FRàGiL

Com en un text 

escrit sense paraules,

en el punt final.

Quan no s'assimila la vida.

[Maig ~ 2021]

PUNT

Port de Sóller ~ Agost/2019

Com un illot brolles

enmig de la mar,

claror neta i fragant.

Com un punt i a part.

[sa lluna  ~  2019]   

- - - - - - - - - - - - 

Un punt de llum

a dins del blau més blau.

L'instant que passa i

regala el seu deixant.

                      Carme

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Un veler blanc...

Un punt nevat

sota el blau cel

i el blau del mar.

                     M. Roser

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Com una lluna plena

flotant en el cel,

la màxima senzillesa

amb un toc de sofisticació.

                                       Helena 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Mar enllà trobaràs

els teus somnis,

aquells que resten adormits

dins de la teva ànima

i que,  feixugament,

cerquen l'horitzó.

Les onades els empenyen

a nedar lliurement

per les aigües blaves

d'aquest mar de somnis.

                                           Núria 

jOCS i jOGUiNES

Recordes quan jugàvem

a passar-nos l'escuma a la dutxa,

d'una mà teva a una meva?,

se'ns quedaven els dits pansits.

Recordes quan muntat

en una escombra vella, cavalcava al pati?,

casa meva tenia una reixa que separava

el que es podia fer, d'allò que es somiava. 

Recordes aquell manifest que férem?

Dret a embrutar-se!

Llibertat per indagar, provar, 

equivocar-se i corregir... 

Teníem tanta necessitat de mirar, tocar, 

tafanejar, experimentar, inventar, 

imaginar, aprendre, expressar, 

comunicar, crear, somiar...

Només volíem "perdre el temps" 

jugant a perdre'ns en el temps.

I ara mirem incrèduls

les nostres mans buides.

[Gener ~ 2020]

CARA a CARA

M'agrades tal com ets,

amb els enyors per companyia,

per dir tant sense paraules,

per saber que hi ets 

                  i  jo al teu costat.

Acompanya'm a estar sola,

i si em sento perduda

poder estimar-me un poquet,

encara que sigui un moment,

despullant l'ànima, 

                       cara a cara.

[Maig ~2021]

BEC

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I

a  RELATS CONJUNTS

- "Malparit, malparit, rrr... parit".

- Què diu aquest lloro?

- Res, no li facis cas, mirem aquestes estampes.

- Aquest està molt bé, fixa't amb els colors!.

- Sí, està molt ben fet. Tot i que no em sembla original.

- "No és original, rrr... no ho és".

- Calla Bec, no molestis!.

- Quina gràcia aquest lloro.

- ... anem per feina. I dius de qui és?.

- De Marià Fortuny Marsal.  Això diu el senyor Albert. Ell sempre porta els millors pintors.

- Estas segur?, jo no ho veig molt clar. T'has fixat?, el lloro no li treu l'ull de sobre.

- Parla fluix que ens escoltarà!. 

- "Malparit, malparit, rrr... parit".

- Veus?, segur que el coneix.  D'on vas dir que vas treure el lloro?.

- El vaig trobar en els jardins, ja t'ho vaig explicar.

- Sembla com si no es volgués girar cap aquí.

-  ehem!. Em sap greu, senyor Albert, però crec que no farem negoci aquest cop.

- "Albert,  rrr... malparit". "Albert, rrr... malparit".

LA BARCA

S'ha quedat la barca varada,

roman tan neta i tan sola, 

fonda tristor l'acompanya.

Recorda llargues travessies,

on borrasques de trons i llamps,

posaven en perill el seu cos.

O aquella  beneïda calma,

gronxada pels raigs de sol,

en dies de banys d'estiu. 

Somia, en les hores mortes,

que la rebi la mar, altra vegada

i en  el silenci, cruix d'enyor.

[Maig ~ 2021]

Ring - Ring . . . ☎

- ring - ring

- Digui?

- Amb qui parlo?

- Això dic jo, vostè qui és?

- Mira nena, no enredis!. Què hi ha la mare?.

- En aquests moments no es pot posar.

- Fes el favor de dir-li que es posi. Va, corre!.

- No puc.

- Ufff noia!. I per què no pots?

- Perquè sóc fora.

- No entenc res, a fora d'on?

- Al carrer.

- I com pot ser això?.  Com pots estar xerrant per telèfon des del carrer?.

