Bartolomé Esteban Murillo,
Nens menjant raïm i meló, 1650
a RELATS CONJUNTS
|
Hora de sopar, com cada nit es trobaven a l'horta d'en Pere, aquell avi feia els ulls grossos i des que els va enxampar per primera vegada no els hi havia tornat a dir res.
- Joan, com està el meló?
- Al punt, dolç i fort. Aquest any segur que s'ha fet ric, tots han sortit molt bons ... i el raïm, què tal?
- ...
- Jaume t'he fet una pregunta, on ets?
- Aquí, que no em veus! Amb la boca plena no puc contestar-te, mmm ... és dolç, però massa petit. No sé si haurà venut molts melons, però amb el raïm hi perdrà el guany.
- Vols més fruita?
- Per a mi ja està bé, ens podem anar a dormir. Bona nit, Joan.
- Bona nit, Jaume, demà ens veiem!
- Joan, com està el meló?
- Al punt, dolç i fort. Aquest any segur que s'ha fet ric, tots han sortit molt bons ... i el raïm, què tal?
- ...
- Jaume t'he fet una pregunta, on ets?
- Aquí, que no em veus! Amb la boca plena no puc contestar-te, mmm ... és dolç, però massa petit. No sé si haurà venut molts melons, però amb el raïm hi perdrà el guany.
- Vols més fruita?
- Per a mi ja està bé, ens podem anar a dormir. Bona nit, Joan.
- Bona nit, Jaume, demà ens veiem!
Qui ho havia de dir, passats 25 anys, encara reien quan recordaven aquelles coses. Ara, amb l'experiència de tantes nits, eren propietaris d'una gran i especialitzada botiga de fruites, situada al centre de la capital, on damunt la porta hi havia un gran rètol que convidava a entrar-hi.
J & J FRUITES
DES DE L'HORTA A LA BOCA
DES DE L'HORTA A LA BOCA
Hi ha gent que porten el negoci a la sang des de ben petits.
ResponEliminaI aquests segur que triomfen!! ;)
EliminaMolt bon dilluns, Sr Gasull!
Bessets.
D'això se'n diu aprofitar l'experiència prèvia. :-)
ResponEliminaEn tenien molta, pel que es veu.
EliminaAferradetes, Mac! :)
He, he, he... eren experts!!! Una bona solució dedicar-se a allò que coneixem bé...
ResponEliminaUn relat molt alegre i bonic, lluneta.
Després de tantes nits "provant" fruites ja ho podien ser. ;)
EliminaGràcies, Carme!
Bessets dolcets :)
Doncs és estrany que no hagi muntat una fruiteria jo! Sempre m'ha encantat la fruita i me la menjo amb la mateixa afició que aquests dos xiquets. Una escena plena de vida, el plaer compartit sempre és doble :)
ResponEliminaDoncs encara hi ets a temps, sempre que no et mengis els guanys ;)
EliminaAferradetes, nina!!
:) Recordar experiències passades amb un somriure és el que et fa valorar el que un té en el present no? M'agrada la teva història lluneta! Ptonets!
ResponEliminaSempre podem treure profit de les experiències, fins i tot de les dolentes.
EliminaGràcies, Alba!
Bessets! :)
Mai se sap on naixerà una vocació. Segur que si els veiés el propietari del tros estaria content. Bona relat, m'ha agradat que hagis recuperat la proposta.
ResponEliminaSegur que l'avi estaria molt content.
EliminaVull recuperar tot el "temps d'absència", no sé si podré, però ho intento. ;)
Aferradetes!
Tota història té un principi, aquesta la van començar a forjar quan eren petits, i ha arribat fins avui en forma de negoci, que segur que és pròsper!
ResponEliminaI segons sembla els ha sortit molt bé.
EliminaTot i que els finals no sempre tenen a veure amb els principis.
Aferradetes i bona setmana! :)
Ara tothom parla de "producte fresc de proximitat". És una estratègia comercial per vendre més, el problema és saber segur si és fresc i ve de prop.
ResponEliminaAquests productes tan bons ja eren coneguts fa segles per gent com aquests dos nens ... de l'horta a la panxa!
Bona nit sa lluna :)
El producte més fresc és el de la teva horta o potser si tens amics que en tenen ... o si el "pispes" de l'arbre.
EliminaLa poma més bona que he menjat en ma vida la vaig "agafar" de la pomera, una nit de lluna plena, aprop de Figueres. ;)
Bona setmana, Pere!
Bessets.
Clar si tenien el master fet era molt més fàcil decidir la "carrera" ;)
ResponEliminaBon dia de divendres lluneta!!
Tant de bo tothom ho tingués tan clar!!
EliminaBon dilluns, Lluna!
Aferradetes :)
No hi ha cosa millor que la fruita menjada a l'hort... estos dos sabien el que es feien...
ResponEliminaUn abraç :)
I tant que si!! ... i si és "pispada", més bona encara ;)
EliminaAferradetes :)
Un text molt bonic...I m'agrada molt el títol que han posat a la fruiteria, es nota que gaudeixen recordant els vells temps. De fet és el que feien ells de petits, " des de l'hort, a la boca"...
ResponEliminaPetonets dolços Lluneta.
Li escau perfectament, oi?
EliminaBessets nina ... bona tarda!!
D'això se'n diu tenir vocació !!..... per un moment he pensat que el nom seria "De l'horta de'n Pere, a casa meva!" per seguir amb la tradició ; ))
ResponEliminaBon cap de setmana !!
Hauria estat un homenatge ben just!!
EliminaBona setmana, Artur!
Bessets :)
Molt bon relat sa lluneta! aferradetes!
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!!
EliminaAferradetes i bona tarda.
Xulíssim el teu relat, llegir-lo ha sigut una bona manera de començar la vesprada de dissabte. Original interpretació de l'extraordinària pintura de Murillo.
ResponEliminaBon cap de setmana, Sa Lluna, unes quantes aferradetes.
M'agrada que t'agradi, no sé si en Murillo hi estaria d'acord ;)
EliminaAferradetes, per començar una bona setmana!!
Això sí que està bé!! :-))
ResponEliminaM'ha agradat molt, molt... és una idea molt positiva i un final feliç
I això "De l'horta a la boca" hahahaha molt ben trobat!! ;-))
Fa ganes d'entrar-hi, oi? més fresc gairebé impossible! ;)
EliminaBona tarda, nineta!
Bessets
Dons encara va tindre mol-te sort de posar una botiga gran i especialitzada en fruites. Si sempre amb el raïm hi perdrà el guany, pobre home!.
ResponElimina"De l'horta a la boca", molt ferm!
Esperem que en la propera collita tingui més sort. ;)
EliminaAferradetes!