26 de juny 2022

FLAMES


Hi ha un no sé què de les flames 

en la foscor que lliguen i ens sedueixen. 

Dansen tots al seu voltant,  

per sobre els joves botant, mentre 

la purificació es consumeix lentament. 

El foc del patiment es fa llum a la consciència, 

però les fogueres no il·luminen les tenebres, 

l'adulació i la hipocresia són mossegada dolça 

que no es crema amb el foc. 

Els càntics que porten dins 

aire, aigua, terra i foc,

els càntics límpids, clars, lleugers

perduren un cop extingides les flames.

[Juny ~ 2022]

22 de juny 2022

i Si . . .


I si em moro avui, a quina terra aniran a parar els meus ossos?... 
Qui em dirà unes paraules de comiat?... 
Quants em tindran al seu record?... 
Pensareu en els moments viscuts,  
quan els somriures ho omplien tot,  
quan ens reuníem vora el foc,  
quan la meva mà estava oberta a qualsevol,  
quan cuidàvem dels pares,  
quan el meu cor t'encoratjava en les primeres passes...  
Plorareu per mi?...  
No, no heu tingut la força del perdó!,  
m'heu deixat sense opcions, 
sense el poder de la paraula, 
tristament sola i en silenci.
I si moro avui... faríem massa tard.
[Juny ~ 2022]

18 de juny 2022

UN FANTASMA AL MUSEU

 
Rafael Barradas, 1919, Juguetes 

Hi havia un rum-rum que circulava pel museu des de feia dies. Les joguines estaven una mica alterades i es feien rotllanes on no es xerrava d'altra cosa. Al mostrador més gran hi havia les pepes més velles que deien que sentien trepitjades a la nit, envoltades per les pepes petites que  -lluny de les converses de les grans- jugaven a fer dinars i sopars a la cuineta de fusta. En el mostrador veí hi havia una carpa on s'hi veia un home amb un bigoti molt ample aixecant unes peses, mentre un altre molt prim creuava per damunt un fil a una alçada considerable i en un racó els pallassos no deixaven de fer broma sobre el que li ferien si el trobessin; per sobre d'ells una enorme baldufa no parava de girar. Al mig de la sala principal, un gran tren que anava amunt i avall, mentre xiulava en arribar a l'estació.  Els cotxes s'havien posat en fila, amb els motors en marxa, per si necessitaven sortir aviat d'allà. Els tricicles, els cavalls amb els carruatges, els avions, tot ben apunt per atacar a l'intrús. Fins i tot els peluixos tenien preparades les maletes de tots. S'apropava l'hora de tancar el museu, l'hora maleïda on el fantasma es passejava per tot l'edifici, amb un llum a les mans i, de tant en tant, fent sorolls estranys... Mentrestant fora del museu, es sentien unes veus...
— Uep, Josep!, què hi fas per aquí?.
— Com va Ramon?, feia temps que no ens vèiem. Estic treballant al museu al torn de nit.
— I què tal ho dus?, deu ser feixuc.
— De moment, molt tranquil... Ja saps que ara hi ha més violència, gamberrisme i aquest museu té molt de valor... Em sap greu no poder xerrar més, començo el torn ja.
— Mem si ens veiem un dia i prenem una copa mentre xerrem.
— Sí, sí... ens truquem. Bona nit, Ramon!
— Bona nit!.
Van ser suficients cinc segons, el temps d'obrir la porta, posar el peu damunt unes petites boles d'acer que hi havia a terra i lliscar fins al taulell de recepció, obrint-se el cap. Desaparegueren de cop els sorolls estranys, els llums misteriosos i les trepitjades inquietants, fent-se un silenci sepulcral.

