20 de maig 2021

BEC

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I

- "Malparit, malparit, rrr... parit".
- Què diu aquest lloro?
- Res, no li facis cas, mirem aquestes estampes.
- Aquest està molt bé, fixa't amb els colors!.
- Sí, està molt ben fet. Tot i que no em sembla original.
- "No és original, rrr... no ho és".
- Calla Bec, no molestis!.
- Quina gràcia aquest lloro.
- ... anem per feina. I dius de qui és?.
- De Marià Fortuny Marsal.  Això diu el senyor Albert. Ell sempre porta els millors pintors.
- Estas segur?, jo no ho veig molt clar. T'has fixat?, el lloro no li treu l'ull de sobre.
- Parla fluix que ens escoltarà!. 
- "Malparit, malparit, rrr... parit".
- Veus?, segur que el coneix.  D'on vas dir que vas treure el lloro?.
- El vaig trobar en els jardins, ja t'ho vaig explicar.
- Sembla com si no es volgués girar cap aquí.
-  ehem!. Em sap greu, senyor Albert, però crec que no farem negoci aquest cop.
- "Albert,  rrr... malparit". "Albert, rrr... malparit".

30 comentaris :

  1. Aquest lloro, penso que té molt poc futur.... ! :)
    Però en la seva defensa,diré que es un bon aliat dels pintors originals !.
    Salutacions !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que coneixia a l'Albert i penso que d'alguna cosa que no li agradà. De moment, ha salvat al seu nou amo d'una estafa. 😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  2. Aquest lloro se la sap llarga... sap llatí!!!



    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que les sap totes!! 😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  3. Un lloro espabilat.

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt i molt espavilat! 😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  4. I segur que, de nits, aquest lloro "detecta-estafadors" també li pot fer servei com alarma antilladres. El nostre col·leccionista ha fet sort amb la seva troballa al jardí. :-D

    Un relat molt divertit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sí i més si el que va a robar és l'Albert. No l'has vist?, no li treu l'ull de sobre. 😉

      Gràcies, Mac!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. ¿Y donde dices que venden esos loros?

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Éste, en concreto, lo encontró en sus jardines. 😉

      Besos, Erik.

      Elimina
  6. Enginy i humor, una barreja que has sabut fer a la perfecció.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!

      rrr... aferradetes. 😉

      Elimina
  7. Un lloro una mica malparlat i una mica invisible, m'ha costat olt trobar-lo, però si és un defensor dels originals dels artistes, li perdonarem les paraulotes!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabem la fama que tenen, tot i que el responsable del lloro sempre és l'amo, crec que per aquesta vegada podrem perdonar tot el que digui. 😉

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  8. Aquest lloro és una troballa, mai millor dit! I sembla que està enfadat de veritat amb el Sr. Albert. El té ben clissat.

    Un diàleg molt divertit.... Paula. Un aplaudiment.

    Una aferradeta bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna n'hi va fer en el passat, o això crec jo. 😉
      Moltes gràcies, Carme!

      Aferradetes i bona nit.

      Elimina
  9. Conocí, en otro tiempo, al loro Pedrito, exótico animal de Indias, al que cuidaba la entretenida de un general victorioso de guerras pasadas, y del que se decia que era la encarnacion, ahora, del propio Espiritu Santo... Murió de una pedrada que los alborotadores anarquistas tiraron contra las ventanas del Palacio de la Capitania General...

    Que tiempos aquellos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Batallitas para un viernes caluroso. 😉
      Lástima que no diera al mismísimo general. El pobre loro no tenía ninguna culpa de donde vivía...

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  10. A aquest lloro li podrien dir Bec Einstein, perquè al Sr. Albert, segur que no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt espavilat era, però em sembla que era Bec i prou. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  11. Val més tenir un lloro mut, Sa Lluna, que no et posi en compromisos. Però si et sents molt sola, sí que et farà companyia amb les seves paraules. Mentre dormi de nit...
    Escriu sempre, que la lletra és agraïda. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En vaig tenir un, fa molts anys, molt agraït amb mi. El me donaren quan ja era gran i, amb el seu comportament, vaig entendre que havia tingut una vida molt fotuda. Vaig aconseguir donar-li pipes a la boca i les agafava amb molta cura. Li vaig posar Bec i quan el cridava pel seu nom, venía repetint bec, bec, bec. Però només era "amable" amb mi, quan escoltava una veu masculina es posava com un boig. Per això vaig suposar que el seu antic amo, li feia mal. Dormía tota la nit, però era molt matiner!. 😉

      Gràcies, Olga!
      Aferradetes.

      Elimina
  12. Listo el lorito, como para toserle. Buena mezcla Paula.
    Buen fin de semana. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hoy día no se puede toser a nadie. 😉

      Gracias, Laura!
      Un abrazo.

      Elimina
  13. Jeje! El cuadro es estupendo y tu le sacas una historia magnífica, muy divertida.
    Buen fin de semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas veces sacar una historia, que no se repita con las otras, es complicado y poner un poco de humor, siempre ayuda. 😉

      Buen finde, Fernando!
      Un abrazo.

      Elimina
  14. Un diàleg divertit i enginyós. Aniria bé, tenir un Bec que ens alerti si algú ens vol enganyar.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, sobretot per aquells que confiem amb el bon fer de les persones.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Si el lloro els ha d'ensenyar què és l'honestedat, estem apanyats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, aquests dos, se n'han sortit prou bé gràcies al lloro.

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina

Benvinguts al racó!