MiRADES . . .

mirades segures

mirades a l'aguait

mirades perdudes

mirades dissimulades

mirades... què hi fas darrera meu?

Amb una mica d'humor vos vull desitjar una bona entrada a l'any nou, suposo que cadascú sabrà amb quin peu començar.

SALUT!!!

UN DESiG. . .

Tant de bo poguéssim ficar l'esperit de Nadal en gerros 

i obrir un gerro cada mes de l'any.

Harlan Miller

El motiu d'aquest post podria ser el desig de que aquestes festes vos siguin molt plaents. La majoria caiem en aquests tòpics per diferentes circumstàncies culturals, de costums, de religió, fins i tot de màrqueting i ens fa gràcia fer-ho... tothom ho fa, crec que gairebé tothom.

Han arribat les Festes de Nadal, com en els últims anys estic sola, amb això vull dir que per a mi s'han convertit en dies "normals" i transcorreran com a tals. Sé que s'aprofita per fer reunions familiars (enguany més limitades), per fer compres i menjar bon àpats. I quan s'acaben, la majoria n'està ben tip de tot, de la família, del gastorum i de tants menjars. Si hi ha alguna cosa que ho pugui compensar és la proximitat, el frec, l'afecte, la complicitat, l'amor. Totes aquestes meravelloses experiències que ens fan ser més persones... tot l'any.

I vos vull deixar el meu desig per avui, per demà i per demà passat, per enguany i per l'any que ve. I no és altre que ESTIMEU com si no hi hagués un demà. Salut!

L'ÚLTIM ViATGE (RELATS CONJUNTS)

John William Waterhouse, 1888, The Lady of Shalott a RELATS CONJUNTS

Estava segura, tot a punt, ja no hi havia marxa enrere, havia decidit acabar amb tot d'una vegada. Aquell poble i la seva gent havien fet de la seva vida un infern. Moltes vegades pensà en partir, però sempre hi havia algun lligam que no la deixava anar-se'n. Arribà el moment i, aquest cop, res podria aturar-la. Alliberada, pujà a la barca i deixà que les aigües la portessin lluny, molt lluny. La sensació de pau embolcallà l'espai. Amb els ulls tancats, sentint el remor de l'aigua, el silenci la conduïa cada cop més a un estat mai viscut. No gosava fer cap moviment, perquè aquella sensació no desaparegués. Recordà, amb cinc anys, aquella tarda d'estiu asseguda al portal de casa, com després d'una lectura es va posar a plorar desconsolada i la mare la va despullar pensant que li havia picat un bitxo o com l'àvia li donava a tastar, d'amagat, tot allò que la mare li comprava perquè mengés, perquè ja era gran i havia perdut la gana. La sensació de plaer, en aquella petita sala de les monges, on rebia classes de solfeig, acompanyada d'un piano o uns anys més tard, quan els pares li van regalar un per Reis. Els records anaven fluint molt dolços i no volia obrir els ulls. Com es divertia amb els companys de classe, dins i fora o què orgullosa estava amb el primer sou que va guanyar. Els anys transcorrien ràpidament, però ella els gaudia un a un. Recordà amb especial tendresa el naixement del seu fill, el seu primer plor i la seva carona quan el van posar damunt el seu pit; les seves primeres passes, les primeres paraules, el seu gran somriure. I com era l'amor?, com es fonia, com l'admirava, com l'estimava, ella que creia que ja no podria estimar mai més... Recordà la darrera conversa el dia en que la mare la va deixar -tranquil·la, t'estimo mumarona, et pots marxar tranquil·la., t'estimo molt- i la sensació de buit que va deixar, la paraula òrfena no havia tingut tant de sentit fins aquell moment.

Li va semblar olorar un perfum conegut, de sobte va obrir els ulls i ràpidament els va tornar a tancar... per a sempre.

GoS

Per gaudir en veritat d'un gos, no s'ha de tractar d'entrenar-lo perquè sigui semi-humà. El punt és obrir-se un mateix a la possibilitat de ser més gos.

Eduard Hoagland

COM UN CACTUS

- Et serviré un plat a cada àpat cada dia (va xiuxiuejar a cau d'orella)., per imaginar que estàs amb mi.

- No hauràs d'imaginar (digué ell). Només promet-me que seràs forta. Forta com un ...

- Cactus (va completar ella la frase que tantes vegades s'havien repetit en les etapes més dures del seu matrimoni). Com un cactus.

Paul Pen

LA PELL

La pell, de no fregar-la amb la pell,

es va esquerdant.

Els llavis, de no tocar-los amb els llavis,

es van assecant.

Els ulls, de no creuar-los amb els ulls,

es van tancant.

El cos, de no sentir-lo amb el cos,

es va oblidant.

L'ànima, de no lliurar-la amb l'ànima,

es va morint.

Bertolt Brecht

SOBREViURE

De vegades, el destí s'assembla a una petita tempesta de sorra que canvia de direcció sense parar. Tu canvies de rumb intentant evitar-la. I llavors la tempesta també canvia de direcció, seguint-te a tu. Tu tornes a canviar de rumb. I la tempesta torna a canviar de direcció, com abans. I això es repeteix una i altra vegada. Com una dansa macabra amb la Mort abans de l'alba. I la raó és que la tempesta no és una cosa que vingui de lluny i que no tingui relació amb tu. Aquesta tempesta, en definitiva, ets tu. És una cosa que es troba en el teu interior. L'únic que pots fer és resignar-te, ficar-te en ella de cap, tapar-te amb força els ulls i les orelles perquè no se't s'omplin de sorra i anar creuant pas a pas. I en el seu interior no hi ha sol, ni lluna, ni direcció, de vegades ni tan sols existeix el temps. Allà només hi ha una sorra blanca i fina, com pols d'ossos, dansant a la part alta del cel. Imagina't una tempesta com aquesta.

