M'agrades tal com ets,
amb els enyors per companyia,
per dir tant sense paraules,
per saber que hi ets
i jo al teu costat.
Acompanya'm a estar sola,
i si em sento perduda
poder estimar-me un poquet,
encara que sigui un moment,
despullant l'ànima,
cara a cara.
[Maig ~2021]
Una bona fotografia.
ResponEliminaBona nit de dissabte.
podi-.
Moltes gràcies, Carles!
EliminaMolt bona nit.
Aferradetes.
"Acompanya'm a estar sola" Sembla una contradicció, però pot ser factible. "Solitud en companyia".
ResponEliminaMoltes vegades ens hi sentim, per molta gent que hi hagi al nostre voltant.
EliminaAferradetes, Xavier.
Hermoso poema y preciosa foto!Primera vez que llego a este espacio. encantador. Muy buen sabado. Saludos
ResponEliminaBienvenida a este rincón!, espero te sientas a gusto.
EliminaMuchas gracias!
Un abrazo, Eli.
Maravilloso
ResponEliminaBesos
Celebro que te guste.
EliminaBesos, Erik.
Un bello retrato, amiga... Me encanta su mirada
ResponEliminaUn abrazo
Una mirada observadora, viendo pasar la vida.
EliminaMuchas gracias!
Aferradetes, amic.
M'agraden molt els teus poemes.
ResponEliminaBon diumenge.
Petons.
Que m'ho diguis tu, que no pares d'escriure'n, és tot un elogi.
EliminaMoltes gràcies, Xavi!
Petonets de diumenge.
Jo he interpretat aquest "acompanya'm a estar sola" just a l'inrevés que en Xavier. Saber que l'altre hi és i sentir la seva companyia encara que estiguem físicament sols. Ho trobo una situació molt maca, profunda i de benestar.
ResponEliminaM'agrada molt aquest poema, moltíssim. Gràcies, bonica per tants de sentiments tan bells.
Una abraçada.
No vas mal encaminada, la presència (no física) d'un altre ser que saps que t'acompanya, encara que estiguis sola, et fa que t'estimis un poquet més.
EliminaGràcies a tu, per ser-hi.
Aferradetes ben fortes.
Un poema con una bella reflexión.
ResponEliminaBesos.
Ens convé reflexionar de tant en tant. Estem avesats a anar de pressa i és bo aturar-nos a pensar un poc.
EliminaGràcies, Alfred.
Petons.
Excel·lents paraules per a un retrat magnífic!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Encara que estiguem sols, els records sempre enbs faran companyia, sobretot si ens imaginem l'amor al nostre costat...
ResponEliminaM'agrada molt aquest vers" acompanyem a estar sola", i jo diria que no t'hi sentiràs mai de perduda!
Petonets, bonica.
Doncs no creguis de vegades m'hi sent, però faig el possible per trobar un pensament que em tregui d'aquest sentiment.
EliminaAferradetes, Roser.
M'hauria agradat haver-ho escrit jo en relació a una persona que conec. És molt maco.
ResponEliminaÉs qüestió de posar-s'hi!
EliminaEstic segura que en podràs fer de més macos, així com escrius.
Aferradetes, Helena.
El retrato es precioso, tanto por el momento con esa mirada perdida en los pensamientos como el encuadre y el tono.
ResponEliminaLa reflexión es estupenda, creo que todos nos podemos identificar un poquito.
Muy bonito el tema de Silvio
Un abrazo
Lo tenía delante, en otra mesa, y fue una tentación su mirada.
EliminaGracias por tus palabras!
Aferradetes, Fernando.
Qué bonito poema, me gusta leerte en poesía, y la imagen está genial.
ResponEliminaMuchos besos.
Muchas gracias, celebro que te guste el conjunto.
EliminaA veces, una sola mirada te inspira.
Besos, María.
Fantástico y original blog, enhorabuena!!!
ResponEliminaMe vas a sacar los colores! 😉
EliminaMuchas gracias.
Bienvenido al rincón de la luna!
Un abrazo.
L'afecte sempre millor cara a cara.
ResponEliminaAixí és, millor cara a cara.
EliminaAferradetes, Risto.
ResponElimina·.
Todo es mucho...
El poemita, un poemazo
La foto, fantástica
Silvio... ya lo venía echando en falta.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Mucho nunca es... todo. 😉
EliminaGracias, Alfonso!
Un fuerte abrazo.
Ser-hi o no ser-hi fícicament de vegades no és tan important com saber-se a prop, en el temps, en l'espai o en el record.
ResponEliminaPer a mi és més important saber-se a prop que ser-hi. Hi pots ser (físicament) i no fer res perquè et senti a prop.
EliminaAferradetes, Xexu.