dos gossos guarden el mur.
El noi no mira.
L'avi del grafit
segueix el pas del noi.
Parla el mòbil.
Quatre mirades
l'home, els gossos, el noi.
El carrer calla.
(Setembre ~ 2026)
. . . . . . . . . . . . . . .
Quatre mirades
Els colors sobre la pell.
Ningú no es troba.
[ Carme ]
. . . . . . . . . . . . . . .
Llum de pantalla,
el carrer ple de vida
és una ombra.
[ McAbeu ]
. . . . . . . . . . . . . . .
Ombra i claror,
al fons i al primer pla,
de colors s'omplen.
[ Helena ]
. . . . . . . . . . . . . . .
Schaut ihn an, Hunde!
Diese Jugend von heute!
Hirn abgeschottet ...
[ Sean ]

Magnífica composició fotogràfico-poètica!!!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes i bona nit.💫
Muito linda tua inspiração,Paula!
ResponEliminabeijos, tudo de bom! chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaPetonets.
Quina fotografia més maca!
ResponEliminaQuatre mirades
Els colors sobre la pell.
Ningú no es troba.
Aferradetes preciosa!
Moltes gràcies, nina!
EliminaTambé pel teu haiku, el pujaré demà perquè avui ja estic marejada de perseguir els blogs...
Aferradetes, preciosa!
No es una foto fácil de resolver con esa luz tan cenital y tan fuerte. Sin embargo, te ha quedado preciosa.
ResponEliminaLa hice justo al mediodía.
Elimina¡Muchas gracias, Luis!
Tres que miran, uno que camina sin mirar y una que dispara la cámara. En realidad son cuatro en total.
ResponEliminaBesos.
*Entré por el camino de tu foto de mi galería.
Yo diría que cinco, la del señor, la de sus dos perros, la del paseante y la mía. ;-)
EliminaYo ya me estoy mareando, os busco a través de los comentarios que me dirigen a vuestro perfil y desde allí a vuestro blog. Tener que ir a todos los blogs para saber si han subido algo nuevo o no, es trabajar como esclavos.😤
Besos, Sara.
Ups! sí, los tres que miran, el que camina y la chica de la cámara, son 5 Jajaja. 6 Pau, yo también.
EliminaMucho trabajo, sin contar la tarea de resguardar las entradas, que eso es titánico.
Besitos.
Con cada uno que pasa por aquí y ve la foto, podríamos decir que hay algunas decenas. ;-)
EliminaEspero que venga un poquito de fresco para ponerme con ello, de momento me da mucha pereza y digo yo, ¿no podrían inventar algo menos laborioso para nosotros?
Besos, Sara.
Llum de pantalla,
ResponEliminael carrer ple de vida
és una ombra.
Abraçades
Moltes gràcies pel teu haiku!
EliminaCom li he dit a la Carme, el pujaré demà.
Aferradetes, Mac.
M'agraden molt els grafitis.
ResponEliminaTrobo que embelleixen la ciutat.
Haiku de grafitis és doble bellesa.
Moltes gràcies!
EliminaA mi també m'agraden d'aquest tipus, si hi ha gargots no em diuen res.
Petonets, Xavi.
M'agrada molt el grafiti, però més m'agraden els versos que l'acompanyen. Totes dues coses fan un conjunt mgnífic.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep Mª.
Interesante trabajo fotográfico y del grafitero.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaBesos, Antonia.
La persona que pasa no levanta los ojos para contemplar esa imagen.
ResponEliminaBesos.
Tiene sus ojos en otros quehaceres...
EliminaBesos.
No mirarà mai, enlloc.
ResponEliminaMolt expresiu, el dibuix.
podi-.
El treus del mòbil i no hi ha res més.
EliminaMoltes gràcies, Carles!
Spot on, Paula!!!
ResponEliminaA testament to our time.
Disillusioning, fascinating, frightening.
Petonets.
Malauradament és així...
EliminaPetonets, estimat.
