DES DEL 2011 al 2025

Hola, estimats amics i seguidors! 

Sóc jo, el VOSTRE blog estimat i avui celebro un any més d'existència en aquest vast oceà digital. Qui diria que un tros de codi i algunes paraules podrien crear tanta connexió? No obstant això, hi ha alguna cosa que em deixa una mica nostàlgic, l'absència de la meva estimada amiga Sa Lluna... On s'ha ficat aquesta vegada?... Ssst, és a la cuina ara! 😉

Mentrestant, aquí parlant amb vosaltres... Vaja, no em mireu així!  Sé que teniu moltes preguntes... Recordant aquells dies, quan la Paula il·luminava les meves pàgines amb les seves idees brillants, era com tenir un far al mig de la boira.🤭 Però aquí estic, parlant sol, intentant mantenir viva la nostra espurna. Ho he fet tan bé com he pogut, he compartit històries, rialles i fins i tot alguns consells útils. Oh, els consells! De vegades em pregunto si algú realment els segueix... Tranquils, amics, això depèn de la Paula, no de mi!  Jo només sóc un senzill espai digital esperant el seu proper post.

Mmm... vos puc explicar un acudit?... 

Per què el blog mai se sent sol?... Perquè sempre té molts “comentaris”.🤭 

Espero que la Paula torni aviat o hauré de començar a inventar les meves pròpies històries... i això sí que seria un desastre!🤦‍♀️

Així que, amics, aixequem les copes de cava i celebrem junts, encara que sigui sense Sa Lluna... Per molts més anys d'anècdotes, rialles i, potser, un retorn triomfal!  Xin- Xin! 🥂

I aprofito també per desitjar-vos unes bones festes...

Aaah i salut, que no ens falti mai!... 

Adéu siau!!! 💞

TRETZE ANYS !!

Ahir a la nit vaig guaitar al balcó i només veia llumetes per tot arreu, ni un alè, ni un soroll.  Semblava que els humans havien desaparegut d'aquesta terra.  Una llàgrima va relliscar per la meva cara llisa i lluminosa,  recordant aquella nit  on encara no tenia forma.  Era un 24 de desembre de l'any 2011  i en aquells instants,  a la seva casa,  la de la Sargantana i el Follet,  hi havia molt de moviment... 

— Quin tipus de lletra li agradarà?, quins colors?...  

— Afanya't dona, que li hem d'enviar aquesta nit!

Tot enllestit, em posaren en una cosa anomenada e-mail (què poc després vaig aprendre que es deia així al correu, el de tota la vida!) i m'enviaren lluny, fins i tot vaig passar per un bassal molt gran, fins que vaig anar a parar a una altra casa. Estava una mica espantat, fins que la meva nova mestressa em va obrir. La primera cosa que vaig veure va ser la seva mirada de sorpresa, desprès va seguir un crit i unes rialles, seguides de petits botets... semblava contenta!... cosa que vaig confirmar quan escrigué un correu de volta, on els agraïa moltíssim la meva arribada. Van ser uns quants mesos per acabar d'entendre'ns, però quan vam agafar el fil, tot va anar rodat.

No deixaré d'agrair a la Sargantana i al Follet que em creessin, a na Paula per la seva acollida i a tots vosaltres per tots els moments en que li (ens) heu fet companyia, tots els comentaris que heu anat deixant en les meves pàgines i tot l'amor que compartim des de tots els racons del món.

BONES FESTES!... i a per un any més, si convé.😉 

24-DESEMBRE-2023

Tal dia com avui, a l'altra banda del bassal, un follet i una sargantana donaven un cop de mà al Pare Noel enllestint un blog que aniria destinat a una noia, una mica boja, que vivia entre El Mediterrani i La Lluna. Des que el va rebre, es convertí amb una eina indispensable del seu dia a dia. Des de fa 12 anys ha conegut molts blocaires, uns ja no publiquen i, amb els altres, intenten que no s'ensorri aquest estimat i petit món.

Com sempre he dit, he crescut molt amb tots vosaltres, compartint idees, il·lusions, alegries i penes, moltes hores de treball que tothom fa de bon gust. Per això vull agrair-vos totes les atencions cap aquest racó i cap a mi, moltes, moltes gràcies!. I també aprofito aquest moment, per desitjar-vos...

