La Maria viu al mateix pis des de fa disset anys. Ha pagat puntualment cada mes, ha pintat les parets més d'un cop i fins i tot ha arreglat una persiana que, segons la propietària, "ja venia així".
Ara ha rebut un WhatsApp:
—Bones notícies— li diu la propietària. —Hem decidit mantenir-te com a llogatera.
La Maria gairebé s'emociona.
—Ah, moltes gràcies!
—A canvi, actualitzarem una mica el preu.
"Una mica" resulta ser prou per convertir la seva sala d'estar en un article de luxe. Disset anys pagant i, pel que sembla, l'antiguitat no acumula descompte, acumula tarifa.
La Maria mira i calcula. Amb la nova renda i la seva pensió haurà de triar entre pagar el pis o continuar menjant. Decideix que, de moment, mantindrà les dues coses. Sempre que el mercat no ho consideri una extravagància.
Però un dia passa una cosa extraordinària. Un dels laterals de fusta massissa de la campana extractora cau de cop, trencant la vitroceràmica que hi ha a sota.
La noia envia fotos.
—Ha estat un accident. Sort que no tenia res al foc i no hi havia ningú a prop... Això no ho pot cobrir l'assegurança?
Uns dies després arriba la resposta.
—L'assegurança només cobreix les parets del pis.
Ni la vitroceràmica, què és l'únic electrodomèstics de la casa. Tret d'això no hi ha res que faci pensar que aquell pis és realment moblat, perquè tots els altres són de la Maria (precisament per evitar aquestes coses).
La Maria es queda sense paraules.
Després torna a mirar la pujada del lloguer...
—Quina tranquil·litat —pensa. —Almenys no m'han apujat el sostre, si algun dia cauen les parets, ja sabrem qui les paga.

It’s sad when people are faithful tenants or customers and landlords or those in business take unfair advantage.
ResponEliminaEl lloguer aquí s'ha posat d'una manera escandalosa. Tots ho estem patint, els joves que ni poden comprar ni llogar i la gent gran que no pot pagar amb la seva jubilació.
EliminaPetonets, Mimi.
Menudo problema tenemos con la vivienda...
ResponEliminaMenos mal que el gobierno ya lo va a arreglar todo...
Bueno, eso dicen las señorías.
Un abrazo intranquilo, amiga
El gobierno sabes que no puede hacerlo solo, si los partidos de derecha y ultras no aprueban nada de lo que sale, difícil lo tienen. Es un problema grave y no sólo por los alquileres, también para la compra de un piso... Aunque ya sabemos que hay excepciones, como el ático de la "señora" Ayuso.
EliminaAferradetes, amic.
Ho expliques amb un to irònic i literari, però aquest relat reflecteix perfectament una situació que, malauradament, és molt real i comuna per a milers de llogaters al nostre país. Les tensions contractuals, la pèrdua de poder adquisitiu i aquesta mena de picaresca de "a mi no em toca pagar-ho" es viuen sovint en el mercat de l'habitatge.
ResponEliminaLa Maria potser sí que s'havia de fer càrrec d'arreglar la persiana perquè es podria considerar que s'espatlla per l'ús quotidià, però aquest supòsit no es pot aplicar al desastre de la cuina. Si la campana extractora (que és un element fix propietat de l'arrendador) cau i trenca la vitroceràmica, la responsabilitat de la reparació és de la propietat. L'excusa que l'assegurança no ho cobreix no val en aquest cas o, si més no, no afecta la llogatera. Jo ho tinc entès així, almenys, i aconsellaria a la Maria que s'informés bé abans de llençar la tovallola.
Abraçades.
La Maria, la pobra, tampoc havia de pagar la persiana, perquè ja estava així el primer dia que hi va arribar. I pel que fa a la campana, la resposta de la propietaria va ser que era de l'ús que n'havia fet. La campana está formada per tres peces de fusta enganxats amb espigues o tarugos que van unes dins les altres, suposo que amb el temps i el vapor de la cuina la cola es va desprendre. No sé com s'hagués pogut evitar, estem parlant d'una campana extractora... La solució que va trobar va ser posar més cola i reforçar amb unes eles per dintre la campana, no és molt estètic, però s'hi pot penjar que no caurà. ;-)))
EliminaAferradetes, Mac.
Estem igual o pitjor que als anys seixanta.
ResponEliminaEl tema de l'habitatge no hi ha manera que s'arregli.
Començo a pensar que aviat cobraran per viure l'eternitat al cel o a l'infern.
És una vergonya!
EliminaAmb disset anys, la Maria ja ha pagat el pis.
Petonets, Xavi.
