Ja RES com abans

Els Relats de na  CARME

- I si provem el vi?
- Què dius tu ara! No te'n recordes l'últim cop que gairebé et mors ofegada i per poc no trobem el camí de tornada?
- Ja res és com abans!
- No et giris que em fas perdre el pas i ja fem tard.
- Abans feien uns pícnics amb abundant menjar, ara només pensen en la beguda ... molts coloraines, molt de glamour, però res de res, què serà de nosaltres?
- Au, camina cap endavant que arribem tard i a sobre de la bronca que rebrem per arribar sense res, no ens deixaran entrar al formiguer
- Ja va, ja va ... Senyor, Senyor quines presses portes!!

i en diuen . . . tristesa

Unitat 5: Dir i/o mostrar emocions dels personatges
a  ROSER CAÑO VALLS

No volia baixar ni que la veiessin plorant, se sentia molt petita i ella ja era gran!. Sentia quelcom estrany que no sabia molt bé el que era, només que la estrenyia molt endins. Des de la finestra de la seva habitació treia el cap per veure la seva marxa, abans amb el puny s'havia eixugat les llàgrimes, ella ja era gran!.  Des de baix, al costat de la porta del cotxe, el seu pare li va llançar un petó amb un gran somriure,  al mateix temps que repicaven les seves paraules al seu petit caparró -Seré de tornada pel teu aniversari, t'ho prometo princesa!- Mentre, retenia el seu plor amb la lluïssor d'un somriure que es va quedar a mig camí. 

jocs perillosos

279è  joc literari d'en  Tibau

Aquella nit era decisiva, en Dani caminava sense rumb, abstret en els seus pensaments. Poc abans, al seu recorregut pels bars del seu barri, s'havia carregat el cos de licors diversos en l'afany d'escapar de la realitat que tant l'espantava. 

Va aixecar la mirada i es topà amb la paret del vell pont. Estava lluny de casa seva i del maleït ordinador. Va cercar entre les cendres de la foguera, que poc abans algú va encendre, un tros de carbó i va escriure tres noms a la paret: Susana, Àngels, Vanesa. Es quedà pensatiu i poc després va escriure el seu nom a sota de cada un d'aquests noms. S'havia acabat el joc, va ser divertit fins que va deixar de ser-ho per transformar-se en un munt de sentiments no correspostos. Havia jugat amb cadascuna d'elles i, ara, quan estava convençut que el seu cor només pertanyia a una, se sentia brut i no sabia molt bé com explicar-ho a aquestes tres meravelloses dones que havien confiat en ell i li havien regalat un trosset del seu cor.

Amb la mà tremolosa, decidit a ratllar tot el que havia escrit, pensà per un instant que a ella, al seu amor vertader, aquesta història la faria infeliç. Va baixar la mà, tancà per un instant els ulls sentint més a prop la imatge de l'Anna, la seva dolça nina estimada i se n'anà deixant enrere el testimoni dels seus jocs. S'havia adonat,  per fi ,  que mai la tindria al seu costat.

〜〜〜◆〜〜〜