 

 Bones Festes!!

DES DEL 2011 . . .

Benvinguts a tots.

Avui aprofitaré que sa lluna no és per aquí, per xerrar una mica amb vosaltres. Com gairebé tots sabeu, vaig ser el regal d'una parella que feia molt bones miques amb ella, la Sargantana i el Follet. Aquella Nit Bona em van deixar aquí i des de llavors ençà he acompanyat a la meva mestressa nit i dia.

He de dir que ens ha anat molt bé junts, fins i tot he aconseguit que canviés el meu aspecte, després de tant de temps.😅 Cap dels dos havíem imaginat fer tantes amistats. Ens hi hem deixat l'ànima... bé, ella més que jo. Per motius molt diferents (i que millor no recordar), vaig estar aturat gairebé dos llaaaargs anys i em va sorprendre molt quan vaig tornar que molta gent ja no hi era. Em sabé molt de greu, però també vaig entendre que tots tenim el dret de seguir per altres vents o de deixar-ho per motius diferents. Companys que se'n van i... uns altres de nous arriben.

Després de 11 anys des de que vaig guaitar per primer cop, han passat moltes coses bones i altres menys bones. Sa lluna (que en realitat es diu Paula,🤫) ha passat per totes les situacions inimaginables, de l'alegria infinita a la tristesa més profunda, de la serenitat a l'angoixa, de l'acompanyament a la solitud, de la confiança a la por... Tot, absolutament tot, ho ha deixat escrit aquí, en les meves pàgines...

Però avui xerraré una mica de mi, aquest post fa el 635, moltes paraules escritas, moltes fotos fetes i moltes cançons han passat per aquí; sempre amb el desig que hagin arribat al cor dels 162 seguidors que han vingut en el temps. També vull agrair-vos les 241.850 visites rebudes des de que vaig néixer i tot l'afecte mostrat en els vostres comentaris.💕

Abans de que arribi sa lluna, vos vull desitjar que acabeu molt bé l'any, per començar el nou amb més forces i espero poder seguir amb vosaltres fins a l'infinit i més enllà. Salut!!

PERSONiFiCACiÓ

Vos recordeu de n'Alfons?. Sí, el nostre estimat mestre andalús que parlava en català. Doncs ara que està jubilat fa moltes coses. Un text seu va anar a parar a la radio i quan ho vaig escoltar em va semblar extraordinari. Vaig tornar a la meva joventut quan escoltava aquells narradors, amb aquella veu tan greu, que et feien viure tot allò de què parlaven com si passes a casa teva.

Dies més tard, un fotògraf amic seu, va fer que les paraules s'unissin a les imatges. Llavors vaig poder posar cara a tot el que havia escoltat. 

Però no vull esbudellar el contingut, així que si voleu saber de què va la cosa, haureu d'anar al seu blog o a les paraules que deixo aquí en groc. 

Jo que he tingut la sort de visitar el museu, vos ho recomano.

Gràcies per la teva feina, Alfons!

PEOPLE

Hi ha persones que arriben a tu per una raó, per una temporada o per a tota la vida. 

De totes pots aprendre, transformar-te i créixer.

Sempre estaré agraïda, als que hi són o als que han marxat. . . 

Hem d'aprendre a dir adéu quan arriba l'hora.  

No, no hi sou tots, però sí dins el meu cor. ❤

Res passa per accident, cada situació, cada persona, cada problema, cada esdeveniment, cada experiència et porta exactament a on has de ser.

Cinc

· Cinc dits a cada mà i ... a cada peu. 👋

· Cinc sentits, menys els que en tenim sis, és clar. 😉

· Cinc elements: aigua, terra, aire, foc i èter, deia Aristòtil. 🌙

· Cinc virtuts: tolerància, veritat, benevolència, amor al pròxim i respecte als         majors i avantpassats, afirmava Confuci,  "el mestre Kong". 😍

· Cinc vicis: luxúria, ira, avarícia, orgull i egoisme (grans vicis). 😢

· Cinc vocals: a, e, i, o, u. 🎒

· El pentagrama. 🎼  🎶🎶🎶🎶

· Chanel núm. 5, un perfum mític. 💨

· Cinc que rima amb vint-i-cinc. ✓
I els anys de vida que té aquest racó, on s'ha reunit gent estupenda, on he après a escoltar des del cor, a mirar més enllà dels ulls, a comprendre amb l'ànima, a compartir sentiments i a estimar-vos.