Schaut ihn an, Hunde!
EliminaDiese Jugend von heute!
Hirn abgeschottet ...
Tens raó i no tan joves també.
EliminaGràcies pel teu haiku!
Buena escena, amiga. Me encanta el grafiti y sus colores.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
Me encantan. Voy por el mundo haciéndoles fotos. Vuelvo a Mallorca, a ver si em encuentro alguno nuevo y no me llueve mucho encima.
ResponEliminaQue por aquí las aceitunas se están cayendo porque no cae ni una gota.
Besos.
Ya sabéis dónde encontrarme. ;-)
EliminaSi no quieres lluvia lo tienes crudo, lleva dos días que cae con fuerza.
Besos
¡No me lo puedo creer!!!! Se me han actualizado hoy los blogs del personal solos sin yo tener que hacer nada.
ResponEliminaA ver si dura.
Se van actualizando poquito a poco, espero que no tarden mucho en reunirnos al completo.
EliminaHoy que me habían dado una solución, ¡van y me actualizan! ;-)
El graffiti conversa amb el mòbil del caminant.
ResponEliminaJa seria el colmo del colmos, no creus? ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Sembla ben bé que l'home del graffiti es miri el noi. Les cares dibuixades tenen una força que fa que sembli que estan vives.
ResponEliminaMolt cert això que dius, tenen molta força.
EliminaBona tarda, Jere!
Holding his dogs near, they draw strength from one another.
ResponEliminaEn vida foren bona companyia.
EliminaPetonets, Mimi.
ResponEliminaMejor cinco miradas. Y si añado la mía 6 😉Bien pillado ese mural
Blogger va actualizando poco a poco.
Buen fin de semana Paula.
Un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaSí, parece que Blogger intenta resucitar.;-)
Feliz noche, Laura.
Aferradetes!
Els teus poemes sempre són fantàstics, m'agraden!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Sempre tan generós amb mi, gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Una hermosa fotografía, felicitaciones, no soy fotógrafo pero me imagino que no será fácil obtener ese buen resultado en luz.
ResponEliminaLos pequeños poemas son deliciosos.
Te dejo mi abrazo.
A mí se me dan peor las nocturnas.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
La foto es muy buena Paula, y el poema precioso. Un saludo.
ResponElimina¡Muchas gracias, Ana!
EliminaAferradetes.
Uns haikus molt adients per aquest graffiti. Llàstima que els qui van mirant el mòbil pel carrer no s'adonen de l'entorn, no es fixen en els detalls.
ResponEliminaPodria ser que aquesta imatge l'haguessis publicada anteriorment? O potser alguna que s'hi assembla? Em sona molt aquest home amb els dos gossos...
Aferradetes, preciosa.
Sí, la vaig pujar fa unes setmanes amb un altre noi i en blanc i negre.
EliminaMoltes gràcies, Núria.
Vull pensar que el xicot té molt vist el mural, o que acaba de baixar el cap quan s'ha fet la foto, perquè jo seria incapaç de passar pel costat d'una obra d'art d'aquesta magnitud sense mirar-me-la.
ResponEliminaDoncs vaig tenir temps de preparar la càmera, perquè el vaig veure baixar pel carrer sense apartar la mirada del mòbil per res.
EliminaBon vespre, Xavi.
Ombra i claror,
ResponEliminaal fons i al primer pla,
de colors s'omplen.
Gràcies per la inspiració!
Gràcies a tu pel teu haiku!
EliminaAferradetes, nina.
L'ancià pintat a la paret, des d'una altra època, sembla observar el jove que pertany a un món completament diferent. L'escena i el poema ens parlen de la vellesa, la joventut i el temps que passa mentre unes coses desapareixen i d'altres romanen. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaI de quan l'ancià tenia vida al dia que vaig fer la foto, només havien passat uns sis o set anys... Tot va massa de pressa, fins i tot els costums.
EliminaMoltes gràcies, Alfons! 😘🤗