Vos recordeu de n'Alfons?. Sí, el nostre estimat mestre andalús que parlava en català. Doncs ara que està jubilat fa moltes coses. Un text seu va anar a parar a la radio i quan ho vaig escoltar em va semblar extraordinari. Vaig tornar a la meva joventut quan escoltava aquells narradors, amb aquella veu tan greu, que et feien viure tot allò de què parlaven com si passes a casa teva.
Dies més tard, un fotògraf amic seu, va fer que les paraules s'unissin a les imatges. Llavors vaig poder posar cara a tot el que havia escoltat.
Però no vull esbudellar el contingut, així que si voleu saber de què va la cosa, haureu d'anar al seu blog o a les paraules que deixo aquí en groc.
Jo que he tingut la sort de visitar el museu, vos ho recomano.
Gràcies per la teva feina, Alfons!
Ara mateix hi vaig.
ResponEliminaPetons.
Gràcies, espero que t'agradi!
EliminaPetonets, Xavi.
Ostres! Moltes gràcies per avisar.
ResponEliminaContinuo tennint una miqueta de contacte a l'Instagram amb l'Alfonso, però no és el mateix, ni de bon tros que als blogs. M'havien passat per alt aquests posts del Topares i les lletres. Ara hi he anat, i em vaig a prendre una estona de calma per escoltar-ho bé i mirar-m'ho bé i deixar-li els comentaris. Fa il·lusió retrobar els amics blocaires i les seves creacions.
Una abraçada, Paula!
Els blogs és com estar a casa, més tranquils, més personals, més tu.
EliminaEstic segura que t'agradarà. 😉
Aferradetes, Carme.
Carmen és veritat que porto temps allunyat del bloc, fins i tot el toparessiempre el tinc una mica abandonat, però també és veritat que no he deixat de llegir-vos. Encara recordo amb molta il·lusió la trobada que vam tenir a Barcelona i que penso que una vegada que passi aquest mal somni hauriem repetir. He estat molt implicat en el museu i en les seves activitats culturals, ja que s'ha convertit en un gran dinamitzador de tot el que és cultura comarcal, això unit a canvis de domicili i aquesta maleïda pandèmia m'han arraconat una miqueta, però a poc a poc espere anar reprenent tota la meva activitat. Una abraçada Carme
EliminaNo sé com anirà, però espero també poder repetir la trobada. Lo ideal seria amb les mateixes cares o amb més gent encara... però si és més íntim, tampoc em desagradaria. Ja sabem que els blogs no són el que eren, però seguim mantenint el caliu.
EliminaMuchas gracias por la recomendación, ahora iré a visitarle.
ResponEliminaMuchos besos.
Gracias a ti por aceptarla!
EliminaBesos, María.
No conocía de ese museo.
ResponEliminaGracias
Se encuentra en Vélez Rubio (Almería).
EliminaEs muy coqueto e interesante.
Gracias a tí!
Besos.
Ja fa dies que el vaig visitar...Ja des de joveneta m'agradava escoltar la radio amb aquells professionals que teníen una veu fantàstica...Fins i tot recordo una radio novel·la que es deia Diego Valor y la veu de Pedro Pablo Ayuso , Matilde Conesa i Matilde Vilariño (que feien Matilde, Perico i Periquin) i el Taxikey... El Toreski amb el seu ninot Miliu...
ResponEliminaMaria matilde Almendros, Juan Manuel Soriano, Joaquín Soler Serrano, Mario Beut i un fotimer mes de veus fantàstiques...La radio em va donar molts moments feliços, poc em pensava que arribaria a participar-hi...
Petonets Lluneta.
La radio ens ha donat molts instants bonics a unes quantes generacions.
EliminaDoncs n'ha pujat un altre, amb les imatges del museu.
Espero que t'agradi tant com el que vas veure.
Aferradetes, Roser.
Paula no puc deixar de donar-te les gràcies per les teves afectuoses paraules. Per això sempre estaré agraït d'haver-te conegut i sempre tindràs la meva estima i el meu afecte. Aferradetes i petonets
ResponEliminaQuan un es fa estimar, passen aquestes coses. No m'has d'agrair res, ho he fet tal com ho sent, com ho fas tu amb mi. Afecte i estimació compartit, des d'aquelles primeres paraules teves en aquest raconet, que ens van servir per conèixer-nos més i millor.
EliminaMolt bona feina has fet, Alfons. Enhorabona!.
Petonets i aferradetes ben fortes.
I tant, l'Alfonso! Que crac el tio!
ResponEliminaJa has anat a veure'l?
EliminaSí, n'Alfons és un crac!
Aferradetes, Xexu.
Els bons records no moren mai!
ResponEliminaAferradetes
Sobretot si les persones que estimes fan coses extraordinàries.
EliminaAferradetes, Josep.
Què bonic Lluna! Retrobar-se amb els mestres en aquestes finestres màgiques de la xarxa, que conecten en la distància d'espai i temps. Quin exemple de vitalitat! Per molts anys!
ResponEliminaTinc molta sort de tenir a n'Alfons com amic.
EliminaM'agradaria que anessis al seu blog, perquè et sentiràs ben satisfeta de la feina que ha fet.
Aferradetes, Teresa.
Vaig passar (internetment) per Topares. L'Alfonso sap aprofitar el temps.
ResponEliminaEl text era fantàstic!. La veu i les fotos li donaren us aspecte diferent, més modern, com diuen ara. 😉
EliminaEl museu està a Vélez Rubio, a uns quants kilòmetres de Topares.
És un home molt actiu.
Gràcies, Xavier!