TENDERNESS

El passeig ha quedat buit,

i les finestres  ennegrides

per la nit més punyent,

tancades davant la tendresa.

Potser un dia, tu també cercaves

una mirada i no només paraules.

[Novembre ~2021]

SóC. . .

Sóc aquesta porta tancada, 

il·luminant les nits més negres.

Sóc filla d'un silenci censurat,

on vagabundegen els somriures.

Sóc el crit dels desencantats,

invisibles davant la justícia.

Sóc... l'ara mateix.

[Novembre ~ 2021]

SOMNi DE NADAL

 

Vincent van Gogh, 1882, Die Staatslotterie  a  RELATS CONJUNTS 

Volaven els somnis davant la porta d'aquell petit negoci de loteria. Somnis tan diferents, però tots cabien en un trosset de paper. Un volia pagar la seva hipoteca, mentre la dona que era al seu costat somiava repartir-lo entre els seus fills; el més jovenet que era a la cantonada volia comprar-se un cotxe... tots callats i amb un gran somriure esperaven el seu torn cap a la felicitat. 

Na Maria va recollir el dècim i es va encaminar cap a casa. En passar pel carreró va veure una dona jove asseguda en un banc, amb el cap entre les mans i la mirada perduda. Va passar de llarg però a les dues passes, va recular plantant-se davant seu. 

- Està bé?, li va dir. 

No va contestar i ella va insistir. 

- Necessita alguna cosa?  

- Res que pugui vostè arreglar. Va contestar aixecant la mirada.

S'assegué al seu costat i esperà a que xerrés. de nou. Van passar uns minuts, que li semblaren hores, abans que digués res més.

- He perdut la feina, tinc dos fills molt petits i no sé què fer...

- I el seu marit?

- Va marxar fa un any i em deixà sola amb els nens. L'empresa ha plegat i no sé ja on anar per trobar un treball y poder comprar menjar o pagar el pis.

- Com et dius?.

- Anna... em dic Anna.

- ... Saps Anna?, crec que ja tens un treball, sempre que et vagi bé, clar!. 

Obrí un pam d'ulls i esperà la proposta.

- Tinc un negoci petit, una merceria. Em faig gran i no tinc filles ni fills que puguin dur el negoci.  Volia tancar perquè ja no tinc la força d'anys enrere, però em fa un no sé què deixar la meva clientela.... Vols treballar-hi?. Mira, podries començar dilluns i seguiré amb tu fins que ho tinguis tot per mà.  Llavors la portaràs tu i serà com si fos teva.

- Però vostè no em coneix!.

- Tens raó, però també sé que ho faràs bé, Tens diners per passar fins dilluns?

- Sí, em queden vuit-cents euros... és tot quant tinc... 

- Doncs eixuga't les llàgrimes i et diré on visc., de pas prendrem un cafetó.

Seguien volant somnis aquella tarda,. Somnis que es farien realitat, abans que giressin les boles al bombo de la loteria, i en pogués fer molts més... o potser no.

COM UN VERS

Ets com un vers solt,

de tant en tant perdut,

sempre assenyat,

mai per mai venut.

Realment, un vers lliure.

[Novembre - 2021]

SER PAGÈS

Tens vida, dins una petita closca de nou i així et faras més gran, però no molt més... Quan et miro, recordo aquella època on els camps conreats ens mostraven tota la seva màgia. La terra ben cuidada i agraïda ens dibuixava, amb els seus colors, les diferentes estacions i com preciosos regals ens oferia els fruits més bons.  

Ara tenim un hortet al carrer o al balcó per jugar a ser pagesos, mentre a ells no els surt a compte i es va perdent un treball de molts de segles que ens ha donat menjar a moltes generacions. Ni les associacions, ni la nova maquinària, ni passar gairebé totes les hores de dilluns a diumenge treballant... tot és poc, mentre les grans superfícies se'n portin el guany....

Aportació a Lletres i fils/ Novembre-2021

SAViESA

Quan crèiem que teníem totes les respostes, 

de sobte, canviaren totes les preguntes.  

- Mario Benedetti

FiRES [II]

Les hores s'escolen pels carrers,

ells porten il·lusió a la mirada

i els infants els prenen per banda.

Vestits amb una colorida roba,

regalen magia a tothom qui en vol.

Veniu, veniu, que la festa comença!