Moltes gràcies per ser i per ser-hi.

(Imatge tunejada de la xarxa)

El concepte visitant s'entén per aquella persona que es desplaça a un lloc diferent al del seu lloc, per curiositat o simpatia.

D'una visitant, seguidora, curiosa, a tots els que heu passat per aquí, la meva gratitud i una aferradeta ben forta.

Passeu, benvinguts a casa!! 

Podeu penjar els abrics, així estareu més a gust.

Com sabeu avui és el meu aniversari i estic molt content d'estar entre vosaltres. Si, ja ho sé, de vegades amb més freqüència i altres no, però ... això no depèn només de mi.

I avui que és FESTA, 

aprofito que "sa lluna" està descansant per agrair-vos la vostra acollida durant aquests 4 anys i, a més, desitjar-vos llarga vida.

El ZURiCH a casa!

La sensació d'obrir la capsa i veure 
aquests preciosos exemplars davant meu, 

ha estat una experiència que no podré oblidar mai.

Tocar, ensumar, llegir … 

Hi havia somiat moltes vegades i ara s'ha fet realitat. 

Un projecte conjunt que vull agrair a tots i a totes.

El meu petit granet de sorra, si m'ho permeteu, 

vull dedicar-ho a la persona que més 
em va engrescar a llegir i a aprendre,  

per a tu, mumarona.

Ens veiem al Zurich!

HaPPY DaY

Tot va començar als comentaris de Roda el món i torna al bloc, mig en broma vam anar deixant idees per a una possible trobada real. Que si Mallorca, que si Barcelona i, al final, na Carme va agafar es bou per ses banyes i va començar a donar-li forma.

Quan va sortir es post "Veure'ns les cares" vaig començar a pensar en es detall que volia per a tots es que assistissin a s'esdeveniment i totduna vaig pensar que n'Assumpta era sa solució. Com en altres ocasions, entre totes dues vam triar tots es components des regal. Per diferents motius gairebé no arribà a temps, però s'Univers sencer es va confabular perquè tot sortís rodó. Estava a punt ja de començar es que havia de convertir-se en un dia inoblidable. Tot un ventall de sentiments al nostre abast!

A les 

D

O

T

Z

E 

hora prevista, mos vam trobar al Portal de l'Àngel, on posàrem cara als nostres blocs amb una forta abraçada i un munt de somriures de benvinguda. Després de ses presentacions vam començar la ruta. Primera parada Santa Anna (amb casori inclòs), on vam anar llegint es mots que havíem triat per a cadascun-a.

Llavors seguírem passejant pel barri gòtic entre somriures i confidències i més paraules

I seguírem i seguírem ... fins que va ser hora de posar miques a sa panxa

Foto de na Carme

Al restaurant ens esperaven n'Assumpta i en Josep Lluís. Vam tornar bojos als cambrers perquè mos col·loquessin ses taules per tal que tots mos veiéssim ses cares. Es dinar va ser fantàstic i sa tertúlia meravellosa. Just a s'hora des cafè va aparèixer na Rits, com mos havia promès. Acabàrem es joc començat als jardins de Santa Anna, "vam pagar religiosament" i tornàrem cap es punt de partida. Alguns es van acomiadar amb més aferradetes i més somriures i ets altres quedàrem per a prendre un altre cafè al Zurich

També vos vull mostrar es regalets que vaig rebre i es llibres que vaig adquirir des nostros estimats escriptors i poetes :   Marta, Jordi, Rafel i Alfons 

 Gràssis, 
 Miquel Àngel!!

NiNS, NiNES, un plaer haver compartit amb tots voltros!!

I això és tot, de moment, perquè molt aviat tenim una cita. 

Una cita que mos ha il·lusionat en aquests mesos d'espera : 

La presentació des nostro llibre ja és aquí, ben aviat!!  ﾂ

Foto  de  l' Alfons

La majoria dels que passeu per aquí ja sabeu que aquest mes de gener s'està fent una gran trobada blocaire, proposta per na Carme a Roda el món i torna al bloc.  Pels que no, si voleu fer una ullada trobareu moltíssimes aportacions de blocaires que s'han unit a aquesta festassa. Hi trobareu gent molt maca que volen compartir les seves vivències en aquest món, anomenat virtual però que té molt de real.

