M'amago com la lluna quan neix el dia
i no és vergonya, endormiscada a la nit
T'amagues com el sol quan tomba el dia
cor cuirassa vols mostrar
Amaga'm cada cop
que a la llengua esclati el teu nom
que sóc tendresa i desig
i estic afamada de les teves intencions
Ho tractem com un joc, tu i jo
enginyós, divertit, a cops perillós
tot i que les regles no entengui
els Déus juguen a l'ambigüitat i somriuen
Guarda'm de l'odi i de l'oblit
no t'amaguis de la meva lleialtat
perquè, malgrat tot, sé
que no pots negar-me
Digues-me
per què em demanes que et miri
si no ens hem de mirar
més enllà dels ulls?
(sa lluna, juliol-2013)