.jpg)
M'amago com la lluna quan neix el dia
i no és vergonya, endormiscada a la nit
T'amagues com el sol quan tomba el dia
cor cuirassa vols mostrar
Amaga'm cada cop
que a la llengua esclati el teu nom
que sóc tendresa i desig
i estic afamada de les teves intencions
Ho tractem com un joc, tu i jo
enginyós, divertit, a cops perillós
tot i que les regles no entengui
els Déus juguen a l'ambigüitat i somriuen
Guarda'm de l'odi i de l'oblit
no t'amaguis de la meva lleialtat
perquè, malgrat tot, sé
que no pots negar-me
Digues-me
per què em demanes que et miri
si no ens hem de mirar
més enllà dels ulls?
(sa lluna, juliol-2013)
M'ha encantat el poema, Lluna... hi ha vida, hi ha nit i hi ha dia, hi ha tendresa, hi ha foc i hi ha música bonica amagada darrere del silenci...
ResponEliminaUn abraç.
Sobretot sentida, t'ho asseguro.
EliminaGràcies ... aferradetes!
És molt maco, però el sento massa dolorós. No em facis cas, dec ser jo i el meu punt de vista...
ResponEliminaUna abraçadeta dolça
Sempre faig cas al teu punt de vista, nina.
EliminaBessets dolcets. :)
Bona poetesa, bona fotografa... sensibilitat i elegància a més no poder.
ResponEliminaUna abraçada
Agraïda pels teus elogis, no sé si merescuts.
EliminaM'agrada la poesia, m'agrada la fotografia però d'això a fer-ho bé hi ha un un bon tros.
Aferradetes, Josep!
estic afamada de les teves intencions....amb això dius molt, i espero que siguin intencions de les bones.
ResponEliminaImagino que cataloguem les "bones intencions" de la mateixa manera...
EliminaBessets, guapo. :)
Jo també trobo, com la Carme, que és un poema preciós, però amb un fons trist i dolorós.... No sé perquè, però últimament tinc ganes de coses felices, optimistes i rialleres! Deu ser que l'hivern m'entristeix més del normal i no vull.... Ptonets lluneta!
ResponEliminaL'hivern ha arribat més aviat a aquest racó i, com dius bé, entristeix.
EliminaTot i així, segueixo buscant els colors i la llum cada dia.
Mil somriures i una aferradeta.
No t'amaguis ni deixis que ho faci ningú, sobretot que no t'amaguin mai la poesia! M'ha agradat molt :)
ResponEliminaAixò que dius ens va bé per a totes dues, cadascuna pels seus motius personals, oi?
EliminaHe vist que ja ets per aquí, cosa que em fa molt feliç. :)
Aferradetes ben fortes, preciosa.
Fa dies que no et vinc a veure i no sé si ja et trobes millor, espero que sí, m'agraden molt aquests últims versos, no demanis que et miri si no podem mirar-nos/estimar-nos més a fons...
ResponEliminaAferrades ultramarines, m'agrada la foto, per cert.
Doncs m'han aconsellat que digui que molt, molt, bé i com veus jo faig cas dels bons consells ... estic molt millor, tot comença a estar al seu lloc. Gràcies, bonica!
EliminaAferrradetes :)
Potser si que te com un deix melangiós…
ResponElimina"Quin plaer mirar-te tota,
espurnejant d'argent,
sota la lluna
i la seva carícia silent"
Ets un mestre de les paraules dolces, de les més senzilles, de les que arriben al cor, de les que fan néixer i florir sentiments.
EliminaGràcies, Barbollaire!
Bessets.
A mi tb m'agrada el poema, poser si que té un punt de tristor, però és preciós!!!
ResponEliminaPetonets lluneta
La tristesa no deixa de ser un sentiment i, com a tal, bell.
EliminaBessets ensucrats, Lluna. :)
Un poema muy bello, amiga... Me quedo con eso de jugar al escondite en el juego del amor. Bella proposicion,
ResponEliminaUn abrazote
Los juegos -en el amor- son muy interesantes, siempre que sepamos las reglas y las aceptemos.
EliminaAferradeta ben forta. :)
M'agrada molt. El primer vers és massa, però.
ResponEliminaEm fas molt contenta, Helena. Gràcies!
EliminaAferradetes.
El teu poema m'ha arribat a l'ànima Lluneta, té un rera-fons de tristor...Res d'amagar-se, deixa que l'aire t'acaroni.
ResponEliminaMirar-se als ulls és tan bonic, que de vegades no cal res més.
Petonets dolços, bonica.
Hi ha dues formes de mirar-se als ulls. Per admirar la seva forma, la seva bellesa o ... mirar més lluny per amarar-se de la seva llum. M'estimo més la segona.
EliminaNanit preciosa, bessets!
Trist però ple de vida. M'ha agradat molt
ResponEliminaVivim per petits batecs, uns tristeses, altres alegries.
EliminaAferradetes, nina.
La frustració d'allò que no pot ser, o potser la covardia...
ResponEliminaPetons.
La frustració arriba quan et dónes per vençut, mentre hi hagi il·lusió el joc segueix.
EliminaBessets, Xavi
L'amor pot samagar-se, sols amb tendresa es pot arribar a trobar. Xò com costa, de vegades.
ResponEliminaDe vegades la tendresa no és suficient, és complicat, Encara que a vegades es donen totes les circumstàncies favorables i llavors, només en aquest moment màgic, resulta molt fàcil.
EliminaAferradetes i bona nit!
directe al cor! poesia sentida....
ResponEliminaaferradetes!
De cor a cor.
EliminaAferradetes, nina! :)
Tota una preciositat de poema. Feia molt de temps que no em sentia tan identificat amb la lletra d'un poema o d'una cançó, m'has tocat la fibra, sensibilitat en estat pur. Si, a més a més, afegeixes aquesta meravella del Pedro Guerra, no queden moltes coses per demanar-hi. T'assegure que m'apuntaré el poema ben apuntat. Xulíssima també la fotografia. Gràcies per compartir aquestos sentiments tan personals. Bona setmana, una abraçadeta.
ResponEliminaEm fa feliç saber que t'ha arribat tan dins, és el millor regal que puc rebre. Quan no transmets, els sentiments deixen de ser per transformar-se en només lletres.
EliminaGràcies, Gabriel!
Bessets i molt bona nit!