Fa uns anys, en un poble rural, va córrer el rumor que algú s'amagava en una caverna prop dels camps. La gent deia que havien trobat múltiples petjades entre les franges dels sembrats, tot i que eren molt suaus però ningú gosava refutar-ho. Alguns pensaven que era un home que vivia en la pobresa, amb un braç lligat d'una ferida de guerra i que encenia un vell forn per escalfar-se. El batlle va demanar suport als veïns per investigar. Mentrestant, els joves escoltaven música pop mentre fumaven i deien que tot era més vell que l'anar a peu i que no en féssim cas. L'avi em va explicar que cal madurar abans de donar opinions i què quan era jove fumar era molt popular, però que la cultura havia canviat i que en aquesta dècada el consum era molt inferior... Al final només van trobar una rosa seca i unes marques d'haver estirat una caixa, deixant el misteri sense resoldre...
*Proposta a River
Paraules: fumar, cultura, popular, dècada, suau, consum, estirar, madurar, camps, caverna, múltiple, forn, refutar, suport, lligat, rural, franges, pobresa, pop
Color: rosa

Les proves que havien de desvelar el misteri fan que tot sigui encara més misteriós.
ResponEliminaUn relat molt ben trobat i, com sempre, amb totes les "peces" perfectament encaixades.
Abraçades.
Es veu que no hi havia massa interés a descobrir-ho. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
PS: També es veu que el Sr. Blogger no té cap interés en que se publiquin els blogs en temps real. :-(
La tensión entre lo moderno y lo antiguo, es también antiguo. Hay aquí una marginalidad que puede llevarnos a los tiempos de alguna guerra que, ocurre muy seguido, la juventud banaliza, cosa común a muchas culturas.
ResponEliminaEs muy lindo el final con la rosa seca como enigma poético.
Está muy bueno el relato, porque apunta más a lo que sucede en una comunidad que al hecho mismo del misterio.
Te dejo un abrazo.
Lo has descrito muy bien, Valdo. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Un abrazo.
Esos lugares tenebrosos son propicios para pensar que en ellos se han desarrollado episodios legendarios. Yo conocí uno en el que vivía un dragón que en cierta ocasión tuvo un romance intenso con una princesa descocada.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¿Fueron felices y comieron perdices? ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Potser era una fada que guardava la seva vareta màgica a la caixa... i la rosa li va caure dels cabells un dia de fortes ventades.
ResponEliminaPetons.
Podria ser ben bé, tot i que el misteri encara no se sap. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Complir amb l’objectiu d’aquestes propostes té força mèrit, et felicito!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Texto muito bem feito utilizando as palavras dadas.
ResponEliminaConseguiste nos deixar com vontade de saber o mistério e mostraste também pensamentos de tempos idos e do presente. Muito bom! beijos, ótimo dia, chica
Moltes gràcies!
EliminaSembla que en aquest poble, això no era el més important. ;-)
Petonets, chica.
Devien trigar massa a anar-hi i l'ocell havia volat. Entre fumar i escoltar música pop no hi havia moment per investigar-ho. O potser és que el furor de la novel·la negra i de CRIMS encara no havia arribat. Però bé, les marques d'haver estirat una caixa són prou atractives per estirar-ne una història, eh? Si ho faig ja parlarem dels drets d'autor.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
En aquest poble tot s'ho prenien amb molta calma, fins i tot els crims...
EliminaDoncs mira, si et serveix per algun llibre, ja em diràs! ;-)
Aferradetes, nina!
Duran un temps, bé diguem-ne que uns anys, en Tomás, mol empipat per haber perdut bous i esquelles, per culpa del seu mal cap i la juguesca, ho va abandonar tot, sense familia ni casa, es va refugiar a la cova, on vivia al marge de tot-hom. Com no era del tot babau, només una mica vicios, va aprofitar la seva estancia allá amagat, per disenyar un estris per la agricultura que podía fer-li ben ric.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Sembla que tu el coneixies millor que ningú. ;-)
EliminaMoltes gràcies per la teva aportació!
Petonets, Alfred.
Un misterio total. Me encanta la foto.
ResponEliminaAbrazo
Enlace al blog de Juan https://juanrivasquesada.blogspot.com/
¡Muchísimas gracias, también por el enlace!
EliminaAferradetes, Luis.
Interessant relat per a una bona foto!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
¡Oh cielos! Que misterioso...
ResponEliminaBuenas y cálidas noches.
Cierto misterio si hay...
EliminaBon vespre, Tony!
Maybe some mysteries are not meant to be solved, as long as no true crime is committed.
ResponEliminaDe vegades només és per curiositat de la gent, per passar el temps parlant d'un altre. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Y se crean mitos y leyendas con ciertos lugares y supuestos personajes, que nadie es capaz de indagar. Y se van divulgando de generación en generación.
ResponEliminaMuy interesante el desarrollo que lograste con las palabras designadas.
Un gran abrazo, mi querida amiga.
A veces es puro cotilleo, para desviar la atención de algunos "pecados" personales. ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Sara!
Petonets ensucrats, amiga meva.
En el pobles, sobre tot fa uns quants anys, hi havien misteris que mai es resolgueren. I per a mí forma part dels costums de l'època i té un cert atractiu i fins i tot romanticisme. Com les històries de bruixes, he, he.
ResponEliminaAferradetes.
Sobretot quan la gent es reunía a les nits d'estiu al portal de casa, perquè feia molt xafogor dintre i xerraven i xerraven... a veure qui la deia més grossa. ;-)
EliminaAferradetes, Josep Mª.
És real o és inventat, o a mitges? Això de madurar abans de donar opinions em sembla molt ben madurat.
ResponEliminaÉs inventat, Helena.
EliminaTot i que això de madurar abans de donar opinions ho penso sovint. ;-)
Aferradetes, nina.
M'ha agradat molt l'atmosfera de misteri que has aconseguit crear. I encara té més mèrit saber convertir un grapat de paraules aparentment inconnexes en un relat que flueix amb tanta naturalitat. Una abraçada, Paula :)
ResponEliminaM'agraden aquests jocs, perquè et fan donar moltes voltes al cap. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Gumer.
Amiga Paula,
ResponEliminaEstas leyendas urbanas se mezclan con la realidad de la violencia presente en el mundo contemporáneo. Si bien la violencia se ha descrito desde tiempos bíblicos.
Me gusta mucho tu espacio y no entiendo por qué dejaste de seguir el ®DOUG BLOG.
Un abrazo.
Cierto, desgraciadamente la violencia existió, existe y existirá.
Elimina¡Muchas gracias!
No sé que ha pasado, Blogger no va bien últimamente y no llegan las actualizaciones, pero veo también que desaparecen los blogs que seguimos.🤦♀️
Un saludo, Douglas.
Allà on amb prou feines hi ha uns quants indicis, les persones tendim a inventar explicacions completes, de vegades per por, d'altres per curiositat o simplement perquè ens costa acceptar els buits: uns imaginen, altres neguen, altres investiguen i altres prefereixen esperar abans de jutjar. Aquesta diversitat de respostes diu molt de la diversitat de la condició humana. Bonica foto, Paula.👍🤗😘
ResponEliminaCadascú queda retratat amb com es comporta davant d'una mateixa situació, però jo seguiría les paraules de l'avi. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Alfons! 😘🤗