Hi ha un home
que mira des del mur.
No espera a ningú i tanmateix
conserva intacta la mirada.
Els seus gossos vigilen el carrer.
El vell ha fet del silenci
la seva manera de viure.
Els gossos li fan costat,
coneixen la quietud
com només la coneixen
els qui no tenen pressa.
Passa un noi,
no deixa petjades
només una ombra
que el moviment dissol
en un rastre de llum i pressa,
com si el temps
no l'hagués pogut lligar.
No arriba.
No marxa.
Només passa,
com passen els núvols,
com passa el vent,
com passen els dies.
I durant un instant
sembla que sigui
la quietud
qui observa
el moviment.
L'home només mira.
Els gossos també.
Només els ulls
sostenen el pes
d'aquest migdia.
(Juliol ~ 2026)
Excellent!!
ResponEliminaMy first thought?
Voilà:
A man and some dogs
watching a young passer-by
who does not notice them.
Poor smombie, SMartphone zOMBIE
living in another world!
Petonets, Paula. ;-)
Moltes gràcies!
EliminaAquest també va ser el meu pensament quan vaig fer la foto, fins i tot em va sorprendre com es fonia la seva imatge, com si el mur se l'empassés. ;-)
Kisses, Sean.
These thoughts always lie behind events and phenomena...
ResponEliminaA poem that evokes vivid images...
Thank you, dear Paola!!
Have a wonderful week!!
M'ha agradat molt, moltíssim.
ResponEliminaM'encanta com li dones vida a tot.
Petons.