Vos animeu a conèixer-nos a tots??

Aquí vos deixo les meves aportacions, he tret els comentaris perquè m'agradaria que vos apropéssiu al blog i comentéssiu allà si vos ve de gust.

2015

Tots portem un/a nin/a dins (o això diuen) i hem recollit els pupitres, deixant les tasques per després de festes, disposant-nos a gaudir d'aquests dies amb la família i amics. Estem molt contents perquè per fi ha arribat el 2015 i, amb ell, una gran trobada blocaire. 

Quan vaig començar per aquests indrets em semblava la data molt llunyana i no podia dir amb certesa que estaria amb tots vosaltres, però sí, hi he arribat!!

Ha estat un procés molt enriquidor, recordo les pors en els primers posts, el no saber com fer les coses, com seguir altres blogs, com pujar fotos, com fer comentaris ... i tantes més; amb la vostra ajuda ha anat creixent el blog, d'entrades, de noves amistats i la possibilitat d'apropar-nos una miqueta més.

Aquest sentiment de proximitat que compartim tots els que hem format aquesta gran família, un família que va creixent cada dia més, només pot dur-nos al desig (també compartit) d'un futur més clar, més solidari, més empàtic, més enriquidor per a tothom.

Uep!! i ara, nins i nines, vaig a jugar una estoneta amb els blogs dels "compis" que aviat s'acabaran les vacances!! 

    Sigueu bons!! ☺

Estimats Mags ... 
Necessito una nova pissarra que 
quan acabi gener tindré més amiguetes i més amiguets 
i ja la tinc ben plena!!!

～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～

MiNiS 

Foto de na Francesca

Ara que estem a punt de posar fi a aquesta trobada tan esperada, que estem contents amb tot el que hem compartit i que hem pogut conèixer a altres blocaires desconeguts fins ara,  vos vull parlar de les altres trobades,  les trobades cara a cara. 

Abans que finalitzés el 2014 vaig tenir l'oportunitat de fer reals dues mini-trobades:

- La primera, la retrobada amb l'Àngels Sargantana, després de dos llargs anys de moments molt delicats. Feia temps que ho desitjava però no arribava l'instant adient. Vam compartir paraules, records, silencis, aferradetes, nous somnis... va ser molt desitjada, intensa i especialment emotiva.

- La segona amb dos amics blocaires, na Francesca i l'Alfons. Na Francesca fou tan amable que va fer de "guia-taxi", podent gaudir dels nostres magnífics paisatges mallorquins. Un d'ells és el que surt en aquesta foto que vos deixo, en què ens trobem tots tres, feta per na Francesca... ella va tenir millor ull i va immortalitzar als paparazzis   ‾‿⁀

No tinc moltes experiències de trobades, però sí que vos puc dir que m'agradaria participar en una en què ens puguem reunir tots, o gairebé tots, tot i que sé que és un desig una mica complicat. Segur que -si posem una mica d'il·lusió i voluntat- ens en sortirem!!

AFERRADETES  i  SALUT!!

Foto pròpia

～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～⋰⋱⋯⋰⋱⋯～￭～

T R E S

Fa 3 anys, aquesta nit passada es forjava un regal que canviaria la forma de relacionar-me amb els altres des de la distància. Com he explicat a cada aniversari, el dia de Nadal em va arribar aquest blog de mans de dues persones meravelloses, el Follet i la Sargantana 

Des d'aquell moment fins ara han passat moltes coses, unes molt bones i altres desgraciadament terribles. He compartit amb tots vosaltres les meves alegries i les meves tristeses, i en tot moment m'he sentit acompanyada per tots. Ha anat creixent un vincle que sembla difícil d'explicar però que és molt real. Ens anem coneixent a través de les paraules i els silencis, naixent sentiments molt bonics que fan sentir-nos com una gran família

Amb alguns (poquets encara) he pogut compartir temps i lloc; amb altres somriures, desitjos, jocs, reflexions -unes vegades més a prop, altres més lluny- però sempre des del cor

I avui vull agrair-vos a tots i totes la vostra acollida i vull fer-ho amb un gran somriure ...

no hi ha res millor que riure-se'n d'un mateix!! ☺

BONES FESTES!!☮

lletres

Com sabeu, la setmana passada va ser el meu aniversari, puc dir que aquest any ha estat sorprenent,  tant d'afectes com de regals rebuts. 