10 de juny 2022

07 de juny 2022

SER GRAN

 

Ella volia ser gran, però ser gran comportava renunciar a moltes coses i bregava entre els dos mons. Era el seu aniversari, deu anys ja, eren molts! i ni els seus pares ni les seves amigues li havien parlat de cap celebració. Se sentia molt trista i es va tancar a la seva habitació disposada a posar en marxa el curs d'escriptura que li havien regalat aquella mateixa setmana. Li agradava molt escriure i potser així oblidaria que ja no era tan petita per a tantes festes. Van passar les hores cap ficada en les lletres, semblava que la tristor s'havia esvaït del seu rostre, fins que s'apropà l'hora de sopar. Per costum la seva mare l'avisava per parar taula, però avui ningú no li deia res. Va mirar el rellotge que hi havia sobre la tauleta, aixecant-se s'apropà a la porta i escoltà atentament. Cap soroll de res. Tots els llums apagats. Estranyada baixà les escales per anar cap a la cuina,  en trepitjar l'últim esglaó s'encengueren tots els llums i s'omplí la casa de crits i aplaudiments. Aquell dia va aprendre que l'amistat i l'amor no entenen d'edats.

03 de juny 2022

MANS


Iniciadores de l'evolució
mans que mostren treball
i també amor per donar.
Mans... dues... nues,
una que t'ajuda a tu
i l'altra per ajudar,
per abraçar o donar
un copet a l'esquena.
Mans que són finestres,
que ens obren portes,
agraïdes i sinceres,
tendres com les d'un nadó 
o les que t'endús al cap
en moments de tristor.
Mà sobre mà en morir-se.
[Juny ~ 2022]

Homenatge als sabaters d'Inca

31 de maig 2022

LA VEU


Una veu que es marceix, 

feta de trossos aliens,

cerca en l'aire nou

un to desconegut,

gairebé un xiuxiueig,

que arrabassi els sentits.

[Maig ~ 2022]

28 de maig 2022

LA DONA DEL CAPELL


Menuda, de cara rodona, ulls blaus i recollits els cabells en una trunyella que descansa damunt l'esquena. Asseguda mirant cap al carrer, tot i que els seus pensaments són lluny d'allà. Recorda aquell mateix espai anys enrere, quan era jove i el somriure encara sortia gairebé sense voler. La colla d'amics es reunia com cada dissabte a les cinc de la tarda i passaven les hores xerrant... aquells amics que van desaparèixer amb el temps... Ara viu sola d'una manera molt senzilla i gairebé sense canvis importants. Ja no hi ha dies de feina ni festius, ja no hi ha reunions, ja no té grans somnis, ni se n'adona de les mirades indiscretes... Només és una dona sota un capell.

25 de maig 2022

ESFORÇ


No perdis la il·lusió 
del nen que portes dins,
no perdis la confiança 
en el teu esforç, 
no deixis el camí 
que endevina la mirada,
no perdis l'equilibri.
[Maig ~ 2022]

20 de maig 2022

TOT ES DESFÀ


A fora 
odis i vanitats desfilen 
sense cap pudor.
Tot es desfà.

A dins
somnis que fugen,
mentre un cos 
crema sota l'oblit.
[Maig ~ 2022]

17 de maig 2022

QUINZE ANYS . . .

 

Quinze anys són molts i, en aquests darrers quinze, han passat i han canviat moltes coses, com podeu veure en aquesta cala. Encara que mai hi vaig ser, comparant les dues imatges em puc fer una idea més o menys bona dels canvis. En la primera es nota la pau de la zona, com si la vida passes molt a poc a poc. Hi havia pocs veïns i es coneixien tots molt bé. En la segona ja es veu més moviment, hi ha més edificis, més veïns i possiblement menys interacció entre ells. Es podria dir que la pau, de maig a octubre, agafa vacances.🤭
I direu, — què fa na Paula xerrant d'una cala que no coneix?. 
Doncs és un senzill homenatge que vull fer al blog d'una amiga, que fa quinze anys que col·lecciona moments. Na Carme, que així es diu la col·leccionista, és poetessa, pintora, fotògrafa, jardinera, cuinera, lectora, observadora i una gran àvia!... i si tot això vos sembla poc, té temps per anar a voltar per a tots els pobles de Catalunya. 
— Vols dir que el teus dies tenen 24 hores?. Quina enveja que em fas, noia!.😉
I no, no m'oblido de la gran persona que és. Sempre la tens ben a prop. I tot això ho podeu refermar en el seu  blog:  Col·lecció de Moments

MOLTES FELiCiTATS, NiNA!.

