12 de novembre 2022

FULLES 🍂

Les fulles que cauen omplen tot el parc, quedant com a una immensa catifa daurada. A la matinada, sota les fulles, apareixen els cossos de dos nois, un de dotze anys i l'altre de tretze. Els seus dits enllaçats en sengles aliances, fetes amb paper d'alumini. Molt a prop seu, un tub de vidre transparent amb residus blanquinosos. Un d'ells té un puny tancat, aferrant un full de paper arruat, en el que ens explica (amb una lletra rodona i bonica) els motius de la decisió presa, acabant amb un petit i eixordador poema d'amor... 

Els pares no en sabien res... el poble restaba en silenci. Un silenci que dies abans s'omplia d'insults i amenaces contra el seu amor.

Lletres i fils ~ Novembre 2022

44 comentaris :

  1. Uma bonita foto de Outono.
    .
    Cumprimentos poéticos … feliz fim de semana
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Terrible, realidad de muchos chicos hoy. La foto sí, coincido con tu anterior lector, es muy buena, pero es lo que menos importancia tiene en esta entrada tan estremecedora y espectacularmente montada en su conjunto. Te felicito una vez más.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quizás el traductor no funcionara en el momento de dejar el comentario, sea como sea estoy contigo, la foto en esta entrada es lo que menos importa, aunque agradezco todas las opiniones.
      Es escandaloso ver como en el siglo XXI, los chicos y las chicas, lo tengan que pasar mal por su orientación sexual. Desgraciadamente sigue existiendo la ignorancia e incomprensión de gran parte del mundo.

      ¡Muchas gracias!.
      Besos, Sara.

      Elimina
  3. Ostres... la tardor de cop ha mutat a tragèdia.
    Quina pena.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tragèdies cada cop més incomprensibles.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  4. Ui, que dur! Però molt ben reflectit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, massa dur.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Has posat la frase demanada i ens has trencat el cor.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots tenim el cor trencat davant d'aquestes coses.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  6. Un silenci que fa tan mal com els insults d'abans.
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc entendre com pot haver-hi tanta gent tan dolenta.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  7. Bajo las hojas dos vidas segadas por la incomprensión y la ignorancia de una sociedad cerrada en sí misma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una sociedad que, desgraciadamente, sigue dando pasos hacia atrás.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  8. Anònim12.11.22

    Un text que et deixa amb el cor glaçat, una història que malauradament és ben real, encara, avui en dia... que cadascú estimi qui vulgui i pugui ser feliç, tan senzill i alhora tan difícil que hi hagi gent que no ho entengui.

    La imatge molt bonica i un text que commou i fa ràbia.
    Gràcies per la teva participació, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entenc a la gent que no ho entén... potser perquè ells no són feliços o no saben què és estimar.

      Gràcies a tu per la proposta!.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  9. Anònim12.11.22

    Pobrets! Quina pena més gran!
    En poques paraules ens has explicat una tragèdia. Per a reflexionar.
    Clar que hi ha gent que no reflexiona mai i que segur que és capaç d'oblidar que porta dos adolescents morts a la seva consciència. Trista realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que aquesta gent té consciència?... crec que si la tinguessin no passarien aquestes coses. Trista societat estem fent...

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  10. Anònim12.11.22

    Aferradetes, nina. (Se m'ha escapat abans d’hora)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil·la, sé que les deixes encara que no hi siguin.😉🤗

      Elimina
  11. Un rèquiem tardoral per aquests dos bells amants.
    M'agradaria poder cantar també les exèquies ben aviat per als ultradretans i intolerans que promouen l'odi cap al diferent. Però malauradament crec que encara haurem d'esperar molt. Massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deia abans, sembla molt complicat tirar endavant amb tota aquesta gent que només sap odiar tot allò que no passa pels seus pensaments, si és que pensen alguna vegada...

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. This would have been a beautiful glimpse of Autumn through your framing

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que fa a la foto, segurament sí.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  13. Pero no siempre tiene que terminar así.
    ¡Ay! si yo te contara....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguramente no, pero se lo ponemos cada vez más difícil.

      Besos

      Elimina
  14. Segur que els que cridaven i insultaven més abans, són els que més callen ara. Sol passar que els més valents davant els indefensos sempre són els més covards quan han d'afrontar les seves responsabilitats i que els que més proclamen la seva "puresa" sovint estan ben podrits per dintre.

    Un relat que toca la fibra i que fa ràbia alhora perquè, per desgràcia, podria ser ben real. Convivim amb massa gent que té la intolerància contra els que no pensen com ells com l'única cosa que dona sentit a les seves penoses vides.  

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els extrems són dolents i en aquest cas, així és. I aquests "valents" només ho són quan van en grup, tots sols són els més covards i moltes vegades els que han d'amagar més.
      Malauradament massa real.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  15. Una història que es dóna i s'ha donat més sovint del que pensem, però que fins i tot s'intenta amagar per vergonya, culpabilitats i dolor.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina pena haver d'amagar l'amor, oi?, quan és el més important i bonic que ens regala la vida.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  16. Preciosa estampa tardorenca la que descrius textualment i fotogràficament.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina
  17. Les fulles a terra poden de vegades amagar sorpreses desagradables... He imaginat alguna escena de pel·lícula llegint-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta n'ha estat una molt punyent.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  18. Has sacado una tremenda historia de esa simple frase otoñal. Magnífica Paula y aunque lo importante es la historia y todo lo que conlleva, la foto también es muy bonita.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanto el texto como la foto son como mis propios hijos, yo no podría elegir.😉

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  19. Un notable i renovat drama shakespearià... M’ha fet pensar amb el retard despertar sexual de la meva preadolescència, no hi havia pensar fins avui, jo als dotze o tretze anys sols pensava amb el basquet, els llibres de Emilio Salgari o de Julio Verne... Santa Innocència la meva....
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, ho sembla, tot i que en aquesta ocasió un drama viscut per dos nois.
      Jo amb tretze?, tampoc. Però ja saps que cada cop s'hi posen més joves. Tot i que el sentiment d'amor (no parlo d'atracció ni de sexe), es pot sentir a qualsevol edat.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  20. Les fulles de tardor poden amagar petits tresors, però en aquest cas amagaven una autèntica tragèdia; Quina tristor!!!
    Bona setmana, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a tots seria millor trobar petits tresors i que aquestes coses no passessin.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  21. Una història esfereïdora i impactant. Igual que els arbres es desfan de les fulles seques, espero que la societat es desfaci per sempre de tants i tants prejudicis feridors i dolorosos. Mai no acabaran per desaparèixer del tot, malauradament, però penso que cada vegada es veuen més brots de fulles noves, molt més comprensives i solidàries. Tant de bo que creixin fortes i sanes!! Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre et dic que ets molt optimista... A mi em sembla que potser estigui més visualitzat, però que a la pràctica anem donant passes enrere.
      Tant de bo es desfacin tots els prejudicis!.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  22. Bella imagen otoñal... Las ojas que mueren y se acumulan dan mucho juego...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, amic!.

      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!