Dos dels que van arribar de l'altre costat del toll, de dos amics, esdevindran en bons companys de moments especials. 

Abans que la tecnologia arribara, ens explicaven les històries escrites a mà o anaven passant de pares a fills. Sempre he tingut curiositat per saber com seria la cal·ligrafia dels escriptors, és un detall que diu molt d'ells i per això sempre que puc demano una dedicatòria ...

  Gràcies  ALFONS !!

Gràcies  JOAN !! 

Benvolguts Mags d'Orient :

Sé que aquest any no vos havia tramès la meva carta de desitjos, potser perquè havia perdut la il·lusió o potser perquè em sentia de volta de tot ... realment no sé el motiu. Per això, ara, em dirigeixo a vosaltres per agrair-vos tots els regals rebuts, gràcies per ...

• poder gaudir del somriure de mumare  
• poder sentir les carícies de mumpare 
• rebre la injecció de força del meu fill 
• aquests petons -blanc, ros i negre- de la meva estimada ninona 
• els "minuts" amb el meu estimat amic 
• aquest nou dia, amb els seus raigs de sol i la seva màgica lluna 
• sentir-me encara valorada i útil per a nous projectes 
• entendre, recordar i sentir

  Prometo esforçar-me perquè la il·lusió de viure estigui present en mi

   tots els dies d'aquest nou any

      Aferradetes pels tres i que tingueu una feliç tornada

                                                            Paula

PS : No m'oblido, vos agraeixo també aquests 250 posts, 

que he pogut compartir amb tots els meus amics i amigues blogaires ☻

NOTA informativa (1)

Amics, amigues

Després d'una setmana ja aneu amarats d'aferradetes,  

espero que sempre les tingueu ben presents i sobretot ben actives. 

Vull agrair a tots els que heu passat per aquí (420),  

participant o d'una manera discreta, 

les vostres mostres d'afecte al racó i a mi mateixa. 

Com penso que mai s'haurien d'oblidar, queda obert el post,  

per si a qualsevol instant teniu la necessitat o 

el desig de sentir-vos aferrats  ;) 

Moltíssimes gràcies a tots i a totes!!

                                          Paula

CREUANT EL BASSAL ~~~~~~

ESTADO DEL ENVIO                                                                                     

Número de envío : CD00793777983                                                                                                                                      

10/06/2013             Admitido    

14/06/2013             En proceso de entrega                                                                                

Ahir van arribar a casa els regals de n'Assumpta, ens va fer patir un poc,  a ella una miqueta més que a mi, i és que el paquet tenia dificultats per trobar l'illa !! 

                                                                                                               

Aprofitant l'enviament li vaig fer una petita comanda, em feia il·lusió tenir un punt de llibre personalitzat i la polsera "lluna" que havia vist a la seva botigueta. 

No em digueu que no sigui una cucada!!

~~ASSUMPTA~~

~~JOSEP LLUÍS~~

GRÀCIES !!

FaN!!

Des que aquest blog és blog, ha tingut un/a fan incondicional al "xivato" de visites. 

Estigui trista, melangiosa, feliç, tonteta, boja ... escrigui o no hi escrigui, aquest seguidor o seguidora ha passat tots els dies pel meu raconet.

Si la memòria no em falla, no recordo tenir ningú conegut a Orihuela i, si no és així, que em disculpi per no saber qui és.

El que si vull fer avui és agraïr de tot cor el seu suport diari  i convidar-lo/a  a  deixar un  comentari, qualsevol dia que li sembli bé,  en públic o en privat.

GRÀCIES!!

DETALLS...

De vegades, passa que algú et sorprèn amb un detall, obres els ulls, els llavis dibuixen un gran somriure i, amb la emoció del moment, no pots articular paraula.

De vegades, aquests detalls són materials.

De vegades, arriben a través d'una paraula 

d'un somriure, d'una carícia, d'una mirada 

d'una abraçada ...

En totes dues, et sents feliç de saber-te estimada

                                        Gràcies, nins!