 |
| Unitat 5: Dir i/o mostrar emocions dels personatges a ROSER CAÑO VALLS |
No volia baixar ni que la veiessin plorant, se sentia molt petita i ella ja era gran!. Sentia quelcom estrany que no sabia molt bé el que era, només que la estrenyia molt endins. Des de la finestra de la seva habitació treia el cap per veure la seva marxa, abans amb el puny s'havia eixugat les llàgrimes, ella ja era gran!. Des de baix, al costat de la porta del cotxe, el seu pare li va llançar un petó amb un gran somriure, al mateix temps que repicaven les seves paraules al seu petit caparró -Seré de tornada pel teu aniversari, t'ho prometo princesa!- Mentre, retenia el seu plor amb la lluïssor d'un somriure que es va quedar a mig camí.
"Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
ResponEliminasa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles."
Aquesta és la cançó sobre la tristesa que més bon rotllo em dona. O falla ella o fallo jo! ;)
Un post preciós, lluneta! Sempre m'ha agradat l'expressió dels petits quan diuen "ja sóc gran". Seria maco que els grans puguèssim dir el contrari de tant en tant, també!
Bessets alegres.
Aquestes paraules que has triat de la cançó, m'agraden molt.
EliminaEls nens de vegades són petits per allò que els convé, altres ja són molt grans!! Una altra frase que m'encanta és "quan sigui gran seré ..." i ho diuen amb una seguretat aclaparadora.
Sssssst jo ho dic de tant en tant, sóc molt petita!! ;)
Bessets i mil somriures ☺
el primer troç del teu post l'identificava massa en una situació viscuda en primera persona els darrers dies, que he estat fora. La segona part, em reconforta i em fa pensar que si, que aviat tornarà aquest somriure i per tant no he d'estar trista!
ResponEliminaEls comiats sempre són durs, encara que sapiguem que és per un període curt.
EliminaNo estiguis trista, els somriures ens fan passar millor l'estona.
Bessets, nina! ☺
Ara s'ha d'eixugar les llàgrimes i esperar l'aniversari.
ResponEliminaNo pot fer res més, bé si, somriure una mica més cada dia
Eliminafins que torni el seu pare.
Aferradetes! ☺
És molt bonic, sa Lluna! Moltes gràcies per la teva aportació! ;)
ResponEliminaA tu Roser, per fer-nos "jugar".
EliminaAferradetes! ☺
És terrible i alhora meravellós quan arribes a un punt i saps certament que has arribat a un llindar del nou camí, hi ha quelcom de tristesa, de plor joiós que en certes persones aquesta joia la coneixen una sola vegada a la vida.
ResponEliminaVicent
Créixer implica deixar enrere etapes on et sents més segura,
Eliminaen aquest pas sempre hi ha alegria i tristesa a la vegada.
Una aferrada! ☺
Has descrit tot el món que hi ha a eixa fotografia tan bonica i plena de vida... encara amb la seua tristor.
ResponEliminaÉs molt complicat dir adéu, i més a eixes edats (encara que, la veritat és que en qüestions d'adéus, cap edat és bona).
Un abraç i un somriure :)
En aquest punt sóc una mica rara, mai dic adéu, és una paraula que no m'ha agradat des de molt petita, fins i tot com a salutació. Sempre dic: fins aviat, ens veiem o fins després ... manies meves! ;)
EliminaAferradeta riallera! ☺
Molt ben explicada aquesta tristesa. Ara jo pregunto: això és dir o mostrar? No sé si veig massa clara la diferència.
ResponEliminaUna aferradeta, sa lluna.
Jo tampoc la veig molt clara, crec que sempre serà "dir" quan parlem d'una altra persona, tot i que no ho sé cert, la tristesa es mostra quan és la d'un mateix.
EliminaAferrradetes, nina! ☺
Que bé transmets els sentiments Sa Lluna, no es pot expressar millor l'enyorança que es manifesta en el seu rostre ni l'esperança que aquesta insinuació de somriure ens permet il·lusionar.
ResponEliminaQue bé si de majors tinguéssim la innocència i la llibertat dels petits per manifestar els nostres sentiments com ells.
Molt bonic, com sempre, Sa Lluna. Bessets amb alegria
Gràssis Alfons, tu que me veus amb bons ulls!! ;)
EliminaEns posem màscares perquè no ens facin mal, tot i així crec que depèn de la persona. Sortosament alguns no hem perdut aquesta innocència i la llibertat d'expressar-los.
Bessets ensucrats! ☺
Un sentiment que s'ha d'aprendre, però no durarà gaire en aquest cas, perquè segur que el pare tornarà abans de l'aniversari, hi ha de confiar!
ResponEliminaDe moment el veu marxar i pateix, tot i que sap que si el pare li ha dit que tornarà abans de l'aniversari, així serà.
EliminaAferradetes! ☺
És preciosa aquesta nena! De petits costa molt acceptar la pèrdua, ho has mostrat molt bé. Per mi "dir" seria: La nena està trista. En canvi, mostrar va més enllà. Has entrat dins el seu caparró i has mostrat el perquè més profund de la seva tristesa.