- La mare em diu que no xerri amb desconeguts.

- Però nena, que tu has agafat el telèfon!.

- Sí, ho sé... però ara tinc en Jaume davall i em diu que ja no pot més.

- Què dius ara?...

- Au, li penjo ehh!.

- Nena... nena... nenaaaa!.

LLAR, DOLÇA LLAR!

Es pont des tren ~ Inca

IMMOBILIÀRIA  "EL OFERTÓN"

Busca pis?

Si vostè és un dels afortunats que encara es pot pagar un pis de lloguer, truqui al  69696969  i tindrà  l'assessorament per trobar el que millor s'ajusti als seus desitjos:

MIDES : 6mx5m - 5mx5m - 5mx4m

PREUS: des de 700 euros a 1.500 ( amb mobles sumeu-hi uns 400 euros més)

VISTES: a blocs, fàbriques i, fins i tot, al parc de bombers (sent més car aquest últim)

Si no arriba a aquestes possibilitats, no s'amoïni, tenim places als millors ponts de la nostra geografia:

-Individual i sac de dormir-- 100 euros / mes

-Parella i sac doble ---------- 150 euros / mes

-Família no nombrosa ------ 200 euros / mes

-Família nombrosa ---------- Esgotada la possibilitat, penseu en un pis

Animeu-vos i sentiu-vos privilegiats!

GOTES 💦

I com si res, vens a la meva ment,

com el vent que se'n porta les paraules.

Avui la pluja mulla els vidres,

deixant gotes que rellisquen lentament,

com lentament els teus dits a la meva pell.

L'aigua em convida a somiar,

immersa,  lliurada al món dels sentits

i una llum parpellejant em retorna

a l'error d'haver estimat,

sola i en silenci.

[Maig ~ 2021]

LLEGENDA

Lletres i fils de la Núria / Maig-2021

"Conta la llegenda que al mes de maig, en plena primavera, apareix un gran animal al bosc. Se'l sol veure en lluna plena. Surt des dels arbres i a qui enganxa no li tornen a veure el pèl en la vida".  

L'únic element que no podia faltar, en aquestes reunions, era la por. Com de costum, en Pere va ser el que va posar la cirereta al contar la vella llegenda. Asseguts al voltant del foc, tots es van mirar i alhora van mirar al cel. 

Lluna plena!, -cridà la Neus. 

En dos segons, tots van sortir per cames!.  No va quedar ni l'ombra de la colla dels "Cinc valents" en aquell indret desconegut.

RETRANQUES

Te vesteixes d'home antic,

com si es tractes d'un vestit despenjat, 

que d'aquell penjador tragué el cap.

Retranques per aguantar els calçons,

les sabates compassen el pas 

i una jaqueta al braç, 

per si refresca més tard.

Ulleres de sol per a tapar la vergonya.

El cap ben alçat i la pitera ben treta. 

Camines sol, 

tens el destí marcat,

deixalles d'un temps

que volem allunyat.

[Maig ~ 2021]

PERSONiFiCACiÓ

Vos recordeu de n'Alfons?. Sí, el nostre estimat mestre andalús que parlava en català. Doncs ara que està jubilat fa moltes coses. Un text seu va anar a parar a la radio i quan ho vaig escoltar em va semblar extraordinari. Vaig tornar a la meva joventut quan escoltava aquells narradors, amb aquella veu tan greu, que et feien viure tot allò de què parlaven com si passes a casa teva.

Dies més tard, un fotògraf amic seu, va fer que les paraules s'unissin a les imatges. Llavors vaig poder posar cara a tot el que havia escoltat. 

Però no vull esbudellar el contingut, així que si voleu saber de què va la cosa, haureu d'anar al seu blog o a les paraules que deixo aquí en groc. 

Jo que he tingut la sort de visitar el museu, vos ho recomano.

Gràcies per la teva feina, Alfons!

CURiOSiTAT

Graffiti  [Palma ~ 28/03/2021]

Veig en tu la mirada inquieta i vital. Et fas preguntes, disposada a furgar fins a trobar explicació a tot el que t'envolta.  Com un nin, contemplant i admirant, a tota hora les coses. Mentre la seva ment s'obre moguda per la curiositat, sempre millor que se tanqui moguda per la creença.

A la curiositat només la pot frenar la por.