA mi el Pare Noel ni fred ni calor, com quan jo era petita no hi era... els Mags si, era tan emocionant la nit, des de la cavalcada passant pels nervis de la nit i la sorpresa dels regals tan ben embolicats que feia pena trencar els embalatges, jejje
EliminaGràcies per passar...bessets!!
És un record real, LLUNETA? El teu pare feia ensaïmades i era forner? Mmmmmmmmmmmm!!! Què contents deurien estar els reis en arribar a casa teva!! Quin instant de descans en la nit de feina, tan amunt i avall portant els regals a tots els infants... i trobar-se la xocolata amb ensaïmades!! Se'm la la boca aigua d'imaginar-ho!! ;-))
ResponEliminaA casa meva no deixàvem ni sabata, ni mitjó, deixàvem un plat... no sé d'on sortia aquesta tradició, però posàvem a terra del menjador, al costat de la porta de la galeria (en la que hi havia unes grans finestres) uns plats buits, tan sols amb un paperet a dins amb el nom de cadascú... Al dia següent, per dins i pel voltant dels plats hi havia els nostres regals!! ;-))
Molt, molt real, Assumpta. Mumpare era forner (dels de forn de llenya) i feia les millors ensaïmades de Mallorca, cadascuna ben estiradeta, amb el saïm que li pertocava i llavors ben enrrotllades perquè quan sortissin del forn fossin ben cruixents...ummm ara en menjaria una o dues!!
EliminaMolt original la vostra tradició, a casa les sabates, una sola.
Aferradetes!
Doncs si, mantenir aquesta il·lusió, mantenir un cor d'infant!
ResponEliminaEl cor i, a vegades, el cap també.
EliminaAferradetes!
Doncs sí, s'ha de mantenir la il·lusió
ResponEliminasuposo que té molt a veure amb la quitxalla que corre per casa
Jo, quan era petit, els hi deixava pa sec pels camells i un got d'aigua
així m'anava...
salut i regals
jejje ... a casa ho tenien molt bé perquè el pare era forner, ja saps allò de "en casa del herrero, cuchillo o cuchara de palo", nosaltres de vegades menjavem pa de dies, que no era ben bé dur, perquè el pare el feia amb llevat i es conservava bé molts dies.
EliminaBessets i aferradetes!
Penso que per grans que ens fem, no la perdem perquè la vivim a traves dels fills, dels nets o els nebots...Pensa que que jo, amb cinc anyets ja vaig descobrir els veritables Reis(una, que era espaviladeta), però la il·lusió no se'n va anar, la vaig viure d'una altra manera, però igual de plaent...
ResponEliminaEl millor regal d'aquest any, també ha estat la llum d'un nou dia, que es va repetint...
Besadetes.
També era petita quan ho vaig descobrir, mancaven pocs dies per la nit dels Mags i mumare se´n va portar un disgust, per compensar em van regalar un piano. :)
EliminaTambé ho penso així, el millor regal que tinc és la llum d'un nou dia.
Bessets, nina!
Jo vaig agrair saber-ho...Perquè a casa érem pobrets i no entenia perquè si jo sempre em portava bé, tenia poquets regals...A partir d'aleshores ho vaig entendre i vaig continuar sent una nena feliç!
EliminaMés besadetes.
A casa tampoc sobraven els diners però jo feia solfeig a l'escola, i van trobar una ganga en una casa d'instruments que celebraven els cent anys d'obertura i com pràcticament serien els meus darrers reis, el van comprar.
EliminaAferradetes.
A casa teva són els Reis cada dia, perquè cada matí que hi entro trobo un munt d'aferradetes, bessets i llum renovada. M'ha agradat moltíssim el diàleg amb el pare, com en saben de transmetre la màgia. Ara que jo no entenia pas com podia ser que en cada casa s'ho mengessin i beguessin tot, quins golafres -pensava.
ResponEliminaBooon dia, bonica :))
Així anaven, tota la nit montats en els soferts camells!!;)
EliminaBoooona nit, nina!
Bessets.
Amiga, yo, a medida que sumo años, me veo haciendo de nuevo "petito", de modo que sigo creyendo en los reyes, cada vez con mas fuerza...
ResponEliminaUn abrazo igual de fuerte, Luna
Pues yo, a medida que pasan los años, creo más en los Magos, jejje
EliminaBessets, amic.
Una nit inoblidable.
ResponEliminaLa més màgica de l'any.
Petons.
Esper que t'hagin deixat moltes, moltes joguines! :)
EliminaAferradetes!
El meu regal va arribar en avió, just a l'hora que els Reis es passejaven. D'aquí a uns dies ja em tornarà faltar...
ResponEliminaBesadeta, Lluna!
Tu és que tens bo amb els Mags i et deixen lo millor sempre, trapella!! :)
EliminaAferradetes, nina!
Mantenir la il·lusió viva és la clau de viure. És el millor regal que et pots fer. Me n'alegro que tu la tinguis!
ResponEliminaI més besets i aferradetes, encara que amb una mica de retard. Què vols no tots els reis són puntuals...
Això si que m'ha fet feliç, regals d'última hora, ara que ja començava a buidar la capseta vens tu i em portes més aferradetes i bessets. Gràcies, nina!!
EliminaMés aferradetes per tu!