Lletres i fils de la Núria / Maig-2021
"Conta la llegenda que al mes de maig, en plena primavera, apareix un gran animal al bosc. Se'l sol veure en lluna plena. Surt des dels arbres i a qui enganxa no li tornen a veure el pèl en la vida".
L'únic element que no podia faltar, en aquestes reunions, era la por. Com de costum, en Pere va ser el que va posar la cirereta al contar la vella llegenda. Asseguts al voltant del foc, tots es van mirar i alhora van mirar al cel.
Lluna plena!, -cridà la Neus.
En dos segons, tots van sortir per cames!. No va quedar ni l'ombra de la colla dels "Cinc valents" en aquell indret desconegut.
M'haguera agradat estar allà per veure les cares de tots ha, ha, ha. Jo també he viscut històries semblants al voltant d'una foguera.
ResponEliminaUna abraçada, Lluna.
Fixa't que quan ho estava escrivint,
Eliminavaig mirar dos o tres cops darrere meu! 😉
Aferradetes, Jordi.
Molt bé!!!
ResponEliminaM'agraden aquests escrits breus, intensos, ben fets!!
A mi també m'ha recordat que, de joveneta, a l'estiu, explicàvem històries de por i sempre hi havia qui, dissimuladament, donava algun copet a l'esquena d'algú que -evidentment- deixava anar un bon crit... hehehe... són records divertits!
Cert, són divertits ara, però quan passava ens deixava glaçats.
EliminaEls "Cinc valents" no ho eren tant. 😉
Gràcies!
Aferradetes, nina.
Enhorabona, sempre te'n surts i amb històries plenes d'imaginació.
ResponEliminaAferradetes
Em manquen moltes coses,
Eliminaperò la imaginació la tinc ben posada. 😉
Aferradetes, Josep.
Oh quina llegenda! Un text breu però que conté tots els "elements" (mai millor dit) de la proposta. I com ja has comentat, els "cinc valents" no ho eren tant, senyal que en Pere explica molt bé i transmet moltes emocions, especialment la de la por, hehe.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva aportació, aferradetes bonica.
És molt important saber transmetre lo que vols dir i en Pere sembla ho va fer molt bé. A partir d'ara haurem de cercar un nou nom a la colla. 😉
EliminaGràcies a tu per fer-nos jugar.
Aferradetes, nina.
Ui, aquestes llegendes contades al voltant del foc !! hehehe
ResponEliminaMolt bona, sa lluna !!.
Són ben perilloses, per això jo em quedo a casa. 😉
EliminaAferradetes de bona nit, Artur.
Quan hi ha lluna plena el bosc es torna molt misteriós, però també molt màgic i si a sobre sentim udolar algun llop, per a mi fantàstic, però no és apte pe a gent una mica poruga...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Els llops són uns animals preciosos,
Eliminam'agrada veure'ls en els documentals. 😉
Aferradetes, Roser.
Ben enfilades les paraules. M'ha agradat el text.
ResponEliminaSalutacions des de Terrassa.
Risto
D'això anava el joc, d'enfilar paraules.
EliminaGràcies, Risto!
Des de Mallorca, un forta aferrada.
Je me has recordado aquellas pelis en blanco y negro.
ResponEliminaMuy logrado.
Besos
Películas de terror que nunca he podido ver. 😉
EliminaMuchas gracias!
Besos, Erik.
He escrit un comentari ben llarg i des de la tablet em fallen moltíssim, crec que aquest no s'ha enviat, però com que tens els comentaris moderats, no acabo de saber-ho segur. Si em repeteixo, l'esborres i ja està. Però com que molts cops m'ha pasat al revés, que crec que sí que s'ha enviat i després vinc a veure-ho i no, doncs vinga! Hi torno!
ResponEliminaEt deia que aquest relat de por, em sembla que ens ha retornat a tots a la infantesa o a la joventut. Ens has fet reviure records i situacions.
