La flor s'insinua
a l'extrem del brot nu.
Ningú no ho sap,
tot encara calla,
però el silenci
ja en sap el nom.
També les paraules
creixen a poc a poc,
primer arrelen
en un lloc que ningú no veu
i després floreixen
abans de dir-les.
(Juliol ~ 2026)
M'agrada molt, Paula. No sé per què. Aquest poema ha florit dins meu també.
ResponEliminaEm fa feliç saber-ho, Helena.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Las palabras florecen antes de decirlas ... me encanta esa manera de acentuar la reflexión. Bella foto. Un abrazo Paula
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Ángel.