- Et serviré un plat a cada àpat cada dia (va xiuxiuejar a cau d'orella)., per imaginar que estàs amb mi.
- No hauràs d'imaginar (digué ell). Només promet-me que seràs forta. Forta com un ...
- Cactus (va completar ella la frase que tantes vegades s'havien repetit en les etapes més dures del seu matrimoni). Com un cactus.
Paul Pen
La fortalesa del cactus: aprofitar cada gota d'aigua, defensar-se, viure (i florir) en condicions en les que la majoria de plantes no tindrien cap oportunitat... No està mal pensat. Salut i abraçada!
ResponEliminaCrec que, tot ésser viu, treu el seu màxim enginy quan les condicions que l'envolten són les més adverses. Els entrebancs et fan més fort.
EliminaAferradetes i salut per a tots.🌠
Hem de ser resistents... els cactus són molt bonics quan floreixen, tene flors precioses, però no m'agrada tant que punxin.
ResponEliminaDe tota manera aquest fragment sí quem'ha agradat molt de llegir. Gràcies!
Tampoc m'agrada que punxin, però són de les plantes que m'agraden més, sobretot quan floreixen que per aquí es veuen poc.
EliminaForça o resiliència.
Aferradetes, Carme.💖
Quan era petit, a casa l'àvia tenien un disc d'aquells de 45 rpm de 4 cançons que cantava una monja francesa, la Soeur Sourire. Una de les cançons començava així:
ResponElimina"Fleur de Cactus, ma petite soeur..." Quan a casa em floreix un cactus (que és cosa extraordinària) sempre em ve al cap la melodia i la lletra d'aquella cançó tan bonica.
I avui amb el teu escrit he tornat a pensar en la fortalesa del cactus i la delicada i efímera bellesa de la seva flor.
Un bon record et porten les flors de cactus, són instants que sembla que no tenim però que petites coses ens les fan tornar a reviure.
EliminaEls dos conceptes semblen que no puguin anar plegats, pero ja veus que sí.
Aferradetes, Xavier.🌠
Però els cactus no només són forts. També són espinosos, i has d'anar amb compte amb ells. Si et despistes...
ResponEliminaHo sé, ho sé!, més de dos cops n'he estat servida.
EliminaGràcies, Xexu.😉
No estic segura del perque però al llegir-vos m han vingut al cap els eriços del conte *
ResponEliminaPotser tenir puntxes o espines no es el problema (ben bonica que es la rosa i no n hi falten ! ) el que ens molesta es puntxar-nos amb les puntxes dels altres
En quant a la simbologia de la fortalesa dels cactus em sembla molt indicada i exemplar
Una abraçada a tothom !
*
«En un dels dies més freds de l’hivern, un grup d’eriçons es va refugiar en un cau. Volent aprofitar l’escalfor dels seus cossos, es van apropar tan precipitadament que es van clavar les seves pues afilades. Van separar-se astorats, planyent-se del mal que havien trobat en la seva recerca del bé comú. Però, una vegada separats, s’adonaren que es moririen congelats. Van haver de fer una elecció: o acceptaven les espines dels seus companys o desapareixien de la Terra.
Amb saviesa, i també tremolor, van decidir tornar a estar junts, apropant-se prudentment els uns als altres. Així aprengueren a dominar la proximitat justa, amb què gaudien d’una escalfor respectuosa, sense perdre la privacitat de cadascú. D’aquest forma aprengueren a conviure amb les petites ferides que la relació amb un ésser molt proper pot ocasionar, i que el més important és l’escalfor de l’altre. D’aquesta forma pogueren sobreviure».
És ben curiós aquest conte que ens expliques, crec que ja ens ho havies explicat fa temps i, en el seu moment com ara, m'ha fet reflexionar... tot i ser complicades les relacions amb els altres, amb respecte se fan més senzilles i tots hi guanyem, posant una mica de cadascun. Gràcies!
EliminaPetonets, ninona.💕
Es veritat, els cactus són molt forts, jo darrerament és de les plantes que més compro i aquest és preciós, però em sembla que és d'aquells que la flor dura només un dia. A mi me'n va florir un d'espectacular i vaig pensar, que l'endemà li faria una foto, però les flors ja sabien pansit...
ResponEliminaM'ha agradat el conte dels eriçons, de vegades per sobreviure, s'ha de fer algun sacrifici!!!
Petonets, Lluneta.
Aquest no era meu, el vaig fotografiar en una exposició de plantas. A casa només he aconseguit que en florís un i, tens raó, em va durar poc l'alegria.
EliminaEl conte de la Sargantana és preciós.
Petonets, Roser.💖
Creo que hoy hemos coincidido en el tema, jajajaja.
ResponEliminaQué bueno!!!!
Una abraçada.
Telepatía? jajaja.
EliminaUn abrazote.🌹
Preciosa flor de cactus, com una flama d'esperança. Una esperança que et desitjo tan plena com sigui possible. I també lectures i música compartides... amb qui? Amb els esperits de la casa, que sempre ronden per donar-nos consol. Una abraçada.
ResponEliminaSigui com sigui i amb qui sigui compartir, tot allò que ens agrada, ens fa una mica millors.
EliminaAferradetes, Olga.🎶♥️
Molt emotiu.
ResponEliminaAquests dies ja noto com la sensibilitat se'm dispara.
No sé si són les festes que s'apropen o potser altres coses que només detecta el meu subconscient.
Hi han morts que viuen per sempre en el record d'aquells que els van estimar.
Uffffffff
Petons.
A les persones especialment sensibles ens passa. Aquestes festes no m'han agradat mai i aquest any encara menys. El record de les persones que hem estimat, tot i que sempre els tenim ben presents, crec que ara l'enyor és més viu.
EliminaAferradetes, Xavi.💖