14 de maig 2022

FUTUR

Mirades cap a l'infinit, 

potser sigui l'únic espai 

on poder veure un horitzó obert i sense fi, 

on poder somiar en un futur tangible. 

Cau la tarda i, en aixecar-se, 

tot torna a ser gris i confús. 

[Maig ~ 2022]

11 de maig 2022

MALEïDA NiT

 

Va mirar per darrer cop el cos del seu marit, estirat a terra immòbil. Només traspassar la porta per demanar ajuda, caigué inconscient. Es despertà envoltada de metges i policies, sense saber què hi feia allà. Tothom la miraba esperant les seves primeres paraules. Tres paraules dites amb un fil de veu,  -què ha passat?... i tornà perdre la consciència.
La violència havia entrat a casa seva aquella nit, amputant dues vides, trencant tota la pau existent que mai més podria recuperar.

08 de maig 2022

ESPURNES

Petites espurnes 

passegen amunt i avall,

mentre voltes i voltes

sense to ni so,

camí als teus somnis.

[Maig ~ 2022]

04 de maig 2022

30 d’abril 2022

iNESBORRABLE


Com em seduïa
la teva dolça veu, 
trenant i destrenant hores,
despullats sota els llençols...
petjades inesborrables.
El carrer l'aviva a un,
malbaratant desitjos.
[Abril ~ 2022]
 

28 d’abril 2022

REPEL·LENT D'iNSECTES

 
Jan van Kessel the Elder, 1641-79, Stilleven van insecten en vruchten

Horabaixa, quan la xafogor del dia anava minvant, na Joana i na Paula assegudes fora de casa se les veia ben entretingudes.

- Mama, què hi fa aquesta cuca damunt la branca?.
- Va caminant per damunt.
- Té una manera de caminar molt rara, oi? 
- Des d'aquí no ho veig molt bé, no sé si és una eruga o un centpeus.
- Ui!, en un no res serà a l'altre costat. Mama...
- Va Paula, que no acabarem mai. Què vols ara?.
- Tinc set... molta set... tanta set que me beuria un pou...
- Va, no diguis dois que ja has begut fa poc.
- Saps?, m'agraden molt les papallones i les marietes i...
- Fes el favor de no xerrar tant i fer més.
- Mama, això que hi ha a terra és raïm?.
- Sí...
- I totes aquestes bestioles se'l mengen?.
- Paula, ja està bé!!.
- És qué... m'avorreixo...
- Doncs ja n'hi ha prou per avui, replega-ho tot i entra a casa!.
- Però mama...
- Va, afanya't! 

Na Paula agafà el petit tamboret de brodar i els fils de mil colors i entrà a casa, mentre la seva mare donava les darreres puntades de punt de creu, per deixar-ho tot a punt per l'endemà... <<No sé mare, si aquesta nena sortirà brodadora>>, pensà, mentre esbossava un  gran somriure.

25 d’abril 2022

iNViSiBLE

Ningú no t'espera, 

ningú pensa en tu.

Com un ésser invisible

vas atiranyant per la vida

amb petits tresors i records

que omplirien un calaix.

Tan petita et vas fent

que una bufada de vent

et faria desaparèixer.

Qui podria enyorar-te?.

Un cor noble,

una mà amable...

no, ningú pensa en tu,

ningú no t'espera.

