 |
| Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961 a Relats Conjunts |
Davant l'aparador amb la mirada perduda es repetia, una a una, totes les paraules d'aquella nota que li havia deixat damunt el coixí, enganxada amb una rosa vermella.
Amor meu
Quan llegeixis aquestes paraules seré lluny d'aquí.
Saps com jo que aquestes darreres setmanes han sigut molt dures, la teva atrafegada agenda per a la promoció de la teva pel·li i l'oferta que em va arribar des de Barcelona m'han fet prendre la decisió que crec que serà la més correcta per als dos. El teu món és aquí en aquests moments i el meu futur a l'altra banda del continent.
Et desitjo el millor per avui i per tots els dies vinents, estic segur que el públic s'adonarà que ets única com a actriu, com a dona, com a persona.
Saps que el destí és capritxós i que també màgic ... confio que ens torni a ajuntar en el mateix espai i temps.
Gràcies per tots els moments que m'has regalat, per ser com ets.
T'estim.
Gràcies per tots els moments que m'has regalat, per ser com ets.
T'estim.
Des de l'interior de la tenda sonava Vivaldi, La Tardor, les llàgrimes rodaren per les galtes, va tancar els ulls i la imatge de la primera vegada que la van compartir va tornar al seu record, una nit d'estiu, asseguts en un banc sota un salze, amb la màgica lluna guardant el seu secret ...
Puc desdejunar fent una passejada fins a casa, l'aire fresc m'asserenarà -va pensar-.
L'endemà, a la portada de "Hello" apareixia la seva foto davant de l'aparador, el titular "Wedding in sight" i com a peu de foto "Desapareguda durant l'estrena de la seva pel·lícula, l'actriu Audrey Hepburn davant Tiffany's, desdejunava triant els anells".
Que la realitat no t'espatlle un bon titular.
ResponEliminaEn aquest cas sembla que el titular i la realitat no van de la mà.
EliminaAferradetes :)
Quina història més romàntica, nina, vols dir que l'havia seguit, oi? I per això estava desapareguda...
ResponEliminaUn aplaudiment entusiasta.
Pel que veig dóna peu a dues versions i has triat la millor, la més positiva. ;)
EliminaGràcies, nina ... bessets!!
Que triï l'anell que més brilla! M'ha agradat aquest final, tant de pel·lícula com la pel·lícula. Que triomfi l'amor sempre em fa somriure. Besets :))
ResponEliminaQue triï bé, tot i que ho té ben complicat.
EliminaVisca l'amor, sempre!! ;)
Aferradetes.
Una entrada excel·lent. Potser hi te a veure que l'Audrey es una de les meves icones en tots els aspectes.
ResponEliminaUna abraçada
Doncs ... gràcies per la part que em toca!! ;)
EliminaAferradetes.
Ja se sap que els titulars de segons quines revistes tenen sempre poc a veure amb la realitat. ;-)
ResponEliminaUn relat molt maco, SA LLUNA, trist però maco.
Així és, de la realitat al titular com del blanc al negre.
EliminaGràcies, Mac ... bon dia! :)
No li calia pas anar a l'estrena, ella ja l'havia viscuda la peli, millor desaparèixer amb el seu amor...I triar l'anell que brillés com els seus ulls...Molt romàntic!
ResponEliminaPetonets i bon vespre.
Bon final de relat has triat, el més romàntic, m'agrada!
EliminaNeu a Tramuntana avui, preciosa als ulls. :)
Bessets i bon dia!
UaU!! Quina aportació lluneta!! A mi el romanticisme tristot no m'acaba de convèncer... però el teu relat m'ha encantat! ;)
ResponEliminaNo ho puc evitar, sóc romàntica. Tampoc puc triar, de vegades trista, altres alegre.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes :)
Quina claredat d'exposició i quina originalitat d'interpretació de la imatge. Com m'ha agradat, m'ho he passat "pipa" llegint-te.
ResponEliminaBona setmaneta, Sa Lluna, una aferradeta.
Has de fer un tomb per Relats conjunts i deixar-nos la teva empremta, estic segura que també ens ho passarem molt bé amb els teus relats. ;)
EliminaGràcies, Gabriel!
Aferradetes i bon dia! :)
A vegades calen decicions que poden canviar la vida, costa però cal. Esperm li surti bé.
ResponEliminaLa vida ens posa difícils decisions. Triïs el que triïs, mai sabràs que hagués passat d'haver escollit l'altra, i sempre esperem fer bona tria.
EliminaAferradetes ben fortes, que fa fred! ;)
Un final amb bona sorpresa. Amb tanta gent per la Rambla de Barcelona deurien passar desapercebuts.
ResponEliminaSempre hi ha moltíssima gent per la Rambla de Barcelona, és fàcil passar desapercebut, però també pot ser fàcil trobar allò que cerques. Jo m'hi passaria hores i hores, amunt i avall.
EliminaBessets! :)
L'amor per davant de tot. Un relat deliciós, m'ha encantat
ResponEliminaL'AMOR ho mou tot, és cert.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes! :)
Molt bo, La Andrey era una meravella. De jove, de mens jove i de gran era una delicia, una de les seves últimes pel·licules amb el Henry Fonda va ser-hi de les més tendres que vaig veure. M'encanta.
