Treball al balcó, el fort vent d'ahir va enderrocar les plantes deixant-les gairebé sense terra, seques, algunes branques trencades ... la llei del més fort.
Cinc homes treballen en la restauració de l'empedrat del castell. Un porta una granera, dos un raspall per netejar les juntes i els dos restants, punter i test. Dels cinc només un, l'home negre, assegut sobre una de les seves cames no aixeca el cap del seu racó, no descansa. El que porta la granera, després de dos moviments - de dreta a esquerra - s'atura, recolzant-se en ella fa un comentari. Els que estan netejant amb els raspalls incorporen els seus cossos, mans a la cintura, responen al comentari. Un segon després s'incorpora l'altre a la conversa ... Aquesta escena es repeteix més de cent cops durant tot el matí, mentre l'home negre s'aixeca només per desplaçar-se del seu camp de treball i pica ... pica ... pica ...
Les plantes, agraïdes, em mostren tota la seva bellesa.
El jefe de proyecto no ha anat a treballar, el que hi ha és un jubilitat.
ResponEliminaHahaha en JOTAPÉ té cada cosa...!! :-DD
Eliminajjejej ... això vol dir que tu també hi eres o és que coneixes al jefe de proyecto??
EliminaTens raó Assumpta, en Jp les té totes!! ;)
Aferradetes per a tot dos!
Sí bé, aquí tothom es queixa que no hi ha feina, o de la precarietat, però molta gent tampoc valora el que té ni ho fa bé. Encara pitjor els que pensen que venen de fora a treure'ns la feina...
ResponEliminaEs poden treure moltes lectures d'aquest fet i totes poden ser vàlides.
EliminaHi ha gent vaga, hi ha gent que treballa en pèssimes condicions per poder menjar, altres estan cansats d'esforçar-se per a una empresa que no valora el seu esforç ... i a l'altra banda, l'empresari.
Aferrades i bona nit!
Quina pena que fa, que sempre sigui així, oi?
ResponEliminaUna abraçadeta, preciosa...
Si, és penós.
EliminaPerò imagino que algú ha donat un toc perquè avui només n'han vingut dos ...
els dos que menys treballaven i ara l'hauran d'acabar sols.
Aferradetes i bona nit, Carme
Noia, ja és ben bé així, ja... La foto potser és "una miqueta" exagerada però crec que tots hem vist alguna vegada escenes així...
ResponEliminaVinga, PACO, tu sí que vals!! T'estimem!! ;-))
Si que es veu, si.
EliminaSembla que en Paco es guanya el seu sou, oi? :)
Aferradetes, nina
Així va aquest país...
ResponEliminaPer cert, les meves plantetes també fan pena avui, fins i tot se m'ha trencat la lluna que hi tenia, ja ho mostraré en poder...:(
Em sap greu que les teves plantes hagin patit i ... la lluna, pobra lluneta! :(
EliminaDiuen que aquest any bufarà molt el vent, així que haurem de cercar un altre racó per protegir-les.
Bessets, nina
La fotografia i el text són molt significatius i et fan reflexionar. És trist però algunes vegades és així.
ResponEliminaUna abraçada, sa lluna.
Malauradament més de les que pensem.
EliminaAferradetes, Consol :)
Typical spanish!!
ResponEliminaUna abraçada
Ja ho dius bé, Josep.
EliminaBessets!
Això és el que anomenem treball en equip. Quan mes persones treballen en equip ... menys atur.
ResponEliminaBona nit sa lluna :)
Hi ha equips i equips ... i no sé si aquest era molt bo, el que és cert és que no cobren de l'atur.
EliminaMolt bona tarda, Pere!
Bessets :)
Doncs jo trobo que avui encara estan prou treballadors........normalment hi han encara alguns més acompanyant al pobre Paco
ResponEliminaVols dir?? Segur que era hora de dinar quan van treure la foto. ;)
EliminaAferradetes!
ostres, aquesta imatge donaria per molt. Me la guardo per un possible post, sobretot després de la reunió que he tingut avui, del mateix pal.... ais....
ResponEliminaTota teva, veurem el post quan arribi ;)
EliminaNo et disgustis, hi ha gent per a tot.
Aferradetes!
En Paco es mereix un bon cafè! Bona nit :)
ResponEliminaI dos i tres, m'assembla a mi. ;)
EliminaAferradetes, nina!
Què bé has escollit aquesta canço i la seva lletra per il.lustrar aquesta realitat.
ResponEliminaQuina pena!!
Una abraçada.
Molt vigent encara, malauradament. :(
EliminaAferradetes!
El que dèiem, els treballadors immigrants no es saben integrar en la dinàmica de treball espanyola...
ResponEliminaTreballen més i cobren menys ... on s'ha vist mai això!!
EliminaSembla que el únics que els entenen són els empresaris, oi?
Aferradetes, Pons!
Per això en diuen "treballar com un negre", però com tot és una generalització perquè també hi ha negres ganduls. El més trist és que hi hagi gent contractada que no fot ni brot i gent amb ganes de treballar que ni se'ns figuren. (Aix, ho sento, és que estic una mica indignada amb el tema).
ResponEliminaM'encanta la cançó de Jara!
Bessets
Per tot hi ha gent responsable i altres que no ho són. És cert que, en el moment que vivim, aquest comportament et treu la mala llet veient tots els que no tenen feina. També hi ha molta gent cansada de treballar moltes hores i no arribar a fi de mes. Com he dit abans, el tema té moltes lectures.
EliminaBessets, nina :)
Aquí l'únic que treballa és en Paco, els demés miren l'espectacle...La frase de la Sílvia em recorda allò que deia un futbolista, que treballava com un negre, per poder viure com un blanc...Tot i que a mi, en aquest cas, ja m'agradaria viure com un negre...Trobo que s'han de mirar les dues cares de la moneda...
ResponEliminaEl vent et va fer malbé les flors? Jo també tinc el terrat ple de fulles per terra!
La cançó molt bonica.
Petonets, de bona nit.
Tens raó, sempre s'han de mirar tots els caires.
EliminaAra portem dos dies de solet i les plantes tenen més bona pinta. ;)
Bona nit ... bessets!
Amiga, yo tardo tantisimo en no hacer nada que casi no me queda tiempo para trabajar... Asi es la vida
ResponEliminaUn abrazote, Lluna
Buena "filosofía" de vida ... ya me contarás!! :)
EliminaAferradetes, amic.
Com vas poder ficar tota la brigada al balcó? :)
ResponEliminaD'un a un, un rere l'altre. ;)
EliminaBessets!
Sempre m'han posat molt nerviós eixes escenes, potser perquè a mi m'agrada fer la feina ben feta, i per a fer la feina ben feta s'ha d'estar concentrat i no estar despistant-se constantment... en fi, així van les coses, i així de malament està el panorama.
ResponEliminaT'envio un abraç i... espera, que les meues plantes també volen dir alguna cosa... sí, diuen que envien somriures a les teues plantes (no sé com somriuen les plantes, però... en fi, elles sabran) :)
Tampoc sé com somriuen les plantes, però aquest matí -després de rebre els somriures de les teves-semblen més boniques. ;)
EliminaAferradetes dolcetes!