[Abril ~ 2022]

18 d’abril 2022

SOTERRADA


Soterrada
sostenint la por
que irroguen els espais buits,
per totes les coses 
que callen i alimenten.
Dolça consciència,
lentament insomne,
que em fa recordar
on t'has perdut.
[Abril ~ 2022]

14 d’abril 2022

L'ALTRA MiRADA


No és pecar d'irreverent




el fet de veure les coses




des d'una altra mirada



[Si voleu veure les fotos més grans, cliqueu damunt cada imatge]

11 d’abril 2022

TOT


Tot parla de tu.
Que l'amor 
no és raó sinó fam.
I vas omplint
de sentits i significats
ànima i cos.
Anem a mitges,
tu i jo.
[Abril ~ 2022]

08 d’abril 2022

NOMEN ROSAE


M'aturo davant del roser i em quedo embadalida. Rosa, la rosa blanca, que empal·lideixes o encoratges a qui t'admira. Cada pètal és com una il·lusió, cada espina... la realitat. Pètal contra pètal es fonen,  fent fluir la vida.

06 d’abril 2022

EQUíVOCS

De vegades les situacions tretes de context, ens porten a equívocs difícils de redreçar. Quantes vegades ens ha passat?. Una imatge vista en un instant concret, una frase treta d'un text, una paraula dita per WhatsApp... xafarderies que van de boca en boca... Hauríem de reflexionar abans de parlar?, jo crec que sí i molt!.

Què en penseu del gat de la imatge?. Què creieu que estava fent?.

Solució: Quan vaig veure el gat estava adormit, m'hi vaig acostar per fer-li una foto i en aquell precís instant del clic es va deixondir, estirant les cames del darrera, alhora que badallava. I la que s'ha apropat més ha estat la Núria Lorente. Felicitats pel teu bon ull!. 

28 de març 2022

MiRALL


Els ulls buits sense ànima,
davant aquella imatge
reflectida d'allò que eres,
et va fer cloure'ls.

Què o qui  va rompre
la llum de la teva mirada?.

Ho sabies i ho vas callar
amb un silenci aclaparador,
tanmateix seguies sola,
el mirall no t'enganyava..
[Març ~ 2022]

24 de març 2022

LA PEDRA

Els millors treballadors de la pedra no són les eines de coure o acer, sinó els suaus tocs d'aire i aigua que treballen al seu gust, amb una concessió generosa de temps. [Henry David Thoreau]

No sé si hi estic d'acord, tot i que té raó en part. El mestre es serveix d'eines per crear la seva obra, però em sembla un treball lent i precís. Encara que faci dues peces iguals, sempre hi haurà un detall que les distingeixi, pel simple fet de que no hi ha dues pedres iguals i que el moment d'inspiració no és el mateix. A l'art la inspiració mana, com a la natura els elements. 

