Passa a passa feia el camí cap a casa, com cada dia...
— Papa, vull una banderola d'aquestes que estan penjades!
— No hi puc arribar, no ho veus?
— On anirem a dinar?
— Avui no n'he fet, menjarem lo que sigui per la fira.
— Per aquest carrer ja hi hem passat...
— La sogra em va dir que no, però faig veure que li faig cas...
— Vols dir que trobarem lloc?
— Afanyeu-vos que no arribem!
Tira a tira anava escoltant petites converses al seu pas, ningú la mirava, com si fos invisible. Cap paraula cap a ella, cap salutació... potser amb sort algun somriure d'un infant sense voler... Aquest era tot el seu món.
És ben cert que tothom va a la seva. En aquest món on vivim permanentment connectats cada cop estem menys interconnectats i amb les persones grans encara molt menys.
ResponEliminaBon cap de setmana, SA LLUNA.
Sembla incomprensible en aquesta època, on la comunicació sembla més fluida que mai, però així és.
EliminaAferradetes, Mac.
Infelizmente cada vez mais existe menos conexão entre os mais novos e os mais velhos. Música fascinante
ResponElimina.
Feliz fim de semana. Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
A poc jovent li interessa tot el que els majors els hi puguin contar. Volen viure tot abans que passi.
EliminaAferradetes, Ricardo.
A mesura que anem complint anys ens tornem invisibles.
ResponEliminaAlmenys en aquesta societat.
Quin contrast a la fotografia dels dos vehicles de rodes que van en direccions oposades.
Petons.
Sembla que ja ho hem fet tot per a ells.
EliminaUnes rodes van cap amunt i les altres costa avall.
Petonets, Xavi.
Passos entre paraules i indiferència.
ResponEliminala llei de la selva s'imposa.
Petonets, sa lluna!!!
La llei de l'oblit cap a una gent que ens ho han donat tot.
EliminaAferradetes, Alfred.
Em fa invisible
ResponEliminala multitud
que m'ignora.
La diferència de faccions,
fa que la meva cara
sigui d'una indolència
que els confon
en la ràpida pentinada
que la resta dels ulls
esgarrapen de l'aire
que els envolta.
Sóc com l'actor
d'un teatre en negre
embolcallat d'ombres
per seguir fent
la meva vida
a l'esquena dels altres,
i a cops al costat,
ben a la vora
gairebé a tocar
encara que no ho notis.
I lo més penós és que no noten res de res.
EliminaMoltes gràcies pel poema!:
Aferradetes, qui sap si...
No siempre es así afortunadamente.
ResponEliminaBesos
¿No es así o desearíamos que no fuera?
EliminaBesos
Cadascú va a la "seva" i a més, amb massa pressa. Ni veiem, ni podem veure (o no en sabem o no volem).
ResponEliminaAferradetes
Crec que en aquest cas, no en saben o no volen.
EliminaAferradetes, Josep.
Pobres,... ells mateixos ja ho diuen, amb tota la tristor dels que som al seu costat. "Aquí ja estem de sobra".
ResponEliminapodi-.
I què poden dir quan veuen que no poden anar aviat, o no poden fer el que feien abans, o no els incloem amb les converses, o no tenen una carícia o una abraçada quan la necessiten?...
EliminaAferradetes, Carles.
"Solitud en companyia"
ResponEliminaEstar envoltats de gent i que ningú et vegi.
EliminaAferradetes, Xavier.
Una multi-conversa ben trobada, en la que cadascú hi diu la seva ... tal i com sovint passa, que molts parlen i pocs escolten o es fan invisibles.
ResponEliminaAbraçades ;)
No és el mateix fer-se l'invisible o sentir-s'hi.
EliminaMoltes gràcies, Artur.
A vegades no volem veure el que no ens interessa, però... Tot hi això, jo he sigut testimoni de com la gent s'ha volcat a ajudar a una persona (com la senyora de la fotografía que va amb el taca-taca) que s'ha caigut al carrer. Últimament n'he sigut testimoni varies vegades (testimoni tardà perquè ja havia passat feia una estona), i hi ha gent que no li importat estar amb la senyora (o senyor) l'estona que fes falta fins que arribés l'ambulància.
ResponEliminaNo tot està perdut, hi ha esperança...
Aferradetes!
Entenc el què dius, però no parlava d'una estoneta; parlava de les persones que no tenen a ningú i que es passen hores i hores passejant envoltats de gent que no li fan cap cas. Esta bé veure que hi ha gent que encara ajudi, és el mínim que poden fer.
EliminaAferradetes, Joan.
4 Wheelie walker saves lives. A little sad seeing her walk alone
ResponEliminaCert, és un bon aparell.
EliminaLa solitud és la pitjor malaltia d'aquest segle.