És un relat curt, i divertit, encara que sigui de por. M'ha agradat molt.
M'has recordat la meva època de campaments entre 12 i 16 anys, que teníem dos explicadors boníssims d'històries. Un era excel·lent, millor impossible, contador de llegendes i d'històries reals i antigues, l'altre un esbojarrat que sempre explicava històries de dràcules... he, he, he... a mi no m'han agradat mai les històries de por, ni les pelis, ni de petita ni de gran. Ja es veu que molt valenta no soc, com els 5 valents que no eren tant valents.
Una abraçada de fer passar la por!
Doncs aquest cop no, aquest és l'únic comentari que he rebut teu. Em sap greu per tu, perquè després de fer la feina, és un pal.
EliminaM'has fet recordar un dia (fa molts anys) que vaig anar al cinema amb el meu nuvi. Sempre es queixava de que triava les pelis jo i aquest cop el vaig voler complaure. La peli era "viernes 13". Hi vaig anar disposta a tancar els ulls tot el temps i així ho vaig fer fins que em vaig cansar de sentir crits i vaig decidir sortir a fumar un cigarret. Quan estava fora se m'apropà l'acomodador i em va preguntar si tenia por. Vam estar xerrant una estona i em va dir que quan la peli acabés m'avisaria. Llavors feien dues pelis. Quan em va avisar, vaig entrar darrera ell i en aquell precís instant, ell amb la llanterna en mà tan tranquil, jo vaig alçar el cap a la pantalla... la música era suau, com quan acaba la peli, una noia dintre una barca i de sobte va sortir de l'aigua una mà. El vaig empènyer i va anar rodant fins que va caure enmig del passadís. Els llums de la sala es van encendre i jo intentant ajudar-lo, i ell dient-me que estava bé, que no passava res. Els meu nuvi amb cara d'espantat i jo més vermella que una domàtiga. Vaig dir que pus mai més!.
Ja veus, tampoc m'agraden les pelis ni les històries de por i no dec ser molt valenta.
Aferradetes ben fortes.
He, he, he, m'has fet riure amb la teva anècdota del cine.
EliminaDe fet que se'm perdin els comentaris és culpa de la tablet que té alguna incompatibilitat o alguna cosa estranya, i també meva, perquè estava tan acostumada a enviar-los des d'allà que sovint me n'oblido que ara és una mica aleatori que funcioni o no, i torno a caure al parany. Avui no. A l'ordinador com ha de ser.
Aferradetes, bonica!
També ha estat culpa meva. No he estat molt fina avui i he trigat molt en publicar i contestar comentaris. Els publico des del mòbil si no estic a l'ordinador, però les respostes les faig sempre des d'aquest, perquè al mòbil no hi veig bé.
EliminaGràcies! Aferradetes, nina.
Està molt bé generar un text arran d'una paraula, de cinc ja té més mèrit.
ResponEliminapodi-.
És molt divertit.
EliminaLa Núria ens proposa jocs d'aquests cada mes.
Gràcies, Carles!
Aferradetes.
La por té vida eterna.
ResponEliminaDe petits i de grans ens té atrapats.
Petons.
Sempre hi ha una cosa, un fet que t'esgarrifa, per molt valents que siguem.
EliminaPetonets de pluja, Xavi.
Amb l'excusa de 5 paraules has fet un bon relat.
ResponEliminaSempre és una bona excusa per fer un relat
Eliminai si t'ha agradat, molt millor.
Aferradetes, Xavier.
Está genial el relato, has sabido meter esas palabras y crear un magnífico relato.
ResponEliminaEl miedo capaz de todo, o nos paraliza, o todo lo contrario.
Felicitaciones has sabido compaginar las palabras en esta convocatoria.
Besos.
Se trataba de encontrar un relato con un mínimo de coherencia.
EliminaGracias, me alegra que te guste.
Besos, María.