15 de maig 2021

Ring - Ring . . . ☎


- ring - ring
- Digui?
- Amb qui parlo?
- Això dic jo, vostè qui és?
- Mira nena, no enredis!. Què hi ha la mare?.
- En aquests moments no es pot posar.
- Fes el favor de dir-li que es posi. Va, corre!.
- No puc.
- Ufff noia!. I per què no pots?
- Perquè sóc fora.
- No entenc res, a fora d'on?
- Al carrer.
- I com pot ser això?.  Com pots estar xerrant per telèfon des del carrer?.
- La mare em diu que no xerri amb desconeguts.
- Però nena, que tu has agafat el telèfon!.
- Sí, ho sé... però ara tinc en Jaume davall i em diu que ja no pot més.
- Què dius ara?...
- Au, li penjo ehh!.
- Nena... nena... nenaaaa!.

32 comentaris :

  1. Un diàleg surrealista però plé d'enginy!!!
    Aferradetes

    ResponElimina
  2. Una trucada ben "surrealista" !! :D :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica, si ho és. 😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  3. A mi els que més ràbia em fan quan em truquen per telèfon són els que demanen pel "titular de la línia" per vendre'm el que no vull comprar. Però també trobo força maleducats els que, sense presentar-se, pregunten directament "amb qui parlo?". Així que el desenllaç de la teva divertida trucada telefònica m'ha semblat perfecte. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja contesto directament, "no m'interessa", dic bon dia o bona tarda i penjo. No contesto a números que no tingui enregistrats; però ara no me'n queda d'altra, perquè estic pendent de la vacuna.

      Gràcies, Mac!
      Aferradetes.

      Elimina
  4. Anònim15.5.21

    Ben trobat aquest diàleg una mica estrany, com la imatge, però divertit.
    I mira, amb la cançó de la Rosalia hi tinc una mena de relació d'amor i odi, hehe, perquè tot i que no és el meu estil m'enganxa, i aquesta versió en directe no l'havia sentida.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cançó de Rosalia l'he posada pel "malamente" precisament, he trobat que hi anava bé amb la trucada. Com tu, és una relació amor-odi que tinc amb ella. Hi ha cançons que m'agraden molt i d'altres no em diuen res.
      La imatge és un altre grafit dels que vaig enxampar al carrer que ja vos vaig dir. Són molt divertits.

      Gràcies, Nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Pareciera el mismísimo Gila.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso son palabras mayores!

      Gracias, Erik.
      Besos.

      Elimina
  6. Aquest Jaume és el Jaume Pataume? Vull dir el de la cançó popular:
    "Jaume pataume,
    cul de simbomba,
    cresta de gall,
    puja’m a cavall."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre noi que estava de genolls ja feia una bona estona. No sé si és el mateix de la cançó, però ella s'hi estava ben còmoda. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  7. Magnifico, de verdad... Magnifico
    Un abrazo, Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me parece estupendo que te parezca magnífico. 😉
      Lo más parecido a un diálogo de besugos.

      En fin, amic meu, aferradetes!.

      Elimina
  8. a trucada m'ha agradat, un diàleg que no en té de solucions... aquesta nena té futur.

    Amb la Rosalia no hi ha manera, bé, amb ella i amb tants altres que canten ara com si fossin de Caracas o Tegucigalpa, i si són d'allà doncs molt bé, però ara està de moda imitar aquests tons que em semblen una ridícula impostura.

    Aquesta cançó m'agrada perquè "és ella", però hi ha moltes que em fan plorar de riure... em semblen ridícules...

    Ho dic perquè a vegades escolto playlists de spotify de hits d'aquí i al·lucino amb les cançons que escolto, sembla que tots volen ser membres de bandes perilloses i fan una mica el ridícul al meu entendre.
    Si vull hip hop llatí, o similars, doncs prefereixo l'original, no imitacions que fan pena.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de vegades, la gent gran i els nens no s'entenen. Sembla la nena que ho té molt clar. 😉

      Com he dit més amunt, vaig triar aquesta cançó pel "malamente" i el "muy mal", trobava que pel diàleg hi anava bé. Estic d'acord amb tu, gairebé tots volen cantar com les bandes sud-americanes i, com en tot, si hi ha de néixer per fer-ho com ells. Però he de dir que aquesta cançó sí m'agrada.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. ¡I do?

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic Alfred, no sé ben bé que has volgut dir amb la teva expressió "¡I do?". No sé si no has entès el diàleg o si has volgut posar l'expressió tan mallorquina com és "idò", què com tots sabeu, un dels seus significats és "doncs" en català. Si fos en anglès, vindria a dir "faig" o "jo sí", no sé exactament...
      Sigui com sigui, ben rebut.

      Salutacions i aferradetes.

      Elimina
    2. Perdó, amb referia a la veu mallorquina.
      Una abraçada.

      Elimina
    3. Això m'ha semblat entendre.
      Idò, ja ho hem solucionat! 😉

      Gràcies per tornar.
      Aferradetes.

      Elimina
  10. No és gaire recomanable contestar el telèfon dalt de les espatlles d'un germà. Sobretot per al germà.
    Com a mínim no ha allargat gaire la trucada. Bona nena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb els germans sempre passa igual, n'hi ha un més llest que els altres. La seva mare li havia dit que no parlés amb desconeguts, per sort! 😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  11. Tomeu16.5.21

    Jo trob que és hiperrealista. A vegades quan vos criden des del interfono que és?
    Dit això m'ha agradat el diàleg construït per na Lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em quedo amb que t'ha agradat. 😉

      Gràcies, Tomeu!
      Aferradetes.

      Elimina
  12. Jeje! Un texto estupendo para esa buena foto del grafiti y la ventana, muy bonita.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Este grafiti me pareció genial, tenía que poner un texto adecuado. 😉
      Muchas gracias!.

      Un abrazo, Fernando.

      Elimina
  13. Has creado un buen diálogo, Sa Lluna. Mira que le dice su madre que no hable con desconocidos.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y ella muy obediente, lo hace. 😉

      Gracias, María!
      Besos.

      Elimina
  14. Aquesta nena és molt espavilada, la senyora que truca, no la pot pas fer calar i sort que té un germà que és de bona pasta, perquè aguantar-la mentre té aquesta conversa tan abstracta...
    M'agrada molt el dibuix i m'agrada la Rosalia, i li agraeixo que canti alguna cançó en català arreu...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho sembla, molt espavilada!.
      El nen, què algú ha dit que era germà seu, però que a mi em sembla que és un amiguet, aguanta el que faci falta per tenir-la contenta. 😉

      Estic d'acord amb tu, el dibuix és una passada. Pel que fa a la Rosalia, algunes cançons, sí i altres, no gaire.

      Petonets, Roser.

      Elimina
  15. Amb la imatge ens ho poses fàcil, però intentant entendre des de l'altre cantó del fil ja és tota una altra història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El diàleg es va crear damunt la imatge, partint d'aquí ja hi entra la vostra imaginació. Qui havia trucat?, podria ser una amiga de la mare, un amant, un de la companyia de telèfon...
      De l'únic que no podria ser, és del pare de la criatura. 😉

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina

Benvinguts al racó!