Haruki Murakami

ELS AMiCS (RELATS CONJUNTS)

Vilhelm Hammershøi, 1901-1902, Fem portrætter a RELATS CONJUNTS

En Josep, en Toni, en Miquel, en Pere i en Felip, tots cinc es reunien com cada dijous al Cafè Miravent, propietat de l'il·lustre pintor Jordi Miravent, més conegut com a Jordiet. Cada dijous debatien sobre política, teories conspiratòries, afinitats o discrepàncies sobre les últimes novetats que sorgien entre setmana.. Així passaven unes quantes hores des de feia molts anys. Però avui un tema que mai s'havia xerrat, els tenia una mica alterats. En Miquel, després d'encendre la pipa amb tota la parsimònia que el caracteritzava, va fer esclatar la nova, "es rumorea que en Jordiet té una amant". Un silenci es va apoderar dels cinc tertulians. Cadascun tenia posada la mirada cap a la porta de la cuina, com si en Jordiet hagués pogut escoltar el que havia dit en Miquel. En Josep, home tranquil, sense moure's de la seva relaxada posició demanà, baixant el to, "només són rumors?" i en Miquel s'arronsà d'espatlles encenent de nou la pipa. En Pere i en Toni opinaven que això només podien ser rumors. Mentre en Josep, obrint els ulls com a pàmpols, digué "quan el riu sona, aigua porta". "I qui és la noia?", remugà en Toni. Un altre silenci, sense perdre de vista la porta de la cuina. "No la coneixem", va contestar en Miquel, "però sembla que és de Girona o hi té família". En Felip cada cop es feia més lluny dels companys, mentre a les seves galtes apareixia un to rosat cada cop més intens. "Tu no deus saber qui és, Felip, tu que ets de Girona?". "Eh, no, no, perdoneu nois però he de marxar, ens veiem la propera setmana". I va sortir del cafè com si hagués vist el dimoni Cucarell.

LLUM

"L'esperança és ser capaç 

de veure que hi ha una llum 

malgrat tota la foscor"

Desmond Tutu

50 ANYS, mitja vida

Fa 50 anys, a l'octubre de 1970, es va inaugurar un institut a Inca. Per a mi va ser un canvi importantíssim, passar d'estudiar en un col·legi de monges, a fer-ho en un col·legi mixt. Sentia una mica de tot, nervis pel desconegut, il·lusió per les coses noves i ... va arribar el dia d'entrar en aquelles aules que em van acollir durant sis anys. L'INEM d'Inca, ara anomenat Berenguer d'Anoia, se'm presentava com un enorme edifici, amb grans finestrals, aules espaioses i una gran pissarra. L'únic que mancava eren els "pupitres" pels alumnes... recordo que vam passar uns dies asseguts a terra fins que arribaren. Què vos puc explicar de tots aquests anys? Se faria molt llarg, però vull destacar principalment la feina del professorat, amb tots ells vaig aprendre a adquirir un hàbit d'estudi, a treballar en grup i ser responsable de cercar tot allò que em servis per les matèries donades. 

Anècdotes mil i una, com la dissecció d'un colom que va bollir a casa (hores i hores) i que em va fer avorrir, tot animal de ploma, fins ja molt grandeta. El laboratori era un espai amb màgia, allà férem molts experiments amb la senyora Gelabert. Un altre tipus de sensacions vam viure amb en Pere, que a més d'ensenyar-nos "lengua y literatura", ens va obrir el món de la lectura.... Estava pensant que, en aquells anys, vam fer tots els cursos en castellà i és una mica còmic que, qui ens donés les classes, fos precisament un home que portava un nom molt castellà, Pere Font.😉 També podria xerrar den Lacomba i la seva manera d'ensenyar-nos dibuix i art, quan un dia ens va dir que podíem fer el que volguéssim i jo vaig fer el meu primer quadre (no en tenia ni idea de dibuixar); quan el va recollir i em va preguntar què havia volgut expresar, li vaig dir: què no ho veus? és un abstracte! i me vaig quedar tan ample. O l'esbroncada del senyor Homar, per donar voltes al camp d'esports amb roba de carrer. El professor de química tenia tota la atenció per part de les noies, quan en Cerdà entrava a l'aula no ens perdíem ni un sol detall del seu look! i tot i així... l'assignatura anava bé.😉 En Tomeu Català, fundador i president del Projecte Home, va ser el nostre "pater", amb ell vam mirar la religió d'una altra manera, menys rància, més participativa, més oberta als problemes de la societat que estàvem vivint. Àngel Olid, Senyor San Martín, Lidia Méndez, Pascual Comín, Francesc Aguiló, Joana Gordillo, Paula Mulet i, segurament, se'n queden alguns que la memòria no recorda. 

Enguany ho havíem de celebrar, però degut a la pandèmia no ens queda més remei que fer-ho des de casa. Des de l'any passat en Pep Servera va posar en marxa un blog per anar plasmant tots els actes, trobades, fotos, participacions i tot allò que tingues relació amb el professorat i els alumnes que han passat per l'institut. En el 2019 vam escalfar motors, amb dues trobades. Només vaig poder anar a la segona que es va fer a Sa Pobla,  trobar-se amb tanta gent que feia anys i anys que no ens havíem vist va ser molt emotiu...

Molts són els records que han tornat rondar pel meu cap i, avui, vos volia fer cómplices d'alguns d'ells. Esperem que ho puguem celebrar l'any vinent, amb salut i alegria.

* Les paraules en grog vos portaran a punts interessants.

TERANYiNES

Lleis: Sabem que són i que valen. 

Són teranyines per als rics i poderosos. 

Pierre Joseph Proudhon