17 de maig 2021

LA BARCA


S'ha quedat la barca varada,
roman tan neta i tan sola, 
fonda tristor l'acompanya.
Recorda llargues travessies,
on borrasques de trons i llamps,
posaven en perill el seu cos.
O aquella  beneïda calma,
gronxada pels raigs de sol,
en dies de banys d'estiu. 
Somia, en les hores mortes,
que la rebi la mar, altra vegada
i en  el silenci, cruix d'enyor.
[Maig ~ 2021]

26 comentaris :

  1. lindas letras y foto.

    Besos

    ResponElimina
  2. Roman sola, tan sola que fins i tots les onades, le onde, l'han abandonada.

    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, només la mar arrissada la gronxa de tant en tant.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  3. Quina placidesa aquesta fotografia de la barca. També la malenconia del teu poema.
    Tot i valorant aquesta obra de piano que ens adjuntes, he pensat en una estrofa d'un altre pianista (i sobretot cantautor)
    "Jo només tinc un desig d'amor
    un poble i una barca"
    (Lluís LLach)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la vaig fer, no hi havia gairebé ningú més.
      Doncs jo no hi vaig pensar amb en Llach i el seu "Alè". L'hagués pogut posar també. Gràcies per recordar-me-la!.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. Nostàlgia de barca, com la de les persones. Desitjant que algú la torni a la mar.

    Un bell poema, Paula! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta nostàlgia de la barca, l'he feta una mica meva.

      Moltes gràcies, Carme!
      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  5. Quina foto tan bonica...Aquesta barca que està molt sola, només l'acompanyen els records, alguns bons d'altres no tant, depenent de l'estat de la mar. Ara somnia tornar a navegar!

    La barca sola
    somnia amb estels,
    està trista i plora.
    el mar se la mira,
    la gronxa i li canta
    cançons de bressol.

    Petonets, Lluneta.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ens passa a tots nosaltres, uns bons i altres no tant... però seguim somiant.

      Gràcies pel poema!
      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  6. Mecen tus palabras a los ojos de mi interior, me transmite paz, y tanta calma. Divina entrada.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que, aunque sea por un instante, te llene de paz.

      Muchas gracias, María.
      Besos.

      Elimina
  7. Una imagen que transmite paz... Sosiego...
    Un abrazo,amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es bueno, de vez en cuando, sentirla... ¿verdad?.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  8. Molt bona foto que mostra una de les vessants de la soledat, i com sempre molt bones paraules.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. La solitud quan t'envaeix, ho omple tot.

      Moltes gràcies, mestre!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Quin poema més bonic.
    La tristesa pot ser bella i aquest poema és una prova més.
    Nosaltres també som barques que moltes vegades cruixim d'enyor.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a barques en la solitud d'aquest món, de vegades a la deriva.

      Gràcies, Xavi!
      Petonets.

      Elimina
  10. Cruixir d'enyor, un tancament rodó per a un gran poema (i una imatge preciosa, també)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contenta de que t'hagi agradat. Gràcies!

      Aferradetes.

      Elimina
  11. Sempre que sento la paraula barca em ve al cap la cançó que va representar Espanya al festival d'Eurovisió l'any 1983, cantada per Remedios Amaya, "Quién maneja mi barca". Hehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que et va impactar!!
      Com pots veure, aquesta no la fa anar ningú. 😉

      Petons, Risto.

      Elimina
  12. Muy bonita entrada, la foto y ese texto preciosos, me encanta el final es un verso maravilloso.
    La música acompaña de maravilla
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tus amables palabras.

      Abrazos, Fernando.

      Elimina

Benvinguts al racó!