Un dels grans problemes dels llogaters i llogareres, és que el propietari no es fa càrrec de res, tots els desperfectes són deguts al mal ús per part de l'inquilí i t'apuja el lloguer el que li dóna la gana i et pot deixar amb el cul a l'aire. Ja t'apanyaràs.
ResponEliminaUn tema reivindicatiu molt adient en aquests moments.
Aferradetes, Paula.
Si no baixen els preus dels lloguers, si no baixen també els preus de compra, si permetem que els "voltors" ho comprin tot per especular, si els salaris no arriben...quina societat estem muntant?...
EliminaAferradetes, Josep Mª.
Tu relato refleja a la perfección la vida real. Problemas que muchos se ven incapaces de poder solucionar.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
Si no hay acuerdos entre los políticos para solucionar el derecho de todos a una vivienda digna, que se puede esperar de ellos...
EliminaFeliz noche, Laura.
Aferradetes.
A sharp and darkly amusing story about how seventeen years of loyalty can somehow earn a tenant neither gratitude nor protection, but simply a higher rent and more bills.
ResponElimina"I si no t'agrada, te'n pots anar", això és la resposta de la majoria.
EliminaSalutacions, James.
Quina ironia tan ben trobada! 😅 Disset anys de bona llogatera i, al final, sembla que fins i tot el sostre pot acabar sent un luxe.
ResponEliminaEn el pas que anem, ens poden cobrar fins i tot per respirar.
EliminaMoltes gràcies, Diana!
Tinc un conegut a qui quan li van renovar el contracte de lloguer, a banda de l'augment reglamentari, li van fer pagar 2.000 €, sense papers ni rebuts, o sigui, directament a la butxaca del propietari, lliures d'impostos.
ResponEliminaSi no hagués acceptat aquest xantatge propi de la màfia, a la zona on viu li resultava impossible trobar un altre pis com el que té llogat.
No em volia allargar tant. El teu conte m'hi ha fet pensar.
Sí, les històries van així. Són com una màfia i el pitjor és que hi surten guanyant sempre.
EliminaPodeu explicar el que volgueu, no m'importa gens que vos allargueu.
Aferradetes, Xavier.
Per combatre aquest problema, l’estat hauria de fer construir pisos socials a uns preus per sota mercat, així el comerç immobiliari empresarial no tindria màniga ample sense competència. Frenaria l’especulació. El mateix passa amb el transport, l’estat no li convé fer inversions per fer vies per trens de mercaderies i també millorar el transport públic en general perquè així no recaptaria la gran quantitat de diners que fa amb l’impost de les gasolines. Com més plenes vagin les autopistes més diners recapta. Hauríem de saber quins sectors empresarials financen els partits polítics i que els hi demanen a canvi...
ResponEliminaUi, si sabéssim tot el que hi ha darrera d'aquests tractes, no votaríem a cap polític! Ens ho podem imaginar i de més grosses també.
EliminaAferradetes, Joan!
NO. Si el que no se conforma es por que no quiere...
ResponEliminaBesos
Lo malo es que siempre toca conformarse a los mismos de siempre.
EliminaBesos
A propósito, el rollo este de Blogger sigue sin actualizar tu blog no me salen tus entradas así es que me voy a la ultima y luego empiezo a bajar.
ResponEliminaComo lo haces tú es la única manera que hay, de momento.
EliminaEstoy viendo que en algunos blogs si se actualiza el mío y en otros no. Y los de Blogger nos hacen trabajar, teniendo que buscar los blogs.
¡Gracias por venir!
Qui no es conforma és perquè no vol... o no pot fer altra cosa.
ResponEliminaUn cas similar als milers i milers que hi ha avui dia. No anem bé!!!
Aferradetes Paula
Jo crec que és que no pot fer altra cosa...
EliminaNo anem de cap manera!
Aferradetes, Josep.
Les assegurances també tenen molta barra. Ells cobren, però a l'hora de pagar tot són problemes. Evidentment, els propietaris que no compleixen amb la seva part.
ResponEliminaNo sé pas on arribarem amb el tema de l'habitatge… quin desastre!
Tot el que no els interessa ho posen amb lletra petita. Tot i que en aquest cas, no sé si era veritat o eren romanços de la propietaria, perquè només assegurar les parets quan tens dues finques de quatre pisos cadascuna, ho trobo molt poc i s'arrisca a què passin moltes coses.
EliminaQuan li interessa diu que el pis és la llar de la Maria i quan no, és el seu pis. :-(((
El teu blog, a mi si quebse m'actualitza, però alguns encara no.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
El teu blog em surt passades unes hores. El meu fa el que vol, hi ha blogs on s'actualitza i n'hi ha molts que no.😤
EliminaAferradetes, nina!