ResponEliminaAbraçades!
Com li he dit a na Carme, no ho tinc prou clar.
EliminaMostrar seria posar-se a la seva pell?
Bessets dolcets! ☺
Un relat tendre i emotiu, però segur que per a la nena això no es suficient.
ResponEliminaElla voldria que no marxés, això sí la faria feliç.
EliminaA tu i als altres vos he de demanar disculpes, porto un parell de mesos que vaig de cap amb el treball i amb problemes tècnics. Espero poder disposar de més temps per posar-me al dia.
Aferradetes Josep! ☺
Un relat molt bonic i tendre, que l'expressió en el rostre de la nena "que ja és gran" sap blasmar a les mil meravelles.
ResponEliminaUna abraçada, lluneta!
Moltes gràssis, preciosa!
EliminaAferradetes dolcetes ☺
Una nena preciosa, tot i que la seva carona és la viva estampa de la tristor...Una historia molt tendra, malgrat ella es considera gran, les llàgrimes li rellisquen suaument cara avall, encara que lluiti per aturar-les...No sabem si falta molt pel seu aniversari, això marcarà el temps de la tristor!
ResponEliminaPetonets dolços.
Sempre pot anar ratllant els dies amb llapis de colors i no se li farà tan trista l'espera i pintar un dibuix molt maco per donar-li quan torni. ;)
EliminaBessets, nina! ☺
Quins ulls més tristos... Deu faltar molt pel seu aniversari, una llarga absència...
ResponEliminaPels petits el temps passa més dolç, espero que trobi moltes cosetes per fer mentrestant.
EliminaUns bessets, Glòria! ☺
Has explicat molt bé els sentiments de la nena, Sa lluna. Esperem per al bé d'ella que el pare torni abans de l'aniversari.
ResponEliminaUna abraçada.
Segur que el millor regal que li podrà fer serà la seva presència.
EliminaAferradetes, Josep! ☺
que tendra! Una tristesa que es veu sense que l'anomenis. Ens has ensenyat aquesta tristesa a través d'aquestes llàgrimes rebels que se l'hi escapem...
ResponEliminaEls seus ullets ho diuen tot, no cal explicar molt més.
EliminaAferradetes i mil somriures! ☺
Ufffffffff només em faltava això...
ResponEliminaQuina pena.
Petons.
Cert, fa pena la seva pena.
EliminaBessets! ☺
El més trst seria que no sentis tristor veient com marxa.
ResponEliminaHi hauria d'haver molt poca estimació perquè això succeís, Joan.
EliminaAferradetes! ☺
Buf, quantes nenes sentiran aquesta tristesa. Sort que el temps de vegades ajuda. Una abraçada tendra.
ResponEliminaMoltes, moltes i per altres motius també, malauradament.
EliminaAferradetes ben dolces, nina! ☺
És un text molt bonic, com la nena, la tristesa s'esvairà aviat, m'ho ha dit un ocellet que té contactes amb la lluna ;) Aferradetes
ResponEliminaAiii si no fos per la lluna, hi hauria alguna nena que encara ara ploraria. ;)
EliminaAferradetes per a totes dues!! ☺
La foto és genial. I el text també! Malgrat tot hi veig moltes més coses amagades darrere aquests ulls tristos. Igual que darrere l'expressió "jo ja sóc gran". Qui no ha sentit aquestes emocions a la seva pròpia pell? I segur que per dins hi corria molta més emoció de la que sortia a fora, o no?
ResponEliminaEn tot cas, m'agrada molt aquest post, Lluna.
És tot un món el dels infants, assuxi volen ser grans i assuxinetes petits!!
EliminaGràssis nina ... bessets! ☺
tristesa i alegria de vegades va de bracet encara que no ho sembli ....molt ben escrit em quedo amb la possibilitat del somriure!
ResponEliminaaferradetes!
Se li veu que tot i la tristesa, ella volia somriure per acomiadar al seu pare.
EliminaAferradetes!! ☺
Un retrato bellisimo... Y tus palabras no lo son menos... Una feliz conjuncion de esa mirada y de tus palabras... Precioso todo, amiga
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Muchísimas gracias, amic!!
EliminaOtro abrazote para tí ☺
Ay, no se si entró el comentario... No se que pasa...
ResponEliminaPuedes ver que sí, no pasa nada!!
EliminaMés aferradetes! ☺
Quina nena més bonica!,una mirada trista i lluent alhora. Que la seva tristor sigui fugaç i passatgera, aviat tingui al pare de tornada.
ResponEliminaUna abraçada gegant!
Els seus ulls són una barreja de tristesa, esperança i conformisme amb tot el que li està passant.
EliminaLa tristesa en els nins és un pecat, mai haurien de sentir-la.
Aferradetes dolcetes, nina! ☺
Pobrissona meva!
ResponEliminala nena de la foto té a la mirada tot el que tu has explicat de forma precisa i preciosa amb paraules.
Què trista és la tristesa!
Malgrat la seva tristesa, té una carona preciosa.
EliminaAferradetes molt grosses!! ☺