Les fulles que cauen omplen tot el parc, quedant com a una immensa catifa daurada. A la matinada, sota les fulles, apareixen els cossos de dos nois, un de dotze anys i l'altre de tretze. Els seus dits enllaçats en sengles aliances, fetes amb paper d'alumini. Molt a prop seu, un tub de vidre transparent amb residus blanquinosos. Un d'ells té un puny tancat, aferrant un full de paper arruat, en el que ens explica (amb una lletra rodona i bonica) els motius de la decisió presa, acabant amb un petit i eixordador poema d'amor...
Els pares no en sabien res... el poble restaba en silenci. Un silenci que dies abans s'omplia d'insults i amenaces contra el seu amor.
Uma bonita foto de Outono.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos … feliz fim de semana
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!
EliminaAferradetes.
Terrible, realidad de muchos chicos hoy. La foto sí, coincido con tu anterior lector, es muy buena, pero es lo que menos importancia tiene en esta entrada tan estremecedora y espectacularmente montada en su conjunto. Te felicito una vez más.
ResponEliminaUn abrazo.
Quizás el traductor no funcionara en el momento de dejar el comentario, sea como sea estoy contigo, la foto en esta entrada es lo que menos importa, aunque agradezco todas las opiniones.
EliminaEs escandaloso ver como en el siglo XXI, los chicos y las chicas, lo tengan que pasar mal por su orientación sexual. Desgraciadamente sigue existiendo la ignorancia e incomprensión de gran parte del mundo.
¡Muchas gracias!.
Besos, Sara.
Ostres... la tardor de cop ha mutat a tragèdia.
ResponEliminaQuina pena.
Petons.
Tragèdies cada cop més incomprensibles.
EliminaPetonets, Xavi.
Ui, que dur! Però molt ben reflectit.
ResponEliminaSí, massa dur.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
Has posat la frase demanada i ens has trencat el cor.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!!!
Tots tenim el cor trencat davant d'aquestes coses.
EliminaAferradetes, Alfred.
Un silenci que fa tan mal com els insults d'abans.
ResponEliminaSalut !.
No puc entendre com pot haver-hi tanta gent tan dolenta.
EliminaAferradetes, Artur.
Bajo las hojas dos vidas segadas por la incomprensión y la ignorancia de una sociedad cerrada en sí misma.
ResponEliminaUna sociedad que, desgraciadamente, sigue dando pasos hacia atrás.
EliminaAferradetes, Luis.
Un text que et deixa amb el cor glaçat, una història que malauradament és ben real, encara, avui en dia... que cadascú estimi qui vulgui i pugui ser feliç, tan senzill i alhora tan difícil que hi hagi gent que no ho entengui.
ResponEliminaLa imatge molt bonica i un text que commou i fa ràbia.
Gràcies per la teva participació, nina.
No entenc a la gent que no ho entén... potser perquè ells no són feliços o no saben què és estimar.
EliminaGràcies a tu per la proposta!.
Aferradetes, bonica.
Pobrets! Quina pena més gran!
ResponEliminaEn poques paraules ens has explicat una tragèdia. Per a reflexionar.
Clar que hi ha gent que no reflexiona mai i que segur que és capaç d'oblidar que porta dos adolescents morts a la seva consciència. Trista realitat.
Vols dir que aquesta gent té consciència?... crec que si la tinguessin no passarien aquestes coses. Trista societat estem fent...
EliminaAferradetes, nina.
Aferradetes, nina. (Se m'ha escapat abans d’hora)
ResponEliminaTranquil·la, sé que les deixes encara que no hi siguin.😉🤗
EliminaUn rèquiem tardoral per aquests dos bells amants.
ResponEliminaM'agradaria poder cantar també les exèquies ben aviat per als ultradretans i intolerans que promouen l'odi cap al diferent. Però malauradament crec que encara haurem d'esperar molt. Massa.
