Sovint cerquem paraules en les mirades, doncs els ulls parlen i ens diuen moltes coses, demostren molt més que moltes paraules fins i tot. M'encanta l'efecte que hi has posat a la imatge, i en blanc i negre. Com sempre preciós tot, enhorabona!
M'agrada moltíssim el teu poema. A vegades paraules i mirades no van ben bé alhora. I no només en el sentit de donar, també en el sentit de qui les rep. A vegades busquem només en les paraules i ens estan donant tendresa d'altres maneres que ens passen per alt. Hi ha moltes maneres de donar tendresa... i les hauríem d'utilitzar totes, i les hauríem de saber rebre també, totes.
Cualquier manifestación de ternura es siempre bienvenida, aunque sólo se trate de una palabra amable. Es el pan nuestro de cada día con el que se alimentan nuestros afectos, sentimientos y emociones, las únicas que le dan algo de sentido al sinsentido en el que nos movemos normalmente. “Dos o tres segundos de ternura” bastarán para salvarnos el día!! Aferradetes ben fortes, Paula!! :))
Un gest és molt agraït, com el que has tingut tu fent-me aquest comentari. Una mirada, una paraula o un gest, "dos o tres segons" basten per sentir tendresa. Moltes gràcies!
Són importants les paraules, però les mirades diuen més.
ResponEliminaPetonets!
Els ulls no menteixen.
EliminaPetonets, Alfred.
Pot ser que semprem cerquem mirades.
ResponEliminapodi-.
Sí, les mirades ens parlen més.
EliminaAferradetes, Carles.
Parules molt encertades i perfectament il·lustrades!
ResponEliminaAferradetes
Encara no sé com dir-ho millor que amb la mirada.
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Ostres!!!
ResponEliminaEm veig dins d'aquest poema.
M'agrada molt.
Petons.
Si t'ha arribat així, m'alegro.
EliminaGràcies!.
Petonets, Xavi.
Bonita entrada, tanto por la foto que parece mirar tras una ventana helada, como por el bonito poema y ese tema de Aute.
ResponEliminaUn abrazo
Cierto que la hice desde una ventana, el hielo lo puse después. 😉
Elimina¡Gracias, Fernando!
Aferradetes.
En aquest poema la mirada es podria substituir per una mà. Per una mica de (com diu la cançó de l'Aute) tendresa.
ResponEliminaO una abraçada d'aquelles que dos cossos es converteixen en un. Hi ha moltes maneres de mostrar tendresa, si un vol.
EliminaAferradetes, Xavier.
La tendresa desentela qualsevol finestra. La d'una mirada, diria com tu, molt més que la de les paraules.
ResponEliminaCert, qualsevol manera de donar-la, pot desentelar les finestres més tapades.
EliminaAferradetes, Pep.
Sovint cerquem paraules en les mirades, doncs els ulls parlen i ens diuen moltes coses, demostren molt més que moltes paraules fins i tot.
ResponEliminaM'encanta l'efecte que hi has posat a la imatge, i en blanc i negre.
Com sempre preciós tot, enhorabona!
Aferradetes, Paula
Tot i que sembli que ho diem per dir, els ulls no menteixen. Amb una mirada pots arribar fins al cor.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Que bien se te dan las palabras.
ResponEliminaBeso
En general, a ti todo. 😉
EliminaGracias, Erik!
Besos.
M'agrada moltíssim el teu poema. A vegades paraules i mirades no van ben bé alhora. I no només en el sentit de donar, també en el sentit de qui les rep. A vegades busquem només en les paraules i ens estan donant tendresa d'altres maneres que ens passen per alt. Hi ha moltes maneres de donar tendresa... i les hauríem d'utilitzar totes, i les hauríem de saber rebre també, totes.
ResponEliminaNo puc estar més d'acord amb tot el que dius.
EliminaS'ha de saber donar-la i rebre-la.
Aferradetes, Carme.
Una foto preciosa, la nit emboirada, té un toc de misteri que fa venir ganes de bufar per a veure el paisatge desentelat...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Bufem les dues, a veure si ens arriba una mica més de tendresa.
EliminaAferradetes, Roser.
Les mirades no sempre es corresponen amb les paraules.
ResponEliminaTanmateix, les paraules poden matissar molt les mirades.
No sempre, però amb la mirada sí pots veure si és real.
EliminaAferradetes, Risto.
La mirada que esta dentro de esa imagen es impresionante... Me gusta muchisimo...
ResponEliminaUn abrazo, Luna
¡Muchas gracias, maestro!.
EliminaAferradetes, amic.
Una mirada, i fins i tot un gest!
ResponEliminaUn gest, segur!. Hi ha moltes maneres de mostrar tendresa.
EliminaAferradetes, Xexu.
Preciosa foto que parece hecha trás un cristal. Y así es buscamos miradas que saben hablar mucho.
ResponEliminaBuen miércoles.
Un abrazo.
Cierto, está hecha desde una ventana, pero el efecto vino después.
EliminaPara un buen observador, la mirada lo dice todo.
Aferradetes, Laura.
Cualquier manifestación de ternura es siempre bienvenida, aunque sólo se trate de una palabra amable. Es el pan nuestro de cada día con el que se alimentan nuestros afectos, sentimientos y emociones, las únicas que le dan algo de sentido al sinsentido en el que nos movemos normalmente. “Dos o tres segundos de ternura” bastarán para salvarnos el día!! Aferradetes ben fortes, Paula!! :))
ResponEliminaUn gest és molt agraït, com el que has tingut tu fent-me aquest comentari. Una mirada, una paraula o un gest, "dos o tres segons" basten per sentir tendresa.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes tendres, Alfons.💖
Hi ha mirades i mirades. Que són més que mil paraules.
ResponEliminaTens raó, hi ha mirades que ho diuen tot.
EliminaAferradetes, Helena.