Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I
- "Malparit, malparit, rrr... parit".
- Què diu aquest lloro?
- Res, no li facis cas, mirem aquestes estampes.
- Aquest està molt bé, fixa't amb els colors!.
- Sí, està molt ben fet. Tot i que no em sembla original.
- "No és original, rrr... no ho és".
- Calla Bec, no molestis!.
- Quina gràcia aquest lloro.
- ... anem per feina. I dius de qui és?.
- De Marià Fortuny Marsal. Això diu el senyor Albert. Ell sempre porta els millors pintors.
- Estas segur?, jo no ho veig molt clar. T'has fixat?, el lloro no li treu l'ull de sobre.
- Parla fluix que ens escoltarà!.
- "Malparit, malparit, rrr... parit".
- Veus?, segur que el coneix. D'on vas dir que vas treure el lloro?.
- El vaig trobar en els jardins, ja t'ho vaig explicar.
- Sembla com si no es volgués girar cap aquí.
- ehem!. Em sap greu, senyor Albert, però crec que no farem negoci aquest cop.
- "Albert, rrr... malparit". "Albert, rrr... malparit".
Aquest lloro, penso que té molt poc futur.... ! :)
ResponEliminaPerò en la seva defensa,diré que es un bon aliat dels pintors originals !.
Salutacions !
Crec que coneixia a l'Albert i penso que d'alguna cosa que no li agradà. De moment, ha salvat al seu nou amo d'una estafa. 😉
EliminaAferradetes, Artur.
Aquest lloro se la sap llarga... sap llatí!!!
ResponEliminaPetons.
Crec que les sap totes!! 😉
EliminaPetonets, Xavi.
Un lloro espabilat.
ResponEliminaPetonets.
Molt i molt espavilat! 😉
EliminaAferradetes, Alfred.
I segur que, de nits, aquest lloro "detecta-estafadors" també li pot fer servei com alarma antilladres. El nostre col·leccionista ha fet sort amb la seva troballa al jardí. :-D
ResponEliminaUn relat molt divertit!!
Crec que sí i més si el que va a robar és l'Albert. No l'has vist?, no li treu l'ull de sobre. 😉
EliminaGràcies, Mac!.
Aferradetes.
¿Y donde dices que venden esos loros?
ResponEliminaBesos
Éste, en concreto, lo encontró en sus jardines. 😉
EliminaBesos, Erik.
Enginy i humor, una barreja que has sabut fer a la perfecció.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
Eliminarrr... aferradetes. 😉
Un lloro una mica malparlat i una mica invisible, m'ha costat olt trobar-lo, però si és un defensor dels originals dels artistes, li perdonarem les paraulotes!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Ja sabem la fama que tenen, tot i que el responsable del lloro sempre és l'amo, crec que per aquesta vegada podrem perdonar tot el que digui. 😉
EliminaAferradetes, Roser.
Aquest lloro és una troballa, mai millor dit! I sembla que està enfadat de veritat amb el Sr. Albert. El té ben clissat.
ResponEliminaUn diàleg molt divertit.... Paula. Un aplaudiment.
Una aferradeta bonica.
Alguna n'hi va fer en el passat, o això crec jo. 😉
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes i bona nit.
Conocí, en otro tiempo, al loro Pedrito, exótico animal de Indias, al que cuidaba la entretenida de un general victorioso de guerras pasadas, y del que se decia que era la encarnacion, ahora, del propio Espiritu Santo... Murió de una pedrada que los alborotadores anarquistas tiraron contra las ventanas del Palacio de la Capitania General...
ResponEliminaQue tiempos aquellos...
Batallitas para un viernes caluroso. 😉
EliminaLástima que no diera al mismísimo general. El pobre loro no tenía ninguna culpa de donde vivía...
Aferradetes, amic.
A aquest lloro li podrien dir Bec Einstein, perquè al Sr. Albert, segur que no.
ResponEliminaMolt espavilat era, però em sembla que era Bec i prou. 😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Val més tenir un lloro mut, Sa Lluna, que no et posi en compromisos. Però si et sents molt sola, sí que et farà companyia amb les seves paraules. Mentre dormi de nit...
ResponEliminaEscriu sempre, que la lletra és agraïda. Una abraçada.
En vaig tenir un, fa molts anys, molt agraït amb mi. El me donaren quan ja era gran i, amb el seu comportament, vaig entendre que havia tingut una vida molt fotuda. Vaig aconseguir donar-li pipes a la boca i les agafava amb molta cura. Li vaig posar Bec i quan el cridava pel seu nom, venía repetint bec, bec, bec. Però només era "amable" amb mi, quan escoltava una veu masculina es posava com un boig. Per això vaig suposar que el seu antic amo, li feia mal. Dormía tota la nit, però era molt matiner!. 😉
EliminaGràcies, Olga!
Aferradetes.
Listo el lorito, como para toserle. Buena mezcla Paula.
ResponEliminaBuen fin de semana. Cuídate.
Un abrazo.
Hoy día no se puede toser a nadie. 😉
EliminaGracias, Laura!
Un abrazo.
Jeje! El cuadro es estupendo y tu le sacas una historia magnífica, muy divertida.
ResponEliminaBuen fin de semana
Muchas veces sacar una historia, que no se repita con las otras, es complicado y poner un poco de humor, siempre ayuda. 😉
EliminaBuen finde, Fernando!
Un abrazo.
Un diàleg divertit i enginyós. Aniria bé, tenir un Bec que ens alerti si algú ens vol enganyar.
ResponEliminaAferradetes, bonica
Cert, sobretot per aquells que confiem amb el bon fer de les persones.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Si el lloro els ha d'ensenyar què és l'honestedat, estem apanyats!
ResponEliminaDe moment, aquests dos, se n'han sortit prou bé gràcies al lloro.
EliminaAferradetes, Xexu.