Aferradetes, roentare.
Llena de tristeza, saber lo invisibles e inexistentes que podemos llegar a ser al paso de los años. Algo hicimos muy mal que no enseñamos a los que vienen detrás de nosotros a venerar a los viejos como hemos hecho nosotros con nuestros viejos.
ResponEliminaUn abrazo.
No te quito la razón, algo haríamos mal, pero no toda la culpa recae en nosotros. ¿Quizás haber trabajado para que no les faltara nada?... ¿Quizás la relativa facilidad con la que obtienen todo lo que desean?... ¿Quizás el desapego a cierta edad, dándoles más alas para volar?...
EliminaEn fin, algo está fallando y eso es lo que es.
Besos, Sara.
Molt ben trobada aquesta imatge, i el text que l'acompanya. Els nens i els vells, coincidint pel carrer. Jo també ja sóc gran, però com una nena.
ResponEliminaÉs cert, coincideixen però no interaccionen uns amb els altres.
EliminaPots ser gran, sentir-te com una nina i no tenir a ningú.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
La veritat és que es va percebent mica en mica, tal com passen els anys, aquesta invisibilitat, que no ve pas de sobte, sinó poc a poc...
ResponEliminaÉs una llàstima, però no sér ben bé on podriem trobar la solució, sembla que no n'hi hagi. Fa una mica de por, tot plegat.
Aferradetes, bonica!
Vas veient com la gent passa al teu costat, sense ni tan sols una mirada i els ulls se't perden cercant "un bon dia" que no arriba mai.
EliminaLa solució?, crec que no n'hi ha. A partir d'una edat ens tornem invisibles, ja no només davant els altres ni la família, també davant totes les administracions i els poders. Se'm fa trist veure com ens aparten, com si fóssim un objecte inservible...
Aferradetes, preciosa.
Cada día en el mundo hay más invisibles, mayores, pobres, enfermos...
ResponEliminaMagnífica entrada, la foto y ese relato/reflexión son geniales.
Un abrazo Paula
Y a todos parece que nos traten de igual manera, mejor dicho, ni nos tratan.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Oh, the times when many generations lived together under one roof. The elderly were cared for and respected.
ResponEliminaLikewise, the elderly could take care of their grandchildren while the adults worked.
Today, adult children often live far away from their aging parents in a different place. When they have to move for work.
Touching situation, a photo of the meeting of generations.
Aquell temps s'ha perdut. Ara cadascú viu a casa seva (si és que en tenen) i com més lluny millor.
EliminaPel que fa a la foto, més que trobada va ser per casualitat, cap dels personatges que es veuen, es coneixien d'abans.
Aferradetes, Liplatus.
A veces la soledad nos elige ella a nosotros y entonces todo rueda y resbala a nuestro alrededor, todo es silencio y vacío.
ResponEliminaY te va envolviendo, poquito a poco, hasta que ni te deja respirar...
EliminaAferradetes, Luis.
Trist, depriment i preocupant cap on va aquesta societat en general... estem molt connectats a través de les xarxes però molt desconnectats de l'entorn, de donar valor a allò que importa, de mirar als ulls de les persones, d'escoltar-les i posar-se al seu lloc.
ResponEliminaLa invisibilitat, la indiferència i la soledat són els pitjors dels sentiments que es poden sentir. I la fotografia i les teves paraules ho diuen tot.
Aferradetes, nina.
No ho podria descriure millor: trista, depriment i preocupant aquesta societat que no pren nota de la invisibilitat, la indiferència i la solitud de la gent.
EliminaAferradetes, preciosa.
Que gran verdad, amiga... Que inmensa tristeza me produce la soledad, digan lo que digan los poetas...
ResponEliminaUn abrazo
Los poetas "se nutren" de sus estados más adversos... creo que no se puede escribir desde otro modo que no sea viviéndolo...
EliminaAferradetes, amic.
Un mundo muy triste Paula. Y cada vez se ven más personas que no tienen a nadie, o que por lo que sea los tienen abandonados.
ResponEliminaConozco muchas historias.
Un abrazo.
Así es, hay muchísimas historias muy tristes.
EliminaAferradetes, Laura.
La bretxa generacional sempre ha existit, però és cert que cada vegada és més gran. Els avis ara se senten molt més desplaçats per un món que els ignora. Com se sol dir, si la joventut sabés i la vellesa pogués... Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaHem passat a una llibertat mal entesa. Des d'un creure que no volien fer nosa als fills, a interpretar-ho com si poguessin desentendre's totalment dels pares. I això ens porta al que tenim avui dia.
EliminaEm sembla molt certa la frase que em dius: si la joventut sabés i la vellesa pogués...
Aferradetes, Alfons.😘🤗