S'ha quedat la barca varada,
roman tan neta i tan sola,
fonda tristor l'acompanya.
Recorda llargues travessies,
on borrasques de trons i llamps,
posaven en perill el seu cos.
O aquella beneïda calma,
gronxada pels raigs de sol,
en dies de banys d'estiu.
Somia, en les hores mortes,
que la rebi la mar, altra vegada
i en el silenci, cruix d'enyor.
[Maig ~ 2021]
lindas letras y foto.
ResponEliminaBesos
Muchísimas gracias, Erik.
EliminaBesos.
Roman sola, tan sola que fins i tots les onades, le onde, l'han abandonada.
ResponEliminaPODI-.
Sí, només la mar arrissada la gronxa de tant en tant.
EliminaAferradetes, Carles.
Quina placidesa aquesta fotografia de la barca. També la malenconia del teu poema.
ResponEliminaTot i valorant aquesta obra de piano que ens adjuntes, he pensat en una estrofa d'un altre pianista (i sobretot cantautor)
"Jo només tinc un desig d'amor
un poble i una barca"
(Lluís LLach)
Quan la vaig fer, no hi havia gairebé ningú més.
EliminaDoncs jo no hi vaig pensar amb en Llach i el seu "Alè". L'hagués pogut posar també. Gràcies per recordar-me-la!.
Aferradetes, Xavier.
Nostàlgia de barca, com la de les persones. Desitjant que algú la torni a la mar.
ResponEliminaUn bell poema, Paula! Una abraçada!
Aquesta nostàlgia de la barca, l'he feta una mica meva.
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes dolcetes.
Quina foto tan bonica...Aquesta barca que està molt sola, només l'acompanyen els records, alguns bons d'altres no tant, depenent de l'estat de la mar. Ara somnia tornar a navegar!
ResponEliminaLa barca sola
somnia amb estels,
està trista i plora.
el mar se la mira,
la gronxa i li canta
cançons de bressol.
Petonets, Lluneta.
Com ens passa a tots nosaltres, uns bons i altres no tant... però seguim somiant.
EliminaGràcies pel poema!
Aferradetes, Roser.
Mecen tus palabras a los ojos de mi interior, me transmite paz, y tanta calma. Divina entrada.
ResponEliminaBesos.
Me alegra que, aunque sea por un instante, te llene de paz.
EliminaMuchas gracias, María.
Besos.
Una imagen que transmite paz... Sosiego...
ResponEliminaUn abrazo,amiga
Es bueno, de vez en cuando, sentirla... ¿verdad?.
EliminaAferradetes, amic.
Molt bona foto que mostra una de les vessants de la soledat, i com sempre molt bones paraules.
ResponEliminaAferradetes
La solitud quan t'envaeix, ho omple tot.
EliminaMoltes gràcies, mestre!
Aferradetes.
Quin poema més bonic.
ResponEliminaLa tristesa pot ser bella i aquest poema és una prova més.
Nosaltres també som barques que moltes vegades cruixim d'enyor.
Petons.
Com a barques en la solitud d'aquest món, de vegades a la deriva.
EliminaGràcies, Xavi!
Petonets.
Cruixir d'enyor, un tancament rodó per a un gran poema (i una imatge preciosa, també)
ResponEliminaContenta de que t'hagi agradat. Gràcies!
EliminaAferradetes.
Sempre que sento la paraula barca em ve al cap la cançó que va representar Espanya al festival d'Eurovisió l'any 1983, cantada per Remedios Amaya, "Quién maneja mi barca". Hehe
ResponEliminaSi que et va impactar!!
EliminaCom pots veure, aquesta no la fa anar ningú. 😉
Petons, Risto.
🤩
ResponEliminaThanks... 😉
EliminaHugs.
Muy bonita entrada, la foto y ese texto preciosos, me encanta el final es un verso maravilloso.
ResponEliminaLa música acompaña de maravilla
Un abrazo
Gracias por tus amables palabras.
EliminaAbrazos, Fernando.