15 de setembre 2026

GRAFFiTi ( III )


Home de pintura,
dos gossos guarden el mur.
El noi no mira.

L'avi del grafit
segueix el pas del noi.
Parla el mòbil.

Quatre mirades
l'home, els gossos, el noi.
El carrer calla.

(Setembre ~ 2026)  
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Quatre mirades
Els colors sobre la pell.
Ningú no es troba. 
[ Carme ]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Llum de pantalla,
el carrer ple de vida
és una ombra. 
[ McAbeu ] 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .    

Ombra i claror,
al fons i al primer pla,
de colors s'omplen. 
[ Helena ] 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .     

Schaut ihn an, Hunde!
Diese Jugend von heute!
Hirn abgeschottet ... 
[ Sean ]

56 comentaris :

  1. Magnífica composició fotogràfico-poètica!!!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!
      Aferradetes i bona nit.💫

      Elimina
  2. Muito linda tua inspiração,Paula!
    beijos, tudo de bom! chica

    ResponElimina
  3. Quina fotografia més maca!

    Quatre mirades
    Els colors sobre la pell.
    Ningú no es troba.

    Aferradetes preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina!
      També pel teu haiku, el pujaré demà perquè avui ja estic marejada de perseguir els blogs...
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  4. No es una foto fácil de resolver con esa luz tan cenital y tan fuerte. Sin embargo, te ha quedado preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La hice justo al mediodía.
      ¡Muchas gracias, Luis!

      Elimina
  5. Tres que miran, uno que camina sin mirar y una que dispara la cámara. En realidad son cuatro en total.
    Besos.
    *Entré por el camino de tu foto de mi galería.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo diría que cinco, la del señor, la de sus dos perros, la del paseante y la mía. ;-)

      Yo ya me estoy mareando, os busco a través de los comentarios que me dirigen a vuestro perfil y desde allí a vuestro blog. Tener que ir a todos los blogs para saber si han subido algo nuevo o no, es trabajar como esclavos.😤
      Besos, Sara.

      Elimina
    2. Ups! sí, los tres que miran, el que camina y la chica de la cámara, son 5 Jajaja. 6 Pau, yo también.
      Mucho trabajo, sin contar la tarea de resguardar las entradas, que eso es titánico.
      Besitos.

      Elimina
    3. Con cada uno que pasa por aquí y ve la foto, podríamos decir que hay algunas decenas. ;-)
      Espero que venga un poquito de fresco para ponerme con ello, de momento me da mucha pereza y digo yo, ¿no podrían inventar algo menos laborioso para nosotros?
      Besos, Sara.

      Elimina
  6. Llum de pantalla,
    el carrer ple de vida
    és una ombra.


    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu haiku!
      Com li he dit a la Carme, el pujaré demà.
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  7. M'agraden molt els grafitis.

    Trobo que embelleixen la ciutat.

    Haiku de grafitis és doble bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      A mi també m'agraden d'aquest tipus, si hi ha gargots no em diuen res.
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. M'agrada molt el grafiti, però més m'agraden els versos que l'acompanyen. Totes dues coses fan un conjunt mgnífic.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes, Josep Mª.

      Elimina
  9. Interesante trabajo fotográfico y del grafitero.
    Besos.

    ResponElimina
  10. La persona que pasa no levanta los ojos para contemplar esa imagen.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tiene sus ojos en otros quehaceres...
      Besos.

      Elimina
  11. No mirarà mai, enlloc.
    Molt expresiu, el dibuix.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El treus del mòbil i no hi ha res més.
      Moltes gràcies, Carles!

      Elimina
  12. Spot on, Paula!!!
    A testament to our time.
    Disillusioning, fascinating, frightening.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament és així...
      Petonets, estimat.

      Elimina
    2. Schaut ihn an, Hunde!
      Diese Jugend von heute!
      Hirn abgeschottet ...

      Elimina
    3. Tens raó i no tan joves també.
      Gràcies pel teu haiku!

      Elimina
  13. Buena escena, amiga. Me encanta el grafiti y sus colores.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  14. Me encantan. Voy por el mundo haciéndoles fotos. Vuelvo a Mallorca, a ver si em encuentro alguno nuevo y no me llueve mucho encima.
    Que por aquí las aceitunas se están cayendo porque no cae ni una gota.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya sabéis dónde encontrarme. ;-)
      Si no quieres lluvia lo tienes crudo, lleva dos días que cae con fuerza.
      Besos

      Elimina
  15. ¡No me lo puedo creer!!!! Se me han actualizado hoy los blogs del personal solos sin yo tener que hacer nada.
    A ver si dura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se van actualizando poquito a poco, espero que no tarden mucho en reunirnos al completo.
      Hoy que me habían dado una solución, ¡van y me actualizan! ;-)

      Elimina
  16. El graffiti conversa amb el mòbil del caminant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja seria el colmo del colmos, no creus? ;-)
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  17. Sembla ben bé que l'home del graffiti es miri el noi. Les cares dibuixades tenen una força que fa que sembli que estan vives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert això que dius, tenen molta força.
      Bona tarda, Jere!

      Elimina
  18. Holding his dogs near, they draw strength from one another.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En vida foren bona companyia.
      Petonets, Mimi.

      Elimina

  19. Mejor cinco miradas. Y si añado la mía 6 😉Bien pillado ese mural
    Blogger va actualizando poco a poco.
    Buen fin de semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Sí, parece que Blogger intenta resucitar.;-)
      Feliz noche, Laura.
      Aferradetes!

      Elimina
  20. Els teus poemes sempre són fantàstics, m'agraden!!!!
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre tan generós amb mi, gràcies!
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  21. Una hermosa fotografía, felicitaciones, no soy fotógrafo pero me imagino que no será fácil obtener ese buen resultado en luz.
    Los pequeños poemas son deliciosos.
    Te dejo mi abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mí se me dan peor las nocturnas.
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Valdo.

      Elimina
  22. La foto es muy buena Paula, y el poema precioso. Un saludo.

    ResponElimina
  23. Uns haikus molt adients per aquest graffiti. Llàstima que els qui van mirant el mòbil pel carrer no s'adonen de l'entorn, no es fixen en els detalls.
    Podria ser que aquesta imatge l'haguessis publicada anteriorment? O potser alguna que s'hi assembla? Em sona molt aquest home amb els dos gossos...

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la vaig pujar fa unes setmanes amb un altre noi i en blanc i negre.
      Moltes gràcies, Núria.

      Elimina
  24. Vull pensar que el xicot té molt vist el mural, o que acaba de baixar el cap quan s'ha fet la foto, perquè jo seria incapaç de passar pel costat d'una obra d'art d'aquesta magnitud sense mirar-me-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs vaig tenir temps de preparar la càmera, perquè el vaig veure baixar pel carrer sense apartar la mirada del mòbil per res.
      Bon vespre, Xavi.

      Elimina
  25. Ombra i claror,
    al fons i al primer pla,
    de colors s'omplen.

    Gràcies per la inspiració!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu pel teu haiku!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  26. L'ancià pintat a la paret, des d'una altra època, sembla observar el jove que pertany a un món completament diferent. L'escena i el poema ens parlen de la vellesa, la joventut i el temps que passa mentre unes coses desapareixen i d'altres romanen. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de quan l'ancià tenia vida al dia que vaig fer la foto, només havien passat uns sis o set anys... Tot va massa de pressa, fins i tot els costums.
      Moltes gràcies, Alfons! 😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!