La sorra s'escapa entre les mans
com l'instant que no sabem retenir
i l'aigua, sense tenir forma,
de suavitat ens sap vestir.
La sorra escriu sobre el mar
paraules que el vent desfà.
Cada gra és un petit instant
que el temps no pot guardar.
Quan el vent la fa volar,
sembla que vulgui jugar.
Entre rialles i sal,
l'estiu hi deixa senyal.
La sorra s'enganxa als peus
com si em volgués fer quedar.
Riu amb les ones del mar
i balla sota el cel clar.
Quan el sol la fa brillar,
sembla or damunt del mar.
I la lluna, amb dolç encís,
la vesteix de blanc i gris.
La sorra dansa amb el vent
lleugera com un pensament.
El mar la torna a bressolar
i mai no deixa de somiar.
[Juliol ~ 2026]
Lindíssima poesia com inspiração no mar, areia e tudo que nele tanto nos encanta!
ResponEliminaAdorei,Paula! beijos, chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaPetonets!
Una belleza de escena marina, de paz y sosiego.
ResponEliminaUn abrazo, amiga.
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
Li has sabut veure el cantó poètic a la sorra, cosa gens fàcil si tenim en compte que és un element que, quan tornem a casa de la platja, sempre n'anem plens per tot arreu... durant uns quants dies. :-))
ResponEliminaBromes a banda, has escrit un poema preciós i ple de lirisme. Felicitats!
Abraçades.
Recordo que quan els meus pares tenien una casa a prop de la platja, havíem de passar tots per les dutxes que hi havia a la cotxeria, sinó no entraves a casa. :-)))
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
M'agrada molt aquesta foto, cel, mar, roques i sorra... perfecte!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Muy onírico y esos brillos del silicio microscópico como mil brillantes sin tallar.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaBesos
Preciós poema amb rimes. Llegir-ho ha sigut tot un luxe.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
M'agrada més la rima lliure, però de tant en tant en surt un que en té. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
"La sorra escriu sobre el mar
ResponEliminaparaules que el vent desfà."
Som efímers.
Tot és efímer, un moment o l'altre tot desapareix...
EliminaAferradetes, Xavier.
Bon joc entre l'aigua i la sorra, fan una parella de ball perfecte.
ResponEliminaAferradetes, paula!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Alfred!
Amiga, me gustó cómo has convertido a la arena en un símbolo del tiempo y también, creo, de la memoria.
ResponEliminaNos dejaste en este delicado poema, con versos fluídos, un ambiente natural luminoso y de gran evocación, así me resultó.
Te dejo un abrazo.
Agradecida por tus palabras, Valdo
EliminaAferradetes!
You made me feel as if I were at the shore again! It's been so long, thank you for reminding me of how beautiful and ephemeral it is.
ResponEliminaSi t'ha portat a bons records ja estic contenta.
EliminaGràcies a tu!
Petonets, Mimi.
So beautiful, kiss Andreja!
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaPetonets, Andreja.
La sorra és la frontera entre dos mons... el món blau i el món decrèpit.
ResponEliminaPetons.
No sé ara si el món blau no és un poc massa calent...
EliminaPetonets, Xavi.
Y las olas envidiosas, se llevan los "te quiero" que en la arena solemos escribir. Pero, si sabes que esos te quiero, los llevan a todos los seres marinos, en susurros y una que otra pancarta.
ResponEliminaBesitos.
Prefiero que se los lleven las olas a según quién... ;-)
EliminaBesos, Sara.
Fitting photo for a beautiful poem, Paula
ResponEliminaFor me, sand was once merely a witness to the most wonderful thing that can happen to two people :)
Rocky cliffs by the beach …
the screech of a seagull …
traces of four feet on the sand …
here and there, toe to toe …
the sun is smiling …
Petonets.
Moltes gràcies!
EliminaAquesta història reclama una continuació... ;-)))
Petonets, Sean.
Quina visió de la sorra més bonica!
ResponEliminaUn poema ben precís i treballat. No cal dir que si no sabíem que la sorra és molt poètica, ara ja ho sabem.
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies, nina!
EliminaA gairebé tot hi podem trobar poesia. ;-)
Aferradetes, preciosa!
Muy bonito poéma a ese mundo cambiante a los caprichos de los vientos y la mar. "En la arena escribí tu nombre"... Un abrazo, Paula.
ResponEliminaEl traductor de google hoy no quiere colaborar...
¡Muchas gracias!
EliminaLo que no pase con el Sr. Blogger... Cuando me sucede a mí, intento copiar el texto y me lo llevo a mi traductor, es cuestión de batallar, ¡veamos quién gana! ;-)
Aferradetes, Gil.
It is beautifully written that the sand, sea, wind, and fleeting moments weave together like a gentle meditation on time, memory, and the quiet beauty of summer.
ResponEliminaHas fet un text molt poètic, gràcies!
EliminaSalutacions, James.
Hola, Paula.
ResponEliminaPaz y serenidad...
Un beso con achuchón.
Te invito a visitar mi espacio también.
FEliz día.
Sí, estos paisajes es lo que dan.
EliminaBesos, Marisa.
Un instante que queda reflejado con el fluir de tan bellos versos. Me encantó el poema.
ResponEliminaBesitos
Moltíssimes gràcies!
EliminaPetonets, Núria.
A totes dues el mar ens ha inspirat ;-) A tu més concretament la sorra amb un poema preciós.
ResponEliminaCada cop que vagi a la platja i se m'escapi la sorra entre les mans, se m'enganxi als peus o el sol la faci brillar, pensaré en els teus versos.
Aferradetes, preciosa.
Aquesta vegada sembla que sí!
EliminaEspero que els pensaments almenys siguin bons. ;-)
Aferradetes, nina.
El poema m'agrada, però la foto em captiva.
ResponEliminaÉs la vostra costa. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Tot canvia contínuament i, precisament per això, cada instant posseeix un valor únic i irrepetible (encara que no sempre agradable, per desgràcia) Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaTens raó, tot canvia i massa de pressa, per això cal viure intensament els instants, perquè no es repetiran mai iguals.
EliminaPetonets i aferradetes, Alfons!😘🤗