21 de març 2022

DESENCíS

Paul Klee, 1940, Tod und Feuer  a  RELATS CONJUNTS

Des de que el seu pare es fes famós,  Mercè i els seus pares s'havien traslladat a una casa molt gran. Els caps de setmana, si no havien d'anar enlloc, la nina jugava per tota la casa, a excepció de l'estudi del seu pare on estava totalment prohibit entrar-hi.  Aquell dissabte al matí jugaven a fet i amagar,  la seva minyona es tapà els ulls i començà a comptar << 1-2-3-4...>>, mentre ella cercava un lloc on no la pogués trobar. Pensà que on no la cercaria mai, era a l'estudi del pare i s'hi ficà.  Obrí un pam d'ulls en veure tots aquells quadres, <<quins colors més macos i quins dibuixos més raros>>,  pensà. Escoltà un soroll que venia de la porta i s'amagà darrera les cortines, esperant que no la veiés ningú. Era la mare, <<què hi feia allà?... si el pare no volia que hi entrés ningú!>>,  pensà mig disgustada.  La seva relació amb ella era molt poca, sempre estava molt seriosa i semblava que mai tenia temps.  En canvi amb el seu pare sempre reien i, de tant en tant, també hi jugava. El món darrera la cortina era un món petit i segur, des d'on podia veure tot el que passava sense ser vista. La mare es recollí la llarga caballera amb una pinça, barrejà uns colors, agafà un pinzell  i es posà a pintar.  Es tapà la boca perquè gairebé el crit l'hauria delatat, << Si el pare la veu, no vull pensar què li dirà>>.  Al poc temps, tres copets a la porta i un <<endavant>> de la mare, va fer que es poses més nerviosa. Era el pare... després de donar-li un petó i agafar-la per l'esquena, li digué <<Com va el quadre?. Creus que ho pots tenir llest aquesta setmana?. Pensa que tots els crítics l'estan esperant ansiosos>>, i la mare respongué <<Ja queda poc, en dos dies podràs estampar la teva firma>>.
Se volia morir, tot el seu món amb el pare era una mentida i ella que no entenia a la mare, què desagraïda havia estat!. Les llàgrimes brollaven per les galtes i mentre les eixugava amb la màniga d'aquell jersei que li havia fet l'àvia, s'arraulí darrera la cortina i esperà que els seus pares sortissin de l'estudi, per anar corrents en la recerca dels braços de la seva minyona.  

18 de març 2022

LA MORT


Morir és una trista veritat,
et quedes sense ahir ni demà,
ni tan sols el temps d'avui.
 Silenci per a vides truncades,
tant se val si ets rei o peó,
és com treure's l'abric, 
en arribar la primavera.
[Març ~ 2022]

14 de març 2022

CONCENTRACiÓ AL BARRi

 

Com cada matí, el Sr. Taylor es despertà, desdejunà i desprès de netejar-se la cara i les dents, agafà el capell i sortí cap al carrer. El recorregut triat per aquest dia només el sabia ell, però el final del trajecte era sempre el mateix, la Plaça de la Concòrdia. Des d'allà i assegut en un banc, podia observar la finca on vivia la Sra. Hughes, que cada dia guaitava per la finestra, mirant sempre al cel, com si esperés algun senyal. La recordava de més joveneta, amb una cabellera llarga i negra, molt blanca de pell i amb un blau d'ulls que no havia vist mai més... tan alta com a perillosa. Més avall hi vivia la Sra. Mikhaylov. En veure-la, es baixà ràpidament el capell damunt la cara, no el podia descobrir i menys reconèixer-lo. Tot i estar retirada, mai es podia refiar dels seus contactes. Aquesta dona sí que havia canviat força, tot i que la seva cara de pocs amics era sempre la mateixa. 
Però avui el seu interès era un altre, s'estava instal·lant un nou veí i això semblava que no li feia cap gràcia. Quan va sortir al balcó li va poder veure bé la cara. La situació es complicava, aquest noi no formava part de les velles llegendes. Desprès de fer una foto, tot-d'una va fer una trucada...
- Noi, d'uns trenta anys, barba de pocs dies, pell morena. Acompanyants dos... t'he enviat una foto... Què dius?.  No, no pot ser!.  Khalil, dius?. No serà el fill de... si... si... si, d'acord!. 
Ja havien passat més de dues hores i cap al final del carrer va veure el seu relleu, era hora de partir cap a casa. Marxà preocupat, la vida d'aquelles dones estava en perill, com la d'ell mateix desprès de tants anys. Mentre caminava pensà que ja era hora de deixar-ho córrer... però, on anar per poder viure segur?.