ResponEliminaBona nit
Benvingut a aquest raconet i gràcies per deixar la teva empremta, ens llegim!!
EliminaAferradetes i bon dia! :)
Com l'has clavat! Aquest cop t'hem de felicitar, quina bona idea pel relat! Les aparences enganyen, oi? I la premsa sempre traient conclusions, maleïts! Si sabessin com ho està passant ella... bo, bo!
ResponEliminaCom bé dius, maleïda premsa! Qui va fer la foto no va veure, o no va voler veure, les seves llàgrimes.
EliminaGràcies, Xexu!
Bessets
Ostres quin relat més meravellós! Per que la premsa sempre ha de parlar del que no sap?. Molt romàntic i me l’imagino desapareguda volant darrera el seu amor.
ResponEliminaImaginació positiva i romàntica la teva. ;)
EliminaBenvinguda al raconet!
Aferradetes, bruixeta.
M'agrada pensar que ha abandonat el luxe, la fama i les martingales vàries per allò que de veritat la fa feliç...
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu relat :)
Un abraç!!
Doncs pensem-ho així!
EliminaDiuen que els diners no et donen la felicitat, encara que ajudin,
però si ella l'aconsegueix sense diners, què més vol?
Aferradetes i gràcies! :)
Aix!! Pobrets... Quina llàstima!! I els de la prensa a la seva bola!! Esperem que sí, que en un espai i temps proper tornin a coincidir.
ResponEliminaPetonets Nina
Si hi ha amor, segur que la màgia retorna a les seves vides.
EliminaBessets de tornada!! ;)
Molt bonic Sa Lluna!!!! romàntic i dolç!
ResponEliminaGràcies, Marta!!
EliminaM'agrada que t'agradi.
Aferradetes! :)
un gran relat! mai se sap ves a saber si l'Audrey no pensava el mateix que la del teu relat
ResponEliminaQui sap, és una de les coses més difícils, saber el que l'altre pensa.
EliminaAferradetes, nina! :)
Bon relat, sa Lluna, trist i romàntic.
ResponEliminaQui sap si la vida no els donarà una segona oportunitat! A mi m'agradaria...
I tant que si! S'han de tenir molt en compte les segones oportunitats i, sobretot, no deixar-les passar.
EliminaGràcies per venir!
Aferradetes :)
M'ha agradat molt.
ResponEliminaAra, et dic una cosa, amb el temps les oportunitats cada cop son de pitjor qualitat.
Petons.
Doncs no sé si donar-te la raó, serà que ens tornem més exigents?
EliminaGràcies, Xaxi!
Bessets :)
Bueno, es cosa sabida, hay gente, como la joven de la imagen, que se desayuna con diamantes como la cosa mas natural del mundo... Es cosa sabida...
ResponEliminaUn abrazote, amiga Lluna
Siempre son los mismos ... pero lo de "natural", ahí discrepo.
EliminaAferradetes, Antiqva! :)
Diré la veritat :-))
ResponEliminaCom no estava segura de com interpretar el final del relat, he començat a llegir comentaris i he vist que molta gent interpretava que la protagonista estava desapareguda perquè havia marxat darrera "d'ell"... Llegeix la nota, posa quatre coses en una bossa i surt amb el vol següent...
Però... ostres, la teva resposta m'ha fet adonar que no era això el que tu havies pensat... el que passa és que els relats, un cop enviats al món i passats als ulls dels lectors, poden tenir moltes interpretacions (i això és molt, molt, maco... és com si tothom el fes una mica "seu").
En tot cas, si la noia plorava, si recordava amb enyor aquella música, està clar que la seva desaparició ha estat perquè volia estar sola, perquè ell ha marxat i ara no està "per estrenes" (quina llàstima!)
I la premsa? puffff cada vegada més devaluada, filla meva... Si no saben, inventen... i ja està :-DD
Hahahaha ostres!! dóna molt de sí aquest relat!!! Bo!!! ;-))
M'agrada que diguis la veritat ;)
EliminaI també m'agrada que l'hagis fet una mica teu, de vegades les coses semblen el que no són i amb imaginació podem convertir-lo en allò que vulguem.
Gràcies, mumarona!! :)
Bessets
Clar que sí, jo sempre procuro dir la veritat (no dic que la dic sempre perquè segur que "mitges veritats" d'aquelles per sortir del pas, en dec dir més d'una hehehe) però he trobat tan curiosa la doble interpretació d'aquest relat: les dues opcions principals eren radicalment oposades: la cosa acabava, o molt bé, o molt malament...
EliminaA mi m'ho semblava que la història no tenia un final massa feliç, però el titular de premsa també em despistava una mica... Ha estat com un exercici molt interessant :-))
No he anat mai (i suposo que m'encantaria!) a cap taller d'escriptura, però imagino que deuen fer exercicis així, no? Sobre un mateix relat, les interpretacions que se li poden arribar a donar!! :-)) (Això encara deu passar molt més amb la pintura hehehe... mare meva!!) ;-)
En definitiva, un gran relat que podria donar per una història molt més llarga... Llavors veuríem per on van cada un dels fils... on és ell... què farà ella... serà definitiu?... té la premsa algun interès? :-DD