Abraçar és estrènyer sense ofegar, com si es fonguessin el cel amb la terra, com un petit instant d'eternitat. Deixa de ser una cosa física per covertir-se en una cosa espiritual, sent la millor manera de crear silenci. No abraces només el moment present, sinó tot el que és i ha estat, ho acceptes tot; desapareixent el fred, el dolor, l'angoixa, la tristor... és l'únic refugi del món. No hauríem de renunciar (ni acceptar mai la caducitat) d'aquest paradís.
Aquesta és la meva vida ara mateix. I no només amb la protagonista del meu blog, perquè aquest efecte s'expandeix.
ResponEliminaÉs una manera de viure molt bona la que has triat.
EliminaLes abraçades mai sobren.
Aferradetes, somnis.🤗
Deliciós escrit.
ResponEliminaAferradetes,
Moltes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes agraïdes.🤗
La foto es muy bonita, le has dado un procesado que le va de maravilla y la reflexión es también preciosa, para enmarcarla.
ResponEliminaUn abrazo virtual, que no es lo mismo....jeje
Realmente es así, los abrazos virtuales no se producen de la misma manera, pero no por ello dejas de sentirlos.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.🤗
O abraço é dos atos mais puros que a vida tem
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Tens tota la raó.
EliminaAferradetes, Ricardo.🤗
Abraçar es deixa que el cors es posin al mateix ritme.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Potser sigui l'únic moment en que tot coincideix.
EliminaAferradetes, Alfred.🤗
Una de les coses que em fa més feliç en aquesta vida és abraçar els alumnes. I els nebots, tot i que ja són grandets...
ResponEliminaLes abraçades són sinceres quan no hi cap copet a l'esquena que et digui que s'ha acabat el temps de l'abraçada.
EliminaAferradetes, Risto.🤗
Buen trabajo en el procesado. Fundirlo todo en un abrazo, con eso está todo dicho. ABRAZO
ResponEliminaEso mismo, la fusión entre dos personas sin necesidad de decir nada.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.🤗
De cap manera hem d'acceptar la caducitat d'una abraçada!
ResponEliminaAferradetes
No, no accepto... tot i que darrerament n'estic molt necessitada...
EliminaAferradetes, Josep.🤗
Y pensar que nos tuvieron una eternidad si dejar abrazarnos....
ResponEliminaBesos
Y el saber que no podíamos hacerlo, aún lo hizo más largo.
EliminaAferradetes, Toni.🤗
No, no podem renunciar a les abraçades, mai, ni amb cap persona que ens estimem, pares, mares, fills o filles, amics o amigues i encara la llista seria molt més llarga entre parents i amics... abraçades amb temps i calma per compassar cors i sentiments.
ResponEliminaÉs preciós el teu escrit, nina, aferradetes ben llargues.
Abraçades d'aquelles que et fonen amb qui les dónes i que les segueixes sentint quan ja has marxat.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes, sense temps.🤗
Des de la pandèmia sembla que els humans tinguem un cercle invisible on no deixem entrar a ningú.
ResponEliminaPetons.
Ben cert, ens van ficar la por ben endins i costa molt obrir-se de nou.
EliminaAferradetes, Xavi.🤗
This is a powerful street photography scene
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, roentare.🤗
Bellisimas palabras, amiga... Totalmente de acuerdo. La imagen, en su instante preciso.
ResponEliminaUn abrazo de esos
Por lo menos estamos de acuerdo en algo.🤭
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradeta ben forta, amic.🤗
Em reconec poc abraçador però quan ho faig comprovo que funciona. Ho esmenaré i abraçaré més.
ResponEliminaDe petita era molt afectuosa i així vaig seguir fins a ser una joveneta. D'adulta em va tirar enrere certes reaccions de la gent i... de gran, no saps com em fan falta... Una bona aferrada, fins i tot me la donaria amb qui no conec.
EliminaAferradetes, Xavier.🤗
Les abraçades són un bàlsam per l'ànima, una forma de compartir, a vegades, sense necessitat de paraules. Saber que l'altra persona hi és, que està al teu costat. Compartir alegries i il·lusions també.
ResponEliminaI que mai no caduquin les abraçades.
Aferradetes per tu nina.
Tu has dit la paraula exacta, com a bàlsams per a les persones, perquè es donen i se'n beneficien alhora... sense necessitat de dir més.
EliminaAferradetes dolcetes, nina.🤗
És indescriptible el que dóna una abraçada .... de lo millor ;)
ResponEliminaUna per tú !!
Pel que la dóna i pel que la rep.
EliminaAferradetes, Artur.🤗
ResponEliminaPoco a poco me pondré al corriente de las publicaciones en los blogs.
Mi ordenador no ha tenido arreglo y ya tengo un ordenador nuevo al que ahora me tengo que acostumbrar. He estado bastante tiempo, pensando en la elección.
Espero que haya sido una buena elección.
EliminaAferradetes, Antonia.🤗
So feel yourself hugged, ... if you wish.
ResponEliminaClar que la vull, totes les que vulguis.
EliminaAferradetes, Sean.🤗
;-)
Elimina👌😉
EliminaM'agrada molt, sa lluna! A mi em va colpir molt un llibre on es parlava d'una abraçada entre una parella que durava dues hores.
ResponEliminaSón de franc i, a més, ens fan bé.
EliminaMoltes gràcies, Helena!.
Aferradetes.🤗
Sientan de maravilla Paula. La foto me encanta.
ResponEliminaUn abrazo 🤗〰〰💗
Darlos y recibirlos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.💞~ ~ ~🤗
Se sap que els nens nounats privats del contacte físic poden patir alteracions orgàniques i psíquiques. Però, a qualsevol edat, les carícies i les abraçades com la de la teva fotografia són molt necessàries. Signifiquen la proximitat de l'altre, un acte recíproc de donar i rebre afecte. El pitjor de tot és que els temps actuals d'individualisme extrem no les afavoreixen. Aferradetes fortes des d'aquí, Paula!!🤗😘🤗
ResponEliminaCrec que és l'únic que em fa falta. Puc passar amb poquíssimes coses, però necessito aferradetes més que el pa i cada cop en tinc menys...
EliminaAferradetes ben fortes de tornada, Alfons.🤗🤗🤗
Jo, des de la pandèmia no faig petons, només abraçades, em sembla més tendre!
ResponEliminaUna abraçada ben grossa, Lluneta.
Amb la pandèmia ens vam allunyar de la gent, és hora de tornar a donar-les i a rebre-les.
EliminaAferradetes dolcetes, Roser.🤗