10 de març 2022

Fills


El fet de sentir-te dins meu, 
va canviar tot el meu món. 
Bufs d'esperança i il·lusió,
m'omplien amb la teva creixença.
Aparegueren entre ombres,
nafres, costures i cicatrius
com a punxades transparents.
Hi ha tendreses que els anys 
han anat descolorint, tot i així,
en faig d'estimar-te el meu món.
[Març ~ 2022]

05 de març 2022

MÚSiCA

Combat la tristesa la suau melodia, 
entre tanta confusió i desunió mundanes,
l'esperit esclata, la ment s'assossega.
Entren en mi totes les cançons
i encara que em costi seguir el compàs,
la música fa que, de sobte, la solitud es pobli.
[Març ~ 2022]

28 de febrer 2022

HARMONiA

 
Ilià Repin, 1876, Садко a  RELATS CONJUNTS  

Fos amb la natura, gaudia de l'espectacle que li oferia l'espai. Allà no hi faltava res, tothom vivia en perfecta harmonia. Els animals més grans amb els més petits, els colors més foscos amb el més clars, les llums i les ombres, els homes i les dones... Es podria dir ben bé que era el paradís.
Somia un home, estirat en un banc del parc, tapat amb un cartró, en la solitud més angoixant d'aquesta nit humida, cansat de tantes ombres.

25 de febrer 2022

22 de febrer 2022

L' AVi i MUMARE

En Miquel era un home de camp. Tenia un fill i una filla, però malgrat el que se podia esperar, era amb na Joana amb qui feia més bones miques. Se l'enduia amb es carretó a sa finca i se passaven hores i hores d'allò més bé. Per a ell, tot lo que no tenia es seu fill, na Joana ho suplia amb escreix. Era inquieta, divertida i resolutiva. Dues anècdotes que em va explicar un dia na Joana i que puguin fer-vos una idea de com era sa relació amb son pare: 

Eren en es camp, en Miquel feinejant i na Joana se n'adonà que una gallina s'estava ofegant. Sense pensar-s'ho ni un moment, va agafar un guinavet i li va fer un tall en es coll, traient-li es menjar que l'ofegava. Ràpidament va cridar a son pare, "vine aviat, perquè l'hem de cosir". Tots dos la van cosir i en Miquel ja la va donar per morta. Van passar uns dies i se'n va dur una sorpresa molt gran, en veure que sa gallina es posava d'en peus i començava a menjar de nou.

Un altre dia, ja era hora de partir cap es poble, i na Joana va voler preparar es carretó. Sense dir res a son pare, el va posar enmig des camí i va anar cap a sa besti, aquesta se va asustar i va començar a aixecar-se potes enlaire. Na Joana, va agafar ses regnes (amb una tranquil·litat sorprenent, fruit de sa seva innocència) i va començar a donar voltes a un ametller que tenia a prop, fins que s'animal s'aturà. Aquell dia sí que se'n va emportar un càstig de son pare, tot i que ella no entenia perquè, no va gosar dir res.

No vaig tenir el gust de conéixer-lo, perquè es va morir just abans de jo néixer. Però en veure un carretó, sempre em recorda a ell. Un home amb molta paciència, de poques paraules i amant de les coses senzilles i de la natura. Un gran home, l'avi Miquel.

17 de febrer 2022

PERDÓ



No podia tocar més a terra, perquè ja havia tocat fons. Paraules que no entenia de boques estimades, absurdes i inventades, com el seu aïllament. Quantes nits pintant l'absència, creixia sense fi el batec a dins, potser demà sí... però passava el temps i no arribava un demà.  Es mirava un cop i un altre, entenia la seva errada i, a poc a poc, deslligà els nusos de la càrrega i se sabé perdonar. Però que n'era d'amarg aquest perdó, quan els altres ni li van saber donar. 


14 de febrer 2022

FANALS

 

 Fosca i claror
             Acompanyen a l'home.
        Ningú se n'escapa.
      Abans o després,
       La llum o l'ombra,
Se'ns aferra.

11 de febrer 2022

FOREVER YOUNG

Si no pots volar, llavors corre

si no pots córrer, camina

si no pots caminar, gateja.

Però facis el que facis, 

segueix movent-te cap endavant.

[Martin Luther King Jr]