Hola, Paula! Impossible sostreure's al tema, anava a dir més d'actualitat, però la veritat és que n'hi ha tants... Però sí, és vergonyós el que està passant. I pel que diuen, el decret que han fet només és pa per avui i gana per demà. No deu ser fàcil arreglar-ho, però caram! Per què es presenten a polítics si no per solucionar allò que no podem solucionar els soferts ciutadans? I estic d'acord amb la Carme en el tema de les assegurances. Tu fes-te una assegurança i no la facis servir durant tres, cinc, deu anys, i llavors tingues algun sinistre, per petit que sigui, que quan te n'adonaràs, ja t'ho hauran apujat. Estem ben posats!
ResponEliminaAferradetes, però!
Sí que n'hi ha, jo diría que tot ho és, ben poques coses es salven.
EliminaM'estimo més no parlar d'assegurances, una vegada m'obligaren a fer-me'n una, perquè sinó no em donaven un crèdit i maleïda hora...
Aferradetes, Teresa.
Com passa amb tantes i tantes coses, amb la manca d’habitatge digne i assequible per a molta gent, la responsabilitat sembla desplaçar-se sempre cap a qui té menys capacitat per assumir-la. Tant de bo que tota la mobilització ciutadana d’aquests dies serveixi per millorar les coses. La vitroceràmica trencada de la foto és la teva?🤔😉🤗😘
ResponEliminaÉs un dret que sembla que ningú té en compte. Com pots pagar un lloguer de 1.000 o 1.200 euros, tenint un salari o una jubilació de 1.000 euros?
EliminaLa vitroceràmica és de la Maria. ;-)
La propietària, després d'una llarga discussió, n'hi va portar una de segona mà (regalada), però la Maria va haver de pagar al noi que li va instal·lar.
Aferradetes, Alfons!😘🤗
Un text ben precís i dolorós de la realitat del lloguer, una realitat que malauradament és ben actual i que no sembla pas que s'hagi d'arreglar.
ResponEliminaPobra Maria, em poso a la seva pell i sento la seva indefensió. Una indefensió que s'acaba d'arrodonir amb aquesta "tranquil·litat" final sobre qui pagarà les parets si aquestes cauen.
Ara he vist que Blogger no havia actualitzat les teves publicacions anteriors... i pel que sembla no soc l'única, així que continua funcionant com vol això. Santa Paciència!
Aferradetes, preciosa.
La Maria intenta que li facin cas, però sembla que sempre té qui la pot fotre.
EliminaLa vida així com s'ha posat és realment molt complicat viure tranquils.
Sí, Blogger va com va i no hi podem fer més. :-(
Aferradetes, nina.
Cada vez sube más la vivienda, seas inquilino o propietario cada vez cueta más el poder mantenerla.
ResponEliminaBesos.
Alquilar, comprar... son dos lujos en lugar de ser un derecho...
EliminaBesos, Antonia.
El que diu la constitució no compta per res. Per què a Viena ho tenen tan bé i aquí no?
ResponEliminaNo ho sé, suposo perquè qui manen ho fan millor?
EliminaAferradetes, Helena.
And what happens when "noble Catalan freedom fighters" join forces with fascists to change nothing about the situation? They will probably be re-elected because they are, after all, "noble Catalan freedom fighters."
ResponEliminaI can't eat as much as I want to vomit.
*
I què passa quan els "nobles lluitadors per la llibertat catalans" uneixen forces amb els feixistes reaccionaris per no canviar res de la situació? Probablement seran reelegits perquè, al cap i a la fi, són "nobles lluitadors per la llibertat catalans".
No puc menjar tant com vull vomitar.
Doncs passa el que ha de passar, què la gent que no pot pagar el lloguer o la fan fora de la seva llar o què no és pot comprar un pis, ho tindrà molt en compte o això espero.
EliminaT'entenc, és molt vomitiu tot plegat.
Petonets, Sean.
Son unos verdaderos mafiosos y como en todo, la gente paga por todas sus fechorías. Por eso es muy necesario que exijan y no se cansen de hacerlo.
ResponEliminaUn gran abrazo.
Hay acampadas y manifestaciones por muchas ciudades con gente de todas las generaciones que van a luchar hasta que se consigan todas sus reivindicaciones.
EliminaAferradetes, Sara.
Buenas noches Paula, yo lo recibo con tristeza tu excelente relato, es muy triste a lo que estamos llegando en nuestro país. Un abrazo y feliz fin de semana
ResponEliminaLa realitat supera la ficció, és una autèntica vergonya tot.
EliminaAferradetes, nina.