Eren amics des de ben petitons i gairebé es passaven el dia junts... Triaren un lloc lluny de ser escoltats, ni vists, tot i haver-hi un ull indiscret que els observava. Li volia contar un secret i aquest no ho podia saber ningú més. Li va fer jurar i perjurar què quan deia ningú, era ningú...
Oblidà per uns instants aquella frase que li deia la mare: "Així que em teniu, voleu compartir-me. Però llavors, jo ja no sóc qui sóc".
A mi, els meus, volen que sigui i faci com ells voldrien... Tristesa, no mama.
ResponEliminaPlors no mama.
Sigues positiva, mama...
No puc.
Quan es fan grans, tot els hi és molt fàcil... de vegades no és voler, sinó poder.
EliminaAferradetes dolcetes, nina.
Qué buena foto Paula, es auténtica!
ResponEliminaBuen relato
Un abrazo
¡Dobles gracias, Fernando!.
EliminaAferradetes.
Enigmàtica frase final.
ResponEliminaNo hi ha secrets per a una mare,
amb una mirada en té prou.
Petons, sa lluna!!!
Doncs sí, aquesta endevinalla diu molt clar lo que és un secret.
EliminaRecordo que amb la meva, no calien paraules.
Aferradetes, Alfred.
Lindo
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias, Toni!.
EliminaBesos
Bonita foto. Música lindíssima que muito gostei de ouvir.
ResponElimina.
Saudações poéticas
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Un molt bon relat curt amb una foto magnífica!
ResponEliminaAferradetes
Relats curtets, per no embafar a la tropa.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Quan un secret és contat, deixa de ser secret ! ;)
ResponEliminaSalut !!
Així de clar és, un secret és un secret.😉
EliminaAferradetes, Artur.
Un escondite quizás para la verdad. La foto es magistral. Abrazo
ResponEliminaUn rincón para las confidencias.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Si expliques un secret´es perquè tens necessitat de que se sàpiga.
ResponEliminaI llavors deixa de ser secret.🤭
EliminaAferradetes, Xavier.
La frase de la mama era com una endevinalla… els secrets són els secrets…
ResponEliminaPreciosa foto, ninona! Aferradetes.
És com tu, tot un enigma... suara sí, suara no.😅
EliminaMoltes gràcies, preciosa!.
Aferradetes.
Que bé que utilitzis la paraula suara... aquí ja gairebé no se sent mai i jo mateixa que l'havia sentit tant a la familia tampoc la utiltizo.
EliminaLa recuperaré! Gràcies!
De tant en tant van sortint sense voler. Es nota que es van quedar molt arrelades en mi i ara que em faig gran, surten com si res.😉
EliminaGràcies a tu, Carme!.
Those two are cute together!
ResponEliminaSembla que cercaven un raconet per fer-se confidències.
EliminaAferradetes, roentare.
De vegades els secrets ens fugen totsols
ResponEliminaI ja no es poden recuperar, una vegada confessats arriben a tothom.🤷♀️
EliminaAferradetes, somnis.
Nadie revele dicho secreto. Bello todo lo que publicas en esta entrada.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Todo dependerá del grado de confianza y lealtad del receptor.
Elimina¡Muchas gracias, Sara!.
Besos.
Els secrets moren quan surten d'un mateix.
ResponEliminaPetons.
En tinc uns quants.🤭
EliminaHe estat a punt de confessar-los més de dos cops, però ja deixarien de ser-ho.
Petonets, Xavi.
La frase final de la mare és una coneguda endevinalla i estic segur que la nena en sap la solució, malgrat que les ganes d'esbombar (ai!, volia dir explicar) el secret hagin fet que l'oblidi per un moment. A certes edats, els secrets costen de mantenir.
ResponEliminaGenial la foto, està molt ben trobada.
Vaja si la sap!, però com bé dius tu, la innocència els supera.😉
EliminaMoltes gràcies, Mac!.
Aferradetes.
Inspirada història i encertada imatge.
ResponEliminaAferradetes,
Em fa contenta que t'agradi tot.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
A vegades és ben difícil trobar un lloc arresserat per compartir algun secret sense ser vistos, però veig que n'han trobat un de mol adient...La foto és preciosa i la prosa si escau molt. L'índia Martín canta molt bonic. Has fet una flor amb tres roses.
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Per molt que t'amaguis, sempre pot haver-hi uns ulls que t'observin.
EliminaM'agrada molt això d'una flor amb tres roses". Gràcies!.
Aferradetes, Roser.
Una foto molt oportuna,
ResponEliminaque rimaria amb Sa Lluna.
Els secrets de la Lluna Blanca
ara els amaga, ara els escampa.
*
Petonets de plata. OX
No sé si la lluna els escampa, però si sé que és una bona confident.😊
EliminaMoltes gràcies, Olga!.
Aferradetes dolcetes.
Si son secretos mejor guardados 😊 Gran mirada.
ResponEliminaBuen fin de semana.Paula
Un abrazo.
Si quieres mantener algo privado, muy íntimo, mejor guárdalo para ti.😉
EliminaFeliz sábado.
Aferradetes, Laura.
Bella imagen, que nos habla de la complicidad en la vida de los niños...
ResponEliminaFeliz fin de semana
Complicidad e inocencia.👼
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Un secret compartit pot continuar sent un secret si no es diu absolutament a ningú més.
ResponEliminaSi entre dues persones hi ha una amistat sincera i honesta és bonic compartir secrets, saber que podem confiar en algú plenament.
La foto preciosa, i la cançó no em surt a mi... no sé si és cosa de blogger o del meu ordinador...
Aferradetes, bonica.
Sí és bonic, tot dependrà de la confiança i de la lleialtat entre elles.
EliminaProva de posar-te damunt amb el botó dret i obrir-la a una altra finestra. Des del meu ordinador la puc escoltar bé.🤷♀️
Moltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
"La bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets", deia Oscar Wilde. Jo sóc molt bocamolla, algun defecte s'ha de tenir!
ResponEliminaSóc posseïdora d'uns quants secrets que segurament quedaran enterrats amb mi. Cadascú és com és, nina.
EliminaAferradetes, Helena.
Quizás la clave de cualquier secreto, (incluso desconociendo el valor de esta clave) es aprender en quién confiar, o quizás saber que cosas puedes compartir, a fin de cuentas, todo forma parte del aprendizaje de este arte (que pocos entienden y dominan) que es el arte de vivir o sobrevivir, a la vez que sentimos la necesidad de alianzas y complicidades, o dicho de forma ... probar la fuerza de nuestra intuición, en este mar revuelto de las relaciones personales.
ResponEliminaDe més joveneta ho confiava tot, no entenia perquè s'han d'amagar les coses. Passats uns anys, després d'unes quantes experiències no massa bones, la meva intuïció s'ha anat afinant com les relacions. A priori, tothom és bo mentre no es demostri el contrari; però no tothom pot ser lleial de la mateixa manera.
EliminaCada cop tinc menys necessitat d'aliances... Potser que fa massa temps que no en tinc i gairebé no em fan falta. Podria comptar-les amb els dits d'una mà i en sobrarien quatre.
Contenta de veure't per aquí, Jota.
Aferradetes sentides.
Encantadora imatge de complicitat infantil. Compartir un secret és compartir amistat. Però quan es trenca la confiança atorgada, la decepció està assegurada. Tot un drama, sobretot a aquestes edats!!😂 Aferradetes ben fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaLa decepció és fotuda a totes les edats, si hi ha hagut molta confiança.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