I tant que batega, a més a més és convertirà en un espai obert, lluminós, ..., i continuarà bategant. Magnífiques les quatre línies i felicitacions per la preciosa fotografia. Una aferradeta i bons desitjos per la setmana que comença.
La foto és sensacional... però, això de l'espai tancat, fosc i silenciós m'ha donat una mica de sensació de "falta d'aire"... Un espai fosc i silenciós, però que hi circuli l'aire :-)
Quina força té aquesta imatge!! ...Acompanya molt bé el teu pensament. Surto d'aquí, amb el cor encongit per la sensació que m'ha transmés...Espero que només sigui una ficció on no ti trobis tu... Per sobre de tot, que no deixi mai de bategar i poc a poc anar obrint la finestra per deixar passar la llum i l'aire fresc. Una abraçada molt forta.
Hi ha una finestra on queden molt ben reflectides les teves paraules, la teva, sempre plena de colors, d'aire fresc, de llums, de vida. Gràcies per compartir-la!!
Els batecs del cor, quan se sent oprimit, són més forts encara per intentar obrir una petita escletxa per on entri un petit raig de llum i aleshores bategarà amb alegria...I aquest tu! Petonets de llum, bonica.
Señor, que torpe soy... No soy capaz de entender esas palabras... Pero tan distintos somos los catalanohablantes y los castellanos viejos... Si recuerdo que teniamos abuelos comunes...
A tot arreu, absolutament a tot arreu hi ha vida, malgrat no la sapiguem veure o ens la vulguin encegar. La foto és preciosa. Les lletres que l'acompanyen, sublims.
Doncs per posar un punt de discordància... En un espai tancat els batecs s'ofeguen, necessitant aire renovat d'un altre igual. Aferredetes sa lluna, del llunatic de l'Empordà
És el que ens queda el cor, la resta només es un buit en el temps.
ResponEliminaPetonet guapa
Quan hi ha batecs, "la resta" també batega ... tot i que sigui fluixet.
EliminaBessets preciosa.
Excelent composició!
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp!!
EliminaAferradetes i bon dia!
Batega...
ResponEliminaSilenciosament,
En secret
Sense que ningú se n'adoni, potser?
Peró batega!
Bona tarda de diumenge, preciosa... Aferradetes
De vegades tan silenciosament que ningú se n'adona, però segueix bategant ...
Eliminadesitjant, agraint, sentint.
Bon dia, Carme!
Bessets dolcets :)
I que no deixi de fer-ho....Bonica imatge.
ResponEliminaMalament si deixa de fer-ho!!
EliminaGràcies, Joan!
Bessets :)
Batega malgrat tot, i potser és aquest batec qui pot fer que comenci a ser més clar.
ResponEliminaMentre bategui tot és possible.
EliminaAferradetes! :)
Batega ajudat per la flaire d'un cafè.
ResponEliminaummm ... és bon company es cafè!! ;)
EliminaAferradetes!
Jo, aquesta foto és xulíssima. M'ha distret completament de les paraules. Ets tu?
ResponEliminaEs complementen, imatge i paraules, no et sembla?
EliminaSí, sóc jo ... amagada! ;)
Bessets, nina!!
I tant que batega, a més a més és convertirà en un espai obert, lluminós, ..., i continuarà bategant.
ResponEliminaMagnífiques les quatre línies i felicitacions per la preciosa fotografia.
Una aferradeta i bons desitjos per la setmana que comença.
A mitja setmana ja, sembla que els teus desitjos s'han convertit en petites realitats.
EliminaFins aquí, està sent una setmana lluminosa.
Gràcies, Gabriel!
Bessets :)
Sense oblidar que hi ha un 'tu' inscrit entre els teus versos, i això és important.
ResponEliminaHehehe jo també l'he vist ;-))
EliminaVaja, vaja, vaja ... ho heu vist tots dos, guai!! ;)
EliminaClar que si, Xexu, el que importa és el "TU" (tu, ella, jo), sinó no hi ha res.
Aferradetes!
La foto és sensacional... però, això de l'espai tancat, fosc i silenciós m'ha donat una mica de sensació de "falta d'aire"... Un espai fosc i silenciós, però que hi circuli l'aire :-)
ResponEliminaNo t'amoïnis, ja saps que l'aire s'escola per tot arreu, mentre hi hagi batecs. ;)
EliminaBessets, bonica!!
Un espai que batega amb l'ajuda dels que l'omplen. M'encanten els ambients amb cafè
ResponElimina... de vegades, tan sols amb els records.
EliminaLa imatge d'una tassa de cafè és molt suggerent. :)
Aferradetes!!
Quina força té aquesta imatge!! ...Acompanya molt bé el teu pensament.
ResponEliminaSurto d'aquí, amb el cor encongit per la sensació que m'ha transmés...Espero que només sigui una ficció on no ti trobis tu...
Per sobre de tot, que no deixi mai de bategar i poc a poc anar obrint la finestra per deixar passar la llum i l'aire fresc.
Una abraçada molt forta.
Hi ha una finestra on queden molt ben reflectides les teves paraules, la teva,
Eliminasempre plena de colors, d'aire fresc, de llums, de vida.
Gràcies per compartir-la!!
Bessets dolcets, nina.
Els batecs del cor, quan se sent oprimit, són més forts encara per intentar obrir una petita escletxa per on entri un petit raig de llum i aleshores bategarà amb alegria...I aquest tu!
ResponEliminaPetonets de llum, bonica.
Quan batega fort, crida ... potser perquè s'enyora ... potser, simplement, perquè vol seguir bategant.
EliminaGràcies per la teva llum!
Bessets.
i des d'aquí m'ha arriben els batecs! melangia? un bon cafè amb llet ....fa molt
ResponEliminauna fotografia que m'ha agradat, m'encanten les fotos en negre!
Si que fa, de fet no puc viure sense!! ;)
EliminaM'agraden els colors, tots, però un blanc i negre diu tantes coses ...
Aferradetes ben fortes!
Una imatge i text que tenen vida, bateguen.
ResponEliminaM'alegra que ho vegis així, gràcies!
EliminaAferradetes :)
Señor, que torpe soy... No soy capaz de entender esas palabras... Pero tan distintos somos los catalanohablantes y los castellanos viejos... Si recuerdo que teniamos abuelos comunes...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Lluna
¡¡Vaya por Dios!! ¿¿se ha estropeado el traductor??
EliminaIndignada estoy con los señores de esta casa, ¡voy a quejarme! ;)
Sólo puedo decirte que lo intentes de nuevo, ¡tú puedes lograrlo!, lo sé.
Abrazote, Antiqva.
Que no... Que es que iba sin traductor... A pelo, vamos...
EliminaTe das cuenta que aqui soy yo el que habla en un lenguaje que yo mismo sea capaz de entender... Demonios, que nivel he alcanzado... Soy el Uno...
Un poquito de tu parte y una ayudita del traductor ... i fet!! :)
EliminaA tot arreu, absolutament a tot arreu hi ha vida, malgrat no la sapiguem veure o ens la vulguin encegar. La foto és preciosa. Les lletres que l'acompanyen, sublims.
ResponEliminaCertes les teves paraules, en qualsevol racó hi ha vida, de vegades ens enlluerna, altres ens asserena.
EliminaGràcies, porquet!
Bessets :)
Bo és no oblidar-ho... gràcies per la claroreta dels teus versos :)
ResponEliminaBesets.
A tu per venir, Ximo!
EliminaAferradetes!! :)
Doncs per posar un punt de discordància... En un espai tancat els batecs s'ofeguen, necessitant aire renovat d'un altre igual.
ResponEliminaAferredetes sa lluna, del llunatic de l'Empordà
Aquest TU del poemet és molt important Xavier. ;)
EliminaAferradetes, llunàtic!