Tant de bo poguéssim ficar l'esperit de Nadal en gerros
i obrir un gerro cada mes de l'any.
Harlan Miller
El motiu d'aquest post podria ser el desig de que aquestes festes vos siguin molt plaents. La majoria caiem en aquests tòpics per diferentes circumstàncies culturals, de costums, de religió, fins i tot de màrqueting i ens fa gràcia fer-ho... tothom ho fa, crec que gairebé tothom.
Han arribat les Festes de Nadal, com en els últims anys estic sola, amb això vull dir que per a mi s'han convertit en dies "normals" i transcorreran com a tals. Sé que s'aprofita per fer reunions familiars (enguany més limitades), per fer compres i menjar bon àpats. I quan s'acaben, la majoria n'està ben tip de tot, de la família, del gastorum i de tants menjars. Si hi ha alguna cosa que ho pugui compensar és la proximitat, el frec, l'afecte, la complicitat, l'amor. Totes aquestes meravelloses experiències que ens fan ser més persones... tot l'any.
I vos vull deixar el meu desig per avui, per demà i per demà passat, per enguany i per l'any que ve. I no és altre que ESTIMEU com si no hi hagués un demà. Salut!
Felicidades, Sa LLuna, te deseo todo lo mejor en estos dias y en el nuevo año
ResponEliminaY sobre todo salud, como decias...
Espero y deseo que estéis todos bien. Lo más importante, ahora y siempre, es la salud. Gracias!
EliminaUn fuerte abrazo, amigo.🌠
Moltes gràcies per aquest desig Lluneta. També el faig extensible per a tu.
ResponEliminaAmb una aferradeta d'estimació.
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaAferradetes ben fortes.🌠
Comparteixo el teu desig, tant de bo es compleixi perquè moltes coses millorarien si fos així. Una gran abraçada!!
ResponEliminaSi tots ens estiméssim més, tot aniria millor. Gràcies!
EliminaAferradetes ben fortes, Mac.🌠
Bon Nadal.
ResponEliminaSaps que penso?, que en realitat tots estem sols.
Ja sé que aquesta opinió no té molt bona premsa, però és el que penso.
Durant unes hores aquests dies la gent interpretarà un paper que no es correspon amb el que fa la resta de l'any. És respectable, però no em sembla sincer.
En fi, cadascú que jugui al que vulgui.
Bones festes i si que estic d'acord amb estimar... com si no hi hagués un demà.
Petons.
Com has pogut veure, estic d'acord amb el que tu dius i també respecto a qui ho faci com vulgui. La memòria falla pel que he vist, només fa un parell de mesos que tot era solidaritat, empatia i el món (desprès de la pandèmia) havia de canviar... Després del primer impacte, tot va seguir sent el que era abans o molt pitjor. Malgrat tot, el meu desig segueix sent sincer, estimar com si no hi hagués un demà.
EliminaPetonets, Xavi.🌠
Un desig compartit, lluna. Que allò normal siga l'estima, i no cosa d'uns pocs dies... Una abraçada!
ResponEliminaQue així sigui, cada dia un poc més. Gràcies!
EliminaAferradetes ben fortes.🌠
Jo soc de els que em canso de tant menjar, en el Nadal celebrat de manera habitual. Aquest any, com que no ens podem reunir tant, alguns dies de fersa estarem sols i no ens caldà fer uns àpats que no volem ni necessitem... descansarem de menjar massa.
ResponEliminaEl teu desig és el millor, estimar, estimar com si no hi hagués demà, ja que a vegades és ben de veritat que demà no hi és... Te'l desitjo també per a tu, que estimis molt i que la pau a l'ànima t'acompanyi en les dificultats actuals.
Tal dia com avui, hi hagut anys que he sopat d'un pa amb oli i tomàtiga i jo ben feliç!. Crec que arribem a una edat que el menjar és el de menys. Però el que porto més malament és no sentir l'estimació de les persones estimades...
EliminaGràcies, Carme!
Aferradetes, bonica.🌠
Trobo que aquesta frase és molt encertada, perquè l'esperit de Nadal hauria de durar tot l'any, no només uns dies...Jo com tu, també les passaré sola, però segurament més tranquil·la que aquests que fan les grans fartaneres com si s'hagués d'acabar el món. i després s'empipen perquè s'han engreixat uns quilets...No ho entenc perquè s'ha de menjar més a les festes...Es pot menjar una mica més de qualitat, però de quantitat...Amb tanta gent que no té res per menjar!
ResponEliminaMolta salut Lluneta i que no t'abandoni l'alegria!
Estic totalment d'acord amb tu pel que fa al menjar. Hi ha molta gent que passa fam i no tan sols en aquests dies... Malgrat tot, intentaré somriure.
EliminaAferradetes ben fortes, Roser.🌠
Si són dies normals per tu, almenys et desitjarem un bon 2021, que no ens porti tants problemes com 2020, i si pot ser que ens faci somriure una miqueta. Una abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus desitjos, espero que es compleixin i no només per a mi. Que l'amor ens uneixi d'una vegada i per sempre.
EliminaAferradetes, Xexu.🌠
jo també comparto aquest desitg
ResponEliminapetons
Compartir és una manera d'estimar. Gràcies!
EliminaAferradetes, Lua.🌠
Doncs si, desitgem-nos salut i amor per el 2021!!
ResponEliminaEntrar i trobar-te en escrits, ha estat una sorpresa més que agradable.
T'envio una abraçada virtual ben gran!
Fa molt poc que he tornat a escriure, però estic molt contenta de retrobar-te de nou. Esperem que, en aquest 2021, ens torni tot allò que ens han pres.
EliminaAferradetes ben fortes, nina.🌠
Sa Lluna, et respon una altra dona sola, que estima aquestes festes per la tendresa del seu significat real i més íntim. Pels cants que l'acompanyen, des d'una senzilla nadala de pastors fins el grandiós Oratori de Nadal. Ara no ho puc compartir com jo voldria, però procuro mantenir i teixir nous ponts.
ResponEliminaPer això et desitjo un nou any on la solitud no sigui agressiva sinó amable i on et sentis acompanyada també per aquesta blogaire des d'un petit espai a Internet. Una abraçada.
Benvingudes les teves dolces paraules a aquest raconet i que arriben fins el meu cor. Em sento acompanyada per tots els que esteu per aquí i agraeixo la vostra companyia. La amabilitat de la solitud va i ve, però cada cop és més dolça. Que tinguem un bon nou any!
EliminaAferradetes ben fortes, Olga.🌠