Milers de persones van marxar de manera pacífica, amb pancartes i consignes, exercint el dret a expressar desacords. La manifestació va començar amb una col·lecció admirable d'opinions en majúscules. Els ciutadans reclamaven drets, fins aquí tot legal i força democràtic.
Després, ALGÚ va decidir que expressar disconformitat incloïa trencar aparadors, incendiar contenidors i cotxes, i saquejar botigues.
L'endemà, les notícies van debatre si allò era protesta o vandalisme. Els polítics buscaven culpables. La policia parlava de disturbis. Els manifestants, de repressió. Els propietaris, de pagar la factura.
Així, actualment, manifestar-se sembla exigir visibilitat, mentre cometre actes vandàlics exigeix assegurança. La diferència continua sent senzilla: una reclama canvis, l'altre els cobra a tercers.
Confondre'ls beneficia els que prefereixen anomenar caos a qualsevol demanda i llibertat a qualsevol destrossa.