Ho deia abans, sembla molt complicat tirar endavant amb tota aquesta gent que només sap odiar tot allò que no passa pels seus pensaments, si és que pensen alguna vegada...
EliminaAferradetes, Xavier.
This would have been a beautiful glimpse of Autumn through your framing
ResponEliminaPel que fa a la foto, segurament sí.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, roentare.
Pero no siempre tiene que terminar así.
ResponElimina¡Ay! si yo te contara....
Seguramente no, pero se lo ponemos cada vez más difícil.
EliminaBesos
Segur que els que cridaven i insultaven més abans, són els que més callen ara. Sol passar que els més valents davant els indefensos sempre són els més covards quan han d'afrontar les seves responsabilitats i que els que més proclamen la seva "puresa" sovint estan ben podrits per dintre.
ResponEliminaUn relat que toca la fibra i que fa ràbia alhora perquè, per desgràcia, podria ser ben real. Convivim amb massa gent que té la intolerància contra els que no pensen com ells com l'única cosa que dona sentit a les seves penoses vides.
Tots els extrems són dolents i en aquest cas, així és. I aquests "valents" només ho són quan van en grup, tots sols són els més covards i moltes vegades els que han d'amagar més.
EliminaMalauradament massa real.
Aferradetes, Mac.
Una història que es dóna i s'ha donat més sovint del que pensem, però que fins i tot s'intenta amagar per vergonya, culpabilitats i dolor.
ResponEliminapodi-.
Quina pena haver d'amagar l'amor, oi?, quan és el més important i bonic que ens regala la vida.
EliminaAferradetes, Carles.
Preciosa estampa tardorenca la que descrius textualment i fotogràficament.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Les fulles a terra poden de vegades amagar sorpreses desagradables... He imaginat alguna escena de pel·lícula llegint-te.
ResponEliminaAquesta n'ha estat una molt punyent.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Risto.
Has sacado una tremenda historia de esa simple frase otoñal. Magnífica Paula y aunque lo importante es la historia y todo lo que conlleva, la foto también es muy bonita.
ResponEliminaUn abrazo
Tanto el texto como la foto son como mis propios hijos, yo no podría elegir.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Un notable i renovat drama shakespearià... M’ha fet pensar amb el retard despertar sexual de la meva preadolescència, no hi havia pensar fins avui, jo als dotze o tretze anys sols pensava amb el basquet, els llibres de Emilio Salgari o de Julio Verne... Santa Innocència la meva....
ResponEliminaAferradetes!!
Doncs sí, ho sembla, tot i que en aquesta ocasió un drama viscut per dos nois.
EliminaJo amb tretze?, tampoc. Però ja saps que cada cop s'hi posen més joves. Tot i que el sentiment d'amor (no parlo d'atracció ni de sexe), es pot sentir a qualsevol edat.
Aferradetes, Joan.
Les fulles de tardor poden amagar petits tresors, però en aquest cas amagaven una autèntica tragèdia; Quina tristor!!!
ResponEliminaBona setmana, Lluneta.
Per a tots seria millor trobar petits tresors i que aquestes coses no passessin.
EliminaAferradetes, Roser.
Una història esfereïdora i impactant. Igual que els arbres es desfan de les fulles seques, espero que la societat es desfaci per sempre de tants i tants prejudicis feridors i dolorosos. Mai no acabaran per desaparèixer del tot, malauradament, però penso que cada vegada es veuen més brots de fulles noves, molt més comprensives i solidàries. Tant de bo que creixin fortes i sanes!! Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaSempre et dic que ets molt optimista... A mi em sembla que potser estigui més visualitzat, però que a la pràctica anem donant passes enrere.
EliminaTant de bo es desfacin tots els prejudicis!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Bella imagen otoñal... Las ojas que mueren y se acumulan dan mucho juego...
ResponEliminaUn abrazo
Moltíssimes gràcies, amic!.